divendres, 24 de juny del 2011

Queixal Corcat

Feia dies que no anava a explorar nous indrets al Parc de Sant Llorenç del Munt i ja ho trobava a faltar.
He deixat el cotxe a l'aparcament del Coll de les Estenalles. Seguint la carretera en direcció a Mura, pocs metres més avall en el primer revolt a mà esquerra surt un petit corriol. Pocs minuts després travesso el torrent Sec i vaig vorejant els Cortins amb una bona vista de la Falconera i del Pujol del Llobet. 

Deixo la pujada als Cortins per un altre dia i travesso el torrent que baixa del coll del Séc tot buscant el petit corriol que entre un roquissar em mena amb facilitat fins a les sorprenents Roques de la Coca que tantes vegades he visitat sota la guia del Mirabet, gran coneixedor de tots els racons d'aquesta zona.

Contemplo tot el que m'envolta i continuo endavant. Deixo el camí que em portaria al cim del Montcau i arran de roca vaig vorejant el roquetar per un camí evident. Torno a deixar un petit corriol a la dreta que em menaria al Coll d'Eres i inicio una forta baixada per un camí no massa marcat i una mica perdedor que s'endinsa per la Canal de la Guineu tot passant per sota d'una roca fins a la font del mateix nom. 
Un cop allà agafo a la dreta el camí que puja des de Mura i que passant per sota del Cavall Bernat de la Vall arriba a una cruïlla de camins en el Collet del Llor. 

Pell camí a mà l'esquerra i posteriorment deixant el trencall que baixa direcció a la Font del Llor m'enfilo en direcció a les Finestrelles i a la Carena dels Emprius que tinc al meu davant ja ben a prop. Des de dalt de la Carena puc contemplar la diferència entre les dues vessants, la que va ser cremada per l'incendi de fa uns anys i la que encara conserva intacte la seva vegetació. També és bonic contemplar tots els camins i massos que hi ha als peus de la muntanya al voltant de Sant Llorenç Savall.
A llevant de la Carena es pot visitar el Cau dels Emboscats i el Queixal Corcat dues formacions rocoses ben curioses. 
Un cop recorreguda tota la carena, desfaig el camí fins al collet del Llor i segueixo en direcció al Coll d'Eres. Quan arribo a la Canal del Llor abandono la direcció al Coll d'Eres prenc el camí de baixada cap a l'esquerra fins trobar un petit corriol que em permet acabar la ruta d'avui vorejant tota la regió de Les Fogueroses. No és un camí massa transitat, però permet contemplar el Gegant, el Paller, l'Agulla Petita, l'Agulla Mitjana i poc abans d'arribar a la Roca Encavalcada pujar per una canal i seguint un estret camí però ben marcat enllaçar amb la ruta clàssica de la Mola al Coll d'Eres i al Coll d'Estenalles i acabar la ruta matinal amb ganes de tornar-hi ben aviat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La salut d'aquest queixal és boníssima en contra del que el seu nom indica...No necessita anar a cal dentista.