Aquest
matí estava especialment motivat per entrenar una estona sense
exigències. He sortit de casa i queien unes gotes. Als quinze minuts ja
abandono la ciutat i entro en un bosquet. A estones corro per un camí
ample, però en altres moments el camí és estret, tot rodejat d’arbres i
de silenci. Les gotes em mullen el rostre i es confonen amb la suor.
Vaig a un ritme tranquil. Sento l’olor de la terra mullada, el trepig
dels meus peus i la meva respiració ritmada. No penso en res. A estones
em passen pel cap algunes idees sobre alguna de les coses que tinc
pendents de fer. Aquests pensaments m’ajuden a ordenar-me una mica.
Escolto a alguns ocells. Al mig del camí sorprenc a un esquirol que surt
corrents a refugiar-se entre els matolls més propers.
De
retorn a casa deixo el bosc i torno a trepitjar l’asfalt. Arribo a casa
relaxat i a punt per afrontar la darrera jornada escolar de la setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada