2 dies dels Pirineus Guils de Cerdanya llarga distància
4 km. 10 fites, en
realitat 5,5 km. 1-27-42 i 117 metres de desnivell positiu 2n. a H60 de 8
Ha passat tot just una setmana i ja torno a desplaçar-me a La Cerdanya.
Avui és per participar en una cursa de Copa Catalana. Serà la primera de la
temporada per a mi. No és la primera vegada que corro en aquest mapa. Tinc ben
viu la primera vegada que ho vaig fer fa 5 anys. És un dels mapes més difícils
de Catalunya. Avui és una cursa de la modalitat llarga distància. Això
significa que una part de la cursa es desenvoluparà fora de la zona de roques.
Arribo just a l’hora per entrar a la zona de sortida. Surto lent i
concentrat per no cometre errades. M’endinso al bosc a nivell per trobar la
primera fita i segueixo a nivell en direcció a la segona. Arribo a la zona
d’aiguamolls. La fita està a prop i no trigo a localitzar-la. Havia baixat una
mica més del compte. La tercera està en una petita clariana i malgrat no
anar-hi del tot directe, també és meva aviat.
Ara toca dirigir-se cap a la zona de roques. M’oriento utilitzant la xarxa
de camins. M’aturo un moment en un avituallament per beure abans de seguir ja
dins de la zona de roques. Segueixo un corriol i em desvio cap a la fita
intentant saber en tot moment on soc, però quan estic a prop em començo a
enfilar per una zona on és difícil moure’s. No ho entenc. No m’hauria
d’enfilar. La fita està a baix. Baixo amb compte i allà està. Realment era molt
difícil de veure, però jo tampoc ho he fet gens bé, i he perdut força temps.
Direcció a la 5 hauria de seguir un petit curs d’aigua. Em penso que estic al
curs d’aigua de més al sud i em desvio cap el nord per localitzar l’altre curs
d’aigua. No hi és. Per tant retorno en direcció al curs d’aigua que havia
deixat i ja tinc la fita. També he perdut molt de temps aquí. La 6 sembla
fàcil, però un cop estic al turó visito totes les roques per localitzar la
fita, i resulta que estava en la primera roca que havia vist, però en el cantó
que no vaig mirar.
Ara ja toca sortir de la zona de roques i tornar a la zona de bosc. Aquí la
navegació molt més fàcil. Hi ha una bona xarxa de camins i corriols i molts
elements fàcils d’identificar. Ja tot és ràpid fins acabar la cursa amb un
regust agredolç. He gaudit de l’orientació pura de nou, però he perdut massa
temps en la zona de roques. Però això és el que passa quan es fa orientació
sempre s’aprèn i sempre es pot fer millor. Malgrat no està massa satisfet de
com m’ha anat la cursa en sí, el resultat és molt bo. Per sorpresa meva faig
segon. Els companys de la categoria es deuen haver equivocat molt més que jo.
 |
| Reflexions post.cursa. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada