Ai les rampes del Joan!

 

Escanyabocs 2026

23,6 km. 5-56-44  15-07 x km. 695 metres de desnivell positiu,

91 punts, 14 fites 1rs. de 2 equips ultraveterans i 3rs. de 5 equips supervetarans

 

És la tercera edició d’aquesta rogaine. La sortida és a les 14:30, però a les 13:00 com a molt tard hem d’estar preparats ja que l’organització ens porta en autocar al punt de sortida. Per tant, la logística és diferent a la d’altres rogaines que acostumen a començar al matí. Menjo una bona botifarra al voltant del migdia i ens posem a la fila per agafar l’autocar.

Per una carretera ben estreta ens porten fins a Cerc. A la petita placeta del poble hi ha el punt de sortida. Cerquem una ombra al costat del cementiri per esperar l’hora de la sortida. Han tingut un problema amb un autocar i la sortida es retarda més de mitja hora.

Per fi tenim el mapa a les nostres mans. És un mapa molt gran i allargassat. El primer que decidim és la part final: les dues fites de 8 punts que hi ha altra riba del riu Segre i que ens porten a l’arribada, en un terreny planer i molt corrible. Ens fixem en totes les fites que hi ha a zona Est del mapa i les enllacem. La idea es sumar tots aquest punts abans de creuar el riu i dirigir-nos a La Seu.

Comencem en baixada i ben aviat tenim la primera fita (77). Set punts al sarró és un bon inici. Ens toca remuntar una part del que hem baixat per anar a la següent, la 66. Seguim el pla pujant cap a la 47. Un corriol carener força corrible ens mena fins a un revolt de la carretera que ens sembla reconèixer d’altres edicions. Baixem fins a un torrent que ens costa de travessar i també de remuntar per l’altre vessant, però assolim la 88. Ja portem una hora i quart.

Un cop som a la 57 replantegem la nostra planificació inicial. La 91 està en un cul de sac i no hi ha una manera evident d’arribar-hi, excepte donant una volta considerable. Ens aturem i ens ho mirem millor. Aquest racó de mapa amb tres fites no ens acaba de convèncer i ho deixem estar.

Ens dirigim cap a la 98, passant primer per un punt d’aigua que es troba en el petit llogaret de Ortedó. Fa molta calor i anirà bé poder-nos refrescar i sadollar-nos a plaer. A prop de la 98 ens despitem una mica en una zona oberta i ens cal recular. Per anar a la 79 no agafem el corriol que volíem però el que hem agafat també ens hi porta encara que amb una mica de marrada.

Quan fitem veiem que baixen en direcció a la fita l’equip dels de Vic i també els superveterans Toni, Josep Mª i Ricard que avui fa equip amb ells malgrat ser ultra com nosaltres.

Ens trobem els tres equips cercant la 55. Som els darrers en trobar-la. Portem tres hores de cursa i estem en una zona des d’on albirem la vall del Segre fins a La Seu d’Urgell el nostre objectiu final. 

 

Comentem com anar fins a la propera fita i el Joan posa rumb en la direcció acordada mentre aprofito per menjar una mica i em desentenc de per on hem de passar. Segueixo al Joan. De cop i volta el Joan em diu que no sap massa on estem. Ens trobem al mig d’un bosc pel que ens costa de progressar. Els tallats que trobem ens ajuden a situar-nos, però ens costa sortir d’aquesta zona que és molt lenta. Finalment estem on volíem i localitzem la 68. Ha estat més de mitja hora.

Seguim el que teníem planificat fins la 89, i després cap a la 78. El Joan comença a tenir rampes primer en una cama, però després a les dues. Alentim el pas. Per camins ens dirigim ja cap a la 96. Quan intenta trotar segueixen les rampes, en canvi quan camina va molt millor.

En una cruïlla proposo posar-nos en mode supervivència i anar caminant directes cap a l’arribada renunciant a algunes de les fites que havíem previst. Ho fem així. Passem pel mig d’Alàs on aprofitem per beure en una font i després passem per la fita 38 a prop del camp de futbol.

Travessem el Segre i posem rumb cap a les dues fites de vuit punts i cap a l’arribada. Aquest tram se’ns fa llarg. Ja amb les dues fitades acabem tenint que trotar una mica per no penalitzar. El Joan busca explicacions a les rampes. Ha fet el de sempre. Potser la calor, potser calia hidratar-se més, ... La veritat no ho sabem. Quina és la nostra sorpresa! Hem fet més punts que l’equip ultraveterà de Vic!. Ells també han tingut un problema poc després que ens trobéssim a la 55. Un d’ells ha caigut i els hi ha costat molt arribar a meta. El company que ha caigut està sent atès a l’ambulància. Després d’uns moments d’incertesa li donen l’alta. No ha estat més que un bon ensurt.

Un cop sopats, una altra botifarra, la segona del dia, i pujar al podi, tant els de Vic com el Joan posen rumb a casa seva. Jo vaig optar per quedar-me a dormir a La Seu després de la Rogaine i marxar l’endemà ben descansat. Aquesta és la darrera rogaine de la primera part de la temporada. La propera ja serà al setembre a La Masella.

50 rogaines de Som Mas-Sa

 

Les rogaines arriben a Catalunya al gener del 2009 de la mà de l’amic Felip i la seva prestigiosa The Wild Boar. És un esport que m’agrada i al que m’enganxo. Començo amb el Carles Roca, el Joaquin i el Marcel, i més endavant faig rogaines formant equip amb el Felip i també amb el Sergi. Totes aquestes rogaines les disputo dins de la categoria de Veterans.

Però quan s’anuncia que al gener del 2013 el Felip organitzarà el campionat d’Europa de rogaines penso que m’agradaria participar-hi en categoria de Superveterans. Parlo amb el Joan Sánchez d’Aligots i formem l’equip Som Mas-Sa, o sigui, SOM MASferrer i SAnchez. Abans de que arribi el campionat d’Europa, a la tardor del 2012 ens estrenem com equip a la Rogaine de les Tres Valls, en un dia de pluja La nostra segona rogaine ja serà el campionat d’Europa a La Llacuna, la nostra primera rogaine de 24 hores. I des d’aleshores ja n’hem fet 50 com equip, que ja és un número que fa patxoca.  

Les Tres Valls 2012

 

Europeu 2013 a la Llacuna

Han estat un munt d’hores compartides i amb un munt d’anècdotes per explicar. Hem gaudit molt elaborant la nostra estratègia abans de començar. Normalment no ens resulta massa difícil. Al llarg de les hores i hores en els que cerquem fites moltes vegades l’anem modificant sobre la marxa ja que en cursa veiem detalls del mapa que abans de començar se’ns escapen. A vegades cometen errades que cap dels dos és capaç de veure i que ens fa perdre temps, en altres moments un dels dos se’n dona compte i avisa, en parlem, i rectifiquem.

Vam ser l’equip que va inaugurar la categoria de Superveterans, majors de 55 anys i ara ja fa temps que hem passat a la categoria d’Ultraveterans. Amb el pas dels anys hem anat ajustant el nostre esforç físic. Al principi corríem més, però ara ja només trotem a les baixades i la resta de la rogaine la fem caminant.

Un dels moments claus d’una rogaine és quan s’apropa el límit de temps i cal prendre decisions per arribar a l’hora i no penalitzar. A la memòria ens queden alguns finals agònics per no penalitzar en el darrer moment i també alguns finals on hem acabat penalitzant malgrat l’esforç realitzar al darrer moment. Fa temps que una de les decisions clau en el moment d’elaborar l’estratègia és decidir per on arribarem a meta.

Potser si haig de destacar alguns records rellevants citaria els següents

• Les més de tres hores de nit i amb una boira en la que no ens veia pràcticament res que vam necessitar per arribar al Hash House a l’europeu d’Aralar del 2016.   

  

  Campions Iberogaine a Aralar

  
  
• El mundial de Txèquia del 2022, formant part de la selecció Catalunya i on Catalunya va guanyar en categoria absoluta, la nostra darrera rogaine de 24 hores.

  

  Selecció catalana al Mundial de Txèquia

  
   
• Algunes rogaines sota veritables diluvis. Per sort han estat poques vegades. Recordo una edició de les Tres Valls en que van abandonar abans d’hora i aquest mateix gener a Piera on també ens va ploure tota l’estona.

  

  Rogaine de Piera 2026

  
  
• La rogaine d’Aubrac, un excel·lent terreny on es pot gaudir molt de l’orientació, però que vam fer molta estona sota la neu i també amb molt de fred.

Aubrac 2023

 

I per acabar una mica de números d’aquestes 50 rogaines. La majoria de rogaines (35) que hem fet han estat de 6 hores que són les més habituals, però també n’hem fet tres de 24 hores, cinc de 12 hores i també d’altres modalitats (8, 4 i 3 hores). Sumant totes les rogaines fetes portem 375 hores junts.

Al llarg d’aquestes hores hem sumat 1364 quilòmetres i hem trobat 955 fites. Abans d’acabar aquest 2026 arribarem a les 1000 fites com a equip. Quina fita serà?

Hem estat diverses vegades campions de Iberogaine i de Catalunya. En aquestes 50 rogaines hem pujat 37 vegades al podi: 26 primers, 10 segons i 1 tercer).

Llarga vida a Som-Mas-Sa.

Darrer podi de Som Mas-Sa

 

Som Mas-Sa arriba a les 50 rogaines

 

IV Rogaine Sant Martí de Centelles i Centelles

24,6 km. 5-54-03  14-40 x km. 1016 metres de desnivell positiu,

137 punts, 22 fites 1rs. de 3 equips ultraveterans classificats

Ja tocava no haver d’estar pendents de la previsió meteorològica. Fins avui en totes les competicions de l’any hem hagut d’estar pendents del temps. Am tot, semblava probable que en la darrera hora ens mullaríem una mica.

Com que no estava massa lluny de casa m’he confiat i he arribat ben just a l’hora de sortida. El mapa està dividit de Nord a Sud per un gran penya-segat que té 8 llocs per on es pot travessar. Aquest fet marcarà l’estratègia que puguem fer. És clar que les fites que hi ha a la part baixa no son suficients i, per tant, en algun moment haurem de pujar a la part de dalt. Decidim arreplegar les fites del Sud abans de travessar el penya-segat,  i un cop a dalt anar en direcció Nord fins el moment de baixar cap a l’arribada.

Som molts els equips que sortim en direcció a la 31. Hem d’esperar més de dos minuts per fitar i seguir endavant direcció cap a la 72. Fa una temperatura ideal per córrer i anem fent a bon ritme en aquest inici de rogaine, caminat de pressa i trotant  sempre que el terreny és favorable. Seguim el pla previst i anem sumant força punts en la zona baixa: 82, 91, 81, 63, 71.

Sortint de la 71 agafem el corriol que amb una molt forta pujada en ziga-zagues ens permet travessar el penya-segat quan ja portem dues hores de rogaine. La major part de recorregut el fem per corriols i pistes i només deixem els camins quan veiem que el bosc és passable o quan ens apropem a la fita.

Direcció cap a la 42 ens passem de llarg un corriol poc visible i ens cal rectificar per tal de trobar la fita. Tampoc hem perdut massa temps. Per anar a la 92 la nostra idea és agafar un corriol que hi ha dibuixat al mapa, però no el trobem i acabem haver d’anar per un altre corriol que hi ha més endavant. 

Aquí ens trobem un altre equip d’ultraveterans que també està format per un Ricard i un Joan. Anem una estona amb ells i segurament per aquesta raó tots dos equips ens equivoquen una mica a la sortida de la fita però rectifiquem. Van més ràpids que nosaltres i els deixem de veure. Tal com havíem previst a l’inici aquí ja portem tres hores de competició.

Passem per una zona on els corriols no son massa clars. Amb les pluges la vegetació ha crescut molt i els oculta. Anem paral·lels a un torrent i d’aquesta manera arribem al camí que buscàvem que ens ha de portar fins la 86. Aquí ens han passat com fuets, l’Albert i l’Andris. Baixen com si res per mig de matolls i bardisses fins arribar al camí. Per alguna cosa van ser  campions del món a Txèquia el 2022, i són un dels millors equips de Rogaine dels darrers anys.

Ens arrisquem una mica i ens sortim de mapa seguint una pista que ens sembla lògic que enllaci al camí que nosaltres busquem com així  resulta ser. Arribats a la 57 fem un petit canvi d’estratègia. Simplement canviem l’ordre en que farem les dues fites següents i abandonem la idea d’arribar fins a la 43. Son massa pocs punts per la volta que cal donar. Fitem la 94, la fita més a l’Oest quan ja tan sols ens falta menys de dues hores i ja comencem a pensar en el final de cursa.

Sumem tres fites més abans de deixar la part alta: 76, 61 i 75. I a partir d’aquí avall que fa baixada. Ens resta una mica menys d’una hora. En tenim dues de molt clares, la 53 i la 33, però un cop feta aquesta ens resta gairebé mitja hora. Veiem la possibilitat de fer una darrera fita, la 34 i allà anem, ara si a contrarellotge. I des de la 34 baixem per un corriol per sota d’una línia elèctrica fins l’arribada.

Acabem molt satisfets de la rogaine que ens ha sortit, amb una molt bona estratègia i pràcticament sense errades tret d’alguns petits dubtes en alguna fita que hem corregit amb molta rapidesa. A més a més hem mantingut un ritme força regular al llarg de les 6 hores. Amb aquesta rogaine Som Mas-Sa ha arribat a la seva rogaine número 50.