Jubilat. Feia temps que ho
esperava i anava comptant els dies que em faltaven per aquesta data. És com
tornar a començar, com estar a l’any 0.
He volgut iniciar aquesta nova
vida amb tota una declaració de principis. M’he aixecat ben d’hora i cap la Mola
falta gent. He volgut veure com naixia el dia 1 d’aquest any 0. Contemplar
sense res a fer com sortia el sol pel darrera del Montseny i poder estar al cim
de la Mola completament sol, fet gairebé insòlit!
Aquesta és l’alba d’una nova vida
per mi que comença avui mateix.
A part del moment del naixement,
al llarg de la vida hi ha uns quants anys 0, on tot comença de nou i en el que
es fa un gir de 360 graus, en el que l’abans i el després són ben diferents: el
casament, la separació, tenir fills, un canvi de feina, un canvi de casa, una
malaltia greu, la mort d’algú proper, ....
És molt probable que aquest és el
meu darrer any 0. Deixo enrere tota una vida de treball dedicada a l’ensenyament
i ara se m’obren pel davant tot d’horitzons nous. Tenir tot el temps disponible
per fer el que vulgui sense impediments de cap tipus. Estic disposat a acceptar
el repte, i a no avorrir-me gens ni mica.
M'encanta aquest moment en que el nou dia s'aixeca i les boires s'arrosseguen mandroses per les valls sense ganes d'abandonar el lloc on reposen i ser vençudes pel sol que les va escalfant.
Quan arriba el segon ésser humà
al cim, abandono el lloc i em deixo portar sense cap objectiu concret. Baixo
fins la font del Saüc i segueixo per la carena del mateix nom fins la Cova de les
Ànimes.
No tinc pressa, gaudeixo del moment i del lloc. Contemplo el paisatge
amb els mateixos ulls de sempre, o potser avui són diferents. Retorno pel camí
de la Senyora amb l’altiva Castellassa de Can Torres al davant. M’aturo i deixo
passar el temps.
I finalment retorno cap el cotxe per un dels camins que em té
enamorat des de fa molt de temps i posteriorment pel canal de les Bruixes.
Ha estat una matí ben aprofitat i
que dóna inici a aquesta nova vida que espero poder emplenar de petits plaers i
projectes.
5 comentaris:
Ostres Ricard!! Per tu ets molt jove encara :-)
Doncs, sí, enhorabona per la jubilació, l'últim dia 1 de l'any 0.
Gaudeix del temps lliure, sense cap obligació, però tampoc cal que et passis.
No passa res agafar un dia de descans, ehh.
A gaudir Ricard!!
Ara el temps passa d'una altra manera. No hi ha pressa. El que no puc fer avui, ja ho faré demà. Ja veus si m'ho agafo amb calma que crec que mai havia anat amb tant de retard a escriure les cròniques de curses i excursions.
Ep! Se m'havia passat aquesta entrada! I és prou important!
M'agrada molt aquest tarannà amb el qual inicies una nova etapa. Veig molts jubilats que només han sapigut treballar i que no han desenvolupat cap afició a la seva vida, a part de la feina. I se'ls veu buits, avorrits, com deprimits... Tu mantens el teu esperit jove. Enhorabona!
Espero que t'ho passis molt bé. I que ho continuis explicant aquí!
PD: reconec que encara no he pujat mai a la Mola...
Vaig deixar un comentari, potser s'ha perdut... que vagi molt bé la jubilation!!!
Com pots veure, no s'ha perdut el comentari. Però per una banda tinc el síndrome del jubilat ocupat i per altra banda, tot va més slow. Penso que els que sempre hem tingut molts interessos el que permet una jubilació en edat encara jove i amb salut per gaudir és poder-los cultivar sense presses.
PD. Si vols donar un tomb per la Mola i el seu parc, només ho has de dir. Millor en un dia laborable i passat l'estiu que ara hi fa molta calor.
Publica un comentari a l'entrada