En un any tot ha canviat

Aquest matí a Sant Llorenç Savall hi havia molta gent, i també gossos disposats a córrer. Feia una bona fresqueta. L’any passat em presentava a fer aquesta cursa amb un promig de 50 kms. setmanals d’entrenament al llarg del darrer mes. En canvi avui porto una mitjana de 20 kms. setmanals i a més els darrers dies no em trobava massa bé: tos, refredat, febre.

Tenia decidit sortir lent i conservador, i així ha sigut. Aviat he atrapat al Pau i al Xeix i una mica més endavant al Robert i al Xavi70. Vaig una mica més lent que l’any passat però no massa més. A dalt d’un corriol m’esperava el Xavi. Ens aturem una bona estona al primer avituallament i seguim junts fins arribar a la pista que hi ha al km. 6 després d’una forta pujada. Em trobo bé i agafo un bon ritme. Vaig avançant a corredors amb facilitat. En Robert i en Xavi es queden enrere i segueixo sol.

En el km. 11 miro el rellotge i marca el mateix temps que l’any passat, però amb millors sensacions. Conec el recorregut i sé que ja ha acabat la pujada forta. Ara planeja una mica i després comença a tirar avall. Segueixo avançant corredors, tot contemplant l’imponent perfil que va des del Montcau a La Mola. Aquest paisatge ja no ens abandonarà pràcticament fins a la nostra entrada al poble.

Sé que em tinc que reservar pels darrers kms. després de la baixada i així ho faig. L’any passat vaig perdre molt de temps en aquests kms. al tenir que caminar en les petites pujades que hi ha. Avui no ha estat així he aconseguit mantenir un bon ritme fins arribar a la plaça amb 2-12-48, gairebé 5 minuts menys.

Begudes i menjar a dojo m’esperaven i una dutxa amb aigua ben gelada per acabar. Això del córrer és ben estrany amb pitjor entrenament que l’any passat he aconseguit molt millor temps i amb millors sensacions tan al final com al llarg de tota la cursa.

Prades: els detalls són importants

Aquest cap de setmana hi havia Copa Catalana a Prades. Molt lluny per anar i venir el mateix dia. Per tant vaig decidir marxar el dissabte i fer nit al poble, un poble petit de carrerons estrets i amb una plaça amb voltes, casa de la vila, església i plena de bars.

Al matí em vaig aixecar sense presses, amb molt de temps per esmorzar car tenia l’hora de sortida a les 11. Feia fred. Abans de la sortida veig un moment al Manel company de club i també a Jaume Sorolla del blog “Palabras Sencillas” que avui retornava a les curses d’orientació després d’uns anys.

Tot preparat per la sortida. La primera fita me la prenc amb calma i decideixo anar pels camins. Crec que és important assegurat les primeres fites. La segona igual. De la segona a la tercera no veig un camí clar. Finalment trobo un camí que identifico al mapa, però no sé a quina alçada del mateix em trobo. Unes roques em serveixen per orientar-me i trobar la fita. La següent la localitzo ràpidament sense dificultat. La cinquena està a prop i tracto d’anar a rumb, però em costa molt trobar-la i perdo molt de temps. Les opcions d’un bon resultat es comencen a esbair. En les tres següents tot va bé. Passo per la 8ª, meitat de recorregut, amb 52-38. En direcció a la 9 passo per una zona amb molta vegetació que m’obliga anar molt lent, però en cap moment perdo l’orientació. De la 12 a 13 decideixo fer-ho per camins en lloc de travessar els camps. Potser no era la millor opció. Sortint de la 13 faig una errada que em farà perdre temps de nou. Ja afronto les darreres tres fites dins del poble, fàcils i ràpides. Total 18 fites, 5700 metres i un temps de 1-46-32. 10è de la meva categoria d’11 participants.

Acabo amb un bon regust de boca, molt millor que a Santpedor. En tot moment, excepte quan cercava la 5 he sapigut on em trobava i identificava molts detalls del mapa en el terreny. Alguns dubtes i indecisions, així com alguna decisió incorrecte a l’hora d’emprendre un recorregut m’han fet perdre temps. També m’ha faltat mirar el mapa mentre em dirigia a una fita per preparar el que faria a la següent. Són aspectes que tinc que millorar en properes curses.

Al final nova xerrada amb el Manel que ha estat quart en la seva categoria, el seu millor resultat des de que competeix en H-21B. Estava molt content. I també he petat la xerrada de nou amb Jaume Sorolla a qui m’ha agradat molt de conèixer després de llegir al llarg de tan de temps el seu bloc.

Un cop a casa i amb tranquil·litat he analitzat bé el mapa i he comparat els temps de la resta de participants en les diferents fites. He vist que en la cursa se m’escapen alguns detalls que em permetrien anar més directe cap a les fites i aquests són els que em fan perdre més de temps, ja que en les parts més ràpides i directes estic entre els millors.

Entrenant a Can Deu

Aquest matí a les 9 ens trobem 6 companys de club a l’aparcament del bosc de Can Deu per provar els circuïts que havia preparat el Clemente per la cursa del 18 de novembre. Al mateix temps la trobada ha servit per decidir el lloc on ubicarem els diferents punts de sortida, arribada i avituallaments pel dia de la cursa.

Fer aquests circuïts ha estat un bon entrenament. He fet el C1 amb més de 3 km. i 16 fites. Les fites estaven marcades amb cintes de color verd el que en alguns moments feia més difícil la seva localització.

El bosc de Can Deu és un lloc ben conegut. Fa anys que els sabadellencs l’utilitzem per entrenar i passejar. Per tant avui el meu objectiu personal era provar la utilització de la nova brúixola que tants problemes m’havia donat en la darrera cursa a Santpedor.

I haig de dir que ha estat tot un èxit, per una banda, reconeixia els elements del terreny amb certa facilitat i en algunes fites malgrat que segurament era més senzill anar pels camins he traçat uns recorreguts en línia recta seguint el rumb que marcava la brúixola i en la major part d’ells he encertat, arribant a la fita sense errada. Encara que en algunes fites un cop arribava al lloc on era, es feia difícil de trobar-la ja que les cintes que hi havia posades es confonien amb el terreny.

Un cop acabat el C1, he corregut el C2 en sentit invers per trobar-me amb els companys que encara no havien arribat i després hem anat a veure la localització d’algunes fites que no semblaven massa clares. En aquest darrer passeig ens hem aprofitat dels coneixements del Clemente per tal d’aprendre una mica més de la simbologia dels mapes i de la utilització que hem de fer dels diferents signes per decidir els recorreguts a fer i les línies d’atac a les fites. Ha estat una matinal interessant de la que crec que he aprés molt.