Nocturna a la Serra de les Pedritxes

11,9 km. 1-46-26 Pujada fins el turó de les Pedritxes 56-25 i baixada 49-36, 8-37 min. x km. 515 metres de desnivell. 36 de 42 participants en la versió nocturna.

La segona proposta de cursa de la lliga virtual és una cursa nocturna per la Serra de les Pedritxes. M’agrada el lloc. M’hi he passejat moltes vegades, però sempre de dia. Com que aquesta vegada tinc més temps i a més la “cursa” és nocturna penso fer un reconeixement previ del terreny.

La primera part fins dalt del turó de les Pedritxes és més aviat pujada amb alguna baixada tècnica, i la segona part és més aviat en descens en general molt corrible i amb tan sols un parell de trams tècnics. El principi i el final del recorregut és la part més desconeguda, ja que quan vaig a la Serra de les Pedritxes acostumo a deixar el cotxe a Can Roure.

El primer dia m’haig d’aturar en alguns llocs per assegurar per on em cal passar. Les vistes des de la Serra són espectaculars per a totes les bandes. He necessitat 1-57.

Per assegurar-ho hi torno un segon dia amb l’idea d’anar més ràpid, no aturar-me a fer fotos i memoritzar del tot el recorregut. I així ho faig. Vaig per feina amb una millora significativa del meu temps 1-49 i amb una idea molt clara de com és el recorregut.

Finalment arriba el dia de la nocturna. Em preparo per sortir a córrer en un horari que no és gens habitual per a mi. Tot just s’acaba de fer de nit i abans de posar-me en mode “cursa” puc contemplar la lluna creixent i Venus brillant. 

Aprofito els dos primers quilometres força planers per anar el més ràpid possible. Córrer de nit és especial. Com diu Enric Casasses:

Era fosca la nit i ...,

feia respecte.

Estranyíssimes personalitats

ocupaven les branques.

Diferents animals invisibles

s’enviaven senyals...

el camí es feia incert.

Acaba la zona planera i també més urbana i entro en el primer corriol de pujada ja pel mig del bosc. És una pujada sostinguda amb molta pedra desfeta on hi ha moments que fa de mal trotar i camino en part. La llum del frontal focalitza el camí a seguir.

Un petit tram de descans abans d’una baixada i de nou amunt, però ara per un corriol molt més dret. S’accelera la respiració i començo a esbufegar. Malgrat caminar a trams vaig més ràpid que el darrer dia d’entrenament. Malgrat anar amb màniga curta i que fa fresca, ja suo de valent. Mentre carenejo puc entreveure les llums de la urbanització i dels camps de hoquei herba just sota els meus peus. A partir d’aquí és un puja i baixa amb algun tram planer perfecte per córrer amb alegria. Només hi ha llum al meu davant, la resta són ombres fugisseres. Faig cim amb poc menys de tres minuts guanyats  al temps del dia d’entrenament.

Ara ja gairebé tot és baixada, un primer corriol en que es pot córrer molt bé i després un curt tram tècnic on cal anar en compte i ja soc a la pista. Tinc la impressió d’anar més lent que quan passava per aquí de dia. Em creuo amb alguns ciclistes en direcció contrària. De la pista passo al corriol on haig d’avançar un grup de caminadors. De nou en pista accelero. Em segueixo trobant ara ciclistes, ara corredors, però tots en direcció contrària. Deixo la pista per baixar per un corriol tècnic poc visible i que em genera alguns moments de dubte. Travesso una riera i una petita pujada em mena de nou a una pista. Entro en la darrera part i poso tot el meu esforç per anar ràpid, eixamplo la gambada tot el que puc. Travesso un camp davant del Parc Audiovisual,  gaudeixo d’una mica d’asfalt i entro dins d’una riera. La pujada per sortir d’aquesta riera se’m fa molt i molt feixuga. Veig unes ombres en uns matolls i me’n porto un bon ensurt. Pensava que eren porcs senglars però és la meva pròpia ombra produïda pel reflex del frontal.

...Les ombres semblaven fantasmes

i les fantasmes ombres.

La nit es feia fosca i feia

molt de respecte.

Estranyíssimes branques

ocupaven la personalitat.

Diferents senyals invisibles

m’enviaven a l’animal.

Que baixés la lluna i la llum,

que no hi hagués camí....

Entro en la darrera part, tota plana i en lleugera baixada pel mig dels camps i rodejant la zona esportiva on he començat. Gaudeixo plenament d’aquest darrer quilòmetre a tota velocitat. S’ha acabat: 1-46-26. Estic molt satisfet de com m’ha anat tot plegat. Cap a casa, dutxa, sopar i dormir.

He assolit el meu objectiu. Aquesta vegada no he estat l’últim. He fet una molt bona pujada i he perdut una mica de temps en la baixada. Som un grupet d’uns 10 corredors amb poques diferències de temps. El proper repte de la lliga virtual serà el km. i mig vertical.

 

 

UAB de nit

Dimarts 28 de novembre

Nocturna UAB. Llarga

5,4 km. 26 fites

He fet 8 km. en 1-37-44 a 12-06 x km. 118 m. de desnivell positiu i 35de 50 classificats

La proposta d’una cursa d’orientació nocturna per la UAB, el campus on vaig estudiar no me la puc perdre. No és la primera vegada que corro a la UAB, però si serà la primera vegada que ho faci a les fosques.

Passades les 7 ja estic a punt per començar. Fa fred, però no massa. Sortim de darrera del rectorat. Travesso l’estació pel pas soterrani a la cerca de la primera fita. Utilitzo la mateixa estratègia que a la passada cursa de Vic: córrer només quan tinc clar on vaig i aturar-me i caminar davant de qualsevol dubte. Les primeres fites per la zona del campus són ràpides. Un petit dubte per localitzar la 4. També a la sortida de la 4 hi ha un moment en que em trobo descol·locat.

Els estudiants no ens fan ni cas. Ells van a la seva. Alguns amunt i avall, altres passen l’estona al bar i també alguns fent classes a les aules. A la setena fita ja sortim del campus. Ens endinsem en les zones de bosc, després de travessar la zona de residència d’estudiants. No faig errades i vaig bastant ràpid, encara que a les pujades em noto molt i molt lent.

De la 13 fins a la 18 coincideixo en gairebé totes les fites amb un grup de 4 orientadors que van junts. Són més ràpids, però tenen més dubtes i això ens iguala. A partir de la 18 els perdo i ja no els tornaré a veure.

La 20 és on perdo més temps. Està en un límit entre un camp de conreu i un bosc. Em faig un bon embolic per identificar el lloc exacte. També perdo una mica de temps en la 22 un altre fita també en un límit de camp de conreu i bosc. Cap problema en les darreres fites fins completar la cursa prou satisfet.

Revenja nocturna

Dissabte, 29 de juliol de 2017

The Wild Boar Night Experience

2-01-49  13 fites i 54 punts

9è de 15 classificats

Torno a la nocturna que organitza a finals de juliol l’amic Felip. Recordo molt bé la meva participació de l’any passat, una de les pitjors curses que he fet mai: mala estratègia, errors de principiant, ... No estic disposat a que es repeteixi. 

Ja amb el mapa a la mà estudio bé les possibles estratègies. Ben aviat em decanto per sortir per la zona Oest del mapa. Miro com enllaçar les fites, i cerco diferents alternatives per la tornada en funció del temps.

Sortim amb claror de dia. A un ritme pausat i sense errades enllaço les primeres fites amb claror de dia: 55, 33, 53 i 64. Fins aquí he anat força acompanyat. Ens hem anat dispersant i partir d’aquí ja serà més solitari, però no massa. Sortint de la 66 ja poso en marxa el frontal i en el corriol que mena a la 45 ja se’m fa fosc.

Per anar al següent objectiu, la 62, hi ha dues opcions. Totes dues amb prou desnivell. Opto per anar fins a la pista. Penso que una pista serà més fàcil que un corriol. Una parell de bones baixades em menen fins a la fita. Cal anar atent a no passar-se. Ja la tinc. Porto prop d’una hora de cursa i ja és el moment de prendre decisions per la segona part. Aprofito les pujades de retorn per la pista per mirar el mapa i pensar. 

A l’encreuament aniré fins la 46 que és a nivell, malgrat que tornarà a ser un cul-de-sac i ja en portaré tres amb aquesta (53, 62 i 46), però no trobo una alternativa millor. Deixo la pista per cercar la 46 i malgrat no anar massa segur, allà la tinc. Desfaig el camí i cap a la 35 ben ràpid. Queden menys de 30 minuts, ja vaig a contrarellotge. Aquests moments m’agraden. La 36 no suposa cap problema, però aquests corriols en que m’estic movent no em donen seguretat. Camí de la 31 hi ha moments que dubto d’estar en la bona direcció. Una corba del corriol i un camp obert em situen de nou en el lloc. La tinc una mica enrere. Allà està!

Els temps passa. Ben ràpid fins la 54, el retorn en lleugera pujada em costa. Em noto les cames. Ja he descartat la 41 que també tenia en els meus plans per si tenia més temps. La darrera serà la 34. La fito amb dos orientadors més. Vaig just de temps. Apresso el pas, però ja en els carrers del poble em faig una mica d’embolic. Finalment penalitzo per poc. M’ho he passat genial i he gaudit molt de la cursa. Sense penalització hauria guanyat dos llocs en la classificació!

Aquesta és la meva cursa 497. Cada cop més a prop de les 500 curses!

Sota la llum de la lluna

Dijous, 6 de juliol de 2017

Vallhonesta X-Trail “Corre o camina a la llum de la lluna”

10 km. 1-07-27 6-41 x km. 324 metres de desnivell positiu 

Aquesta cursa-entrenament té tots els atractius: córrer a la fresca i per la muntanya, distància i desnivell molt assequible, gratuïta, entrepà, cervesa, mojito i piscina. No es pot pas demanar més. Per tant, dit i fet. Tots aquests serveis gratuïts fa pensar en els preus exagerats d’algunes curses.  

Recordava haver corregut feia molt de temps. Repasso les meves anotacions i així és. Va ser fa 11 anys!

Arribo amb temps, lliuro unes quantes samarretes que es recullen amb finalitats solidàries i em preparo per la cursa. Escalfo una mica i em col·loco al darrera. No tinc massa clar el meu objectiu. Darrerament estic entrenant bé, però no vull ser agosarat: 10.000 de muntanya i de nit. Em conformo en fer 1-10.

Al final, el David, company de club de curses d’orientació i també soci del C.E.A.C. m’acompanya en la cursa. Coneix bé el terreny i serà un bon guia per avançar-me el que m’aniré trobant.

Encara pels carrers del poble hem de sortejar als que han sortit més endavant i ho fan caminant. Ja deixem el poble i ens comencem a enfilar amb trams de corriol i trams de pista. Portem un bon ritme. 

A la part final de la primera pujada per un corriol estret es produeix un tap i caminem un bon tros. Evidentment aquest serà el km. més lent.

Aprofitem la pista de baixada per avançar posicions. Anem per sota de 5. S’acaben les alegries i enfilem la segona pujada. Ara ja tot per pista. Malgrat algun desnivell fort, tot és corrible, Aprofito alguns trams més planers i, fins i tot, en lleugera baixada per descansar. Aquí ja es va fent fosc i necessitem posar en marxar els frontals. El David està fort i m’ha d’esperar en algunes pujades.

Ja veiem el nostre objectiu, Vallhonesta. Últim tram d’escales i avituallament abans d’enfilar la tornada cap el poble. Km. 6.4 i portem 47 minuts. 

El David preveu baixar de 1-05. Li dic que no ho veig possible. Penso que si baixem de 1-08 ja estarà bé.

La lluna ens contempla en tota la seva esplendor mentre correm per un corriol planer. Recordo unes bones vistes del 2006. Avui només podem veure algunes llums. Prou feina tenim a mirar el terra.

Ja a la pista intento anar el més ràpid possible i portar un ritme sostingut. Avancem força gent en aquesta baixada, fins i tot, en el tram de corriol en el que cal ser prudent. En el darrer km. ja trepitgem asfalt i entrem al poble on encara avancem alguns corredors per acabar segons el meu crono en 1-07-27. 

Ha estat una bona suada fruit de la humitat de l’ambient i l’esforç, però acabo molt satisfet del meu rendiment. Es nota la regularitat en els entrenaments.

Abans de marxar cap a casa gaudeixo de tots els serveis de la cursa. De ben segur que tornaré.

Per cert, el primer ha estat tot un històric que continua en bona forma: Agustí Roc que sense despentinar-se ha fet 41 minuts.   

Nocturna per oblidar

Tenia ganes d'aprofitar la fresca i fer de nou una nocturna. Vaig baixar amb temps per donar un cop de mà al Felip en les prèvies de la cursa. Era una cursa en modalitat Rogaine. Teníem dues hores per assolir el màxim de punts possibles. 

Miro el mapa i penso quines seran les tres primeres fites que faré, però no estableixo cap tipus d'estratègia per la resta de la cursa. La intenció és aprofitar el temps en el que encara hi ha llum solar per fer aquestes tres fites i després ja pensaré en l'estratègia.

En les dues primeres fites (51 i 33) no sóc massa ràpid. El terreny està força brut amb la vegetació molt alta i cal anar amb compte. Malgrat això com que he vingut a divertir-me decideixo anar a rumb i camp a través per buscar la 43. Deixo els camps de conreu i intento anar a nivell sense pujar al turó. La vessant Nord del mateix és força neta, però la vessant Sud és molt més bruta. Arribo al corriol sense trobar la barraca de pedra seca on està la fita. Em trobo en un encreuament de corriols i veig com un equip deixa el camí per endinsar-se pel bosc a la cerca de la 43. No dubto i faig el mateix que ells, però no localitzem la fita. Ho deixem estar. S'està fent fosc i penso quina serà la meva estratègia.
Em dirigeixo cap a la 44. Agafo el corriol que sortia en direcció Sud al trencall on estava. De seguida tinc la sensació que no m'acaba de quadrar, però segueixo endavant. Un parell d'ulls brillants al mig del camí em miren. M'aturo. S'aixequen i es posen a volar. Era una au de bona mida. Fantàstic!
Segueixo endavant. Em segueix sense quadrar. I si no estic en el corriol correcte? Després de dubtar una estona, se'm fa evident que així és. Fins i tot, he estat a punt de sortir-me del mapa. Em toca desfer el camí fins el trencall i ara si trobo l'encreuament i la corba que em serveix per localitzar la famosa barraca de pedra seca on hi ha la 43. Porto més d'una hora llarga de cursa. Què faig?
Intentaré fer 3 fites més, entre elles la 71 la de més puntuació. Segueixo pel corriol. Intento anar ràpid. M'aturo en els encreuaments per no fer més errades. Travesso un camp d'oliveres. Al costat del camí veig la barraca que em serveix de punt d'atac per la 63. Hi ha molts arbres caiguts i no és fàcil arribar fins la fita. Retorno al camí i a córrer de nou. La 36 si puc ja la faré de tornada. Ja tinc la 71!
Sóc a baix de tot. Toca tornar fins a l'arribada i ara tot serà en pujada, un bon entrenament. S'ha de ser positiu. Em desvio per anar a la 36, quan ja sóc a prop veig que és molt difícil entrar a la vinya. Hi ha un talús farcit d'esbarzers que m'ho impedeix. No m'ho penso massa i desisteixo. Ara ja només es tracta de córrer.
A prop de la 33 travesso unes vinyes per trobar el corriol que m'ha de portar a l'arribada, però no el localitzo. Hi ha un tallat que no puc superar. Ja estic fora de temps. Ho intento arran d'una zona oberta més al Nord. Ja sóc al corriol, però amb les presses agafo la direcció contrària. Me n'adono quan miro que la direcció que porto no em quadra. Ara si que ja només és córrer. Arribo amb 17 minuts de retard m'emporto una bona penalització. Més de dues hores i només 5 fites. Tot un desastre! He estat l'últim. Menjo l'entrepà que portava amb una birra i dono un cop de mà al Felip per recollir.
De les males nits també s'aprèn. No es pot començar una cursa sense establir una mínima estratègia. De fet mentre estava corrent a les fosques vaig veure una possibilitat de cursa que m'agradava força i amb la que segurament hauria assolit un millor resultat i hauria finalitzat més satisfet. Què hi farem!

Dissabte, 30 de juliol de 2016
Distància: 9,8 km.
Desnivell: 241 m+
Temps: 2-23-48
Punts: 7