Després d’aquest final de curs tan atrafegat necessitava d’uns dies de desconnexió. Hem escollit Camprodon sense cap pla previ d’activitats excepte cercar uns dies de tranquil·litat. Allà ens esperava Camprodon amb el conegut pont de pedra del segle XII i amb una temperatura agradable. El primer dia després de la pluja, fins i tot, fresqueta. Va ser necessari posar-se els pantalons llargs i màniga llarga.
Han estat uns dies de no fer res, tan sols passejar pels carrers del poble, alguns els hem trepitjat moltes vegades. És un poble petit i no dóna per fer grans passejades. Passar moltes vegades pel mateix lloc permet observar els detalls d’algunes portes, façanes, finestres, rajoles, forjats, ... Per sort encara no estava envaït per la munió de turistes que de ben segur començaran a arribar aviat.
Llanars el poble més proper, una simple passejada de mitja hora ha estat tota una sorpresa. Petit, ordenat, net, tranquil, amb un bar a peu de carretera on prendre una clara tot llegint el diari i contemplant la senzilla església ha estat un petit plaer. Pujar un matí a Sant Antoni ens ha permès contemplar tota la vall i els cims més propers.
Camprodon és un poble ple de fonts, i de petit parcs on es molt agradable seure i llegir una estona: la plaça de Santa Maria, el parc de la Mare de la Font, el Passeig de la Font Nova, la font de Llandrius, la font de Sant Patllari i la Font del Boix. És una llàstima que llocs tan bonics no gaudeixin d’un bon servei de manteniment i neteja, i d’un bon punt d’informació.
L’aigua i la remor del riu és una constant. Per una banda el Ter que acaba de néixer al proper Ull de Ter i, per l’altra banda, el riu Ritot que s’ajunta al riu principal. Ambdós estan plens d’ànecs que si passegen tranquil·lament sent observats carinyosament i amb curiositat per tota la gent. Contemplar-los és una altra manera de passar una estona entretingut.
El majestuós passeig Maristany amb els seus arbres gegants i amb les grans mansions rodejades d’enormes jardins ha estat una altra de les sorpreses. N’hi ha moltes per tot Camprodon. La majoria es mantenen en unes excel·lents condicions, però malauradament d’altres estan en un estat de semi-abandonament. Sobre tot, ens ha cridat l’atenció un edifici d’estil modernista del carrer Freixenet, can Roig, ja amb la teulada derruïda, però amb unes finestres i una decoració exterior magnífica. Sempre que contemplo una casa d’aquest tipus en aquest lamentable estat em volten algunes preguntes pel cap: què ha passat a aquesta família? com és possible que es deixi caure un edifici d’aquestes característiques? qui la va fer construir? ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada