Fites de nit i fites de dia

The Wild Boar

Divendres, 19 de juliol a la nit

2-54-30  11,5 km.  442 metres de desnivell positiu  10 fites i 57 punts

Dissabte, 20 de juliol al matí

3-02-38  13,3 km.  472 metres de desnivell positiu 10 fites 54 punts – 5 de penalització

A una setmana vista del mundial de Rogaine que es celebrarà a La Molina, fem el que podem qualificar del darrer entrenament. El Felip, company amb el que formaré equip a La Molina, havia preparat la rogaine d’estiu The Wild Boar pel dissabte al matí i, al mateix temps oferia la possibilitat de fer-la de nit. Amb el Jaume, l’altre pota del “The Wild Boar Trio”, decidim fer les tres hores nocturnes, dormir, i al matí les tres hores diürnes, en el que vindria a ser un petit simulacre de les condicions del mundial.

A la nocturna som ben pocs equips. Poc més de mitja dotzena. Al terreny hi ha 30 fites per buscar. Hi ha un parell d’equips que opten per l’opció de sortir a buscar totes les fites. És un terreny que coneixem bé d’altres vegades. Fer camp a través és un impossible i per tant planifiquem només utilitzant la xarxa de camins i corriols.

D’entrada i sense valorar altres opcions optem per anar en direcció Sud escombrant totes les fites que hi ha en l’extrem Oest del mapa, fer algunes fites del Sud i valorar el retorn en funció de com anem de temps.

Frontals en marxa i sortim. Tots els equips sortim en la mateixa direcció. El primer objectiu és la  31 per un corriol que va pel costat d’un torrent. Com que la fita és en una corba del torrent i hem vist que aquest està net de vegetació quan el creuem entrem en la seva llera i després de travessar una petita barrera d’esbarzers ja tenim la primera fita. Tornem al corriol, que ben aviat comença a pujar en direcció a la cabana on està la 41. Agafem una pista que en pujada ens porta a prop de la 73. Seguim per la pista. La 83 a l’extrem Sud-Oest del mapa està en un corriol poc visible, però que localitzem bé. Ja portem una hora.

Seguim el nostre pla i ens dirigim cap l’Est, primer passem per la 55, de nou en una cabana i després arribem al lloc on ha d’estar la 92, al fons del torrent, a prop d’una roca. Ens costa una mica la seva localització i després baixar i pujar de la fita tampoc resulta senzill. El temps se’ns tira al damunt i renunciem a seguir en direcció Est com era el nostre pla inicial. Refem la nostra estratègia i posem rumb a l’arribada. Ens resta una mica més d’una hora. A partir d’aquí trotarem sempre que puguem.

La 53 no té un punt d’atac clar. El bosc està brut i no és fàcil moure’s però el Jaume la localitza mentre jo encara estava gairebé a la pista cercant la millor opció. Tres fites més (44, 61 i 56) que no presenten cap dificultat i arribem a temps a l’arribada. Hem gaudit d’aquestes hores nocturnes sense errades ni pèrdues de temps.

Dormim 5 hores en una sala del pavelló de Sant Joan de Mediona i l’endemà després d’esmorzar una mica i ajudar al Felip en les sortides escalonades que havia organitzat per la cursa diürna ja tornem a estar en cursa. La planificació és fer les fites que no vam fer al vespre: escombrar tota la zona Nord d’Oest a Est. 

Anem a millor ritme que a la nit, per dues raons, no hem de reservar res i de dia sempre tot resulta més fàcil. En una hora estem a l’extrem Nord-Est del mapa i amb 4 fites al sarró. El corriol que ressegueix el torrent és un lloc digne de ser visitat amb més calma, sobretot, en alguna època de l’any en que baixi aigua. M’ho anoto mentalment.

En aquest punt tenim la primera i única pèrdua de temps significativa. Ens cal trobar un corriol que surt a la nostra esquerra. Veiem el que pot ser la seva entrada, però pensem que ha de ser més endavant i seguim. Tornem enrere i després d’alguns dubtes ens endinsem on en el primer moment havíem pensat i aquest era el lloc. És un tàlveg totalment salvatge on el corriol s’intueix per moments, però en altres genera dubtes. Pincem la 71 i seguim pujant. Travessem una zona de cases i passem per la 54 i la 72. Desestimem anar a la 65, ben a prop de la 72, però no ens atrevim a fer un bosc a través tal com havíem pensat i anar-hi per corriol és una bona volta. Estem a una hora del temps límit. Cal retornar de pressa. Anem justos de temps. Trotem però no massa ràpid: 52, 33 i 43. Enfilem cap a l’arribada. Agafem un corriol que no surt al mapa però que està senyalitzat d’una cursa de trail que s’ha fet recentment a Sant Joan de Mediona i que el Josep Mª ens havia dit que l’havien netejat i que portava fins a la riera. Ens va molt bé per fer drecera fins a l’arribada, però amb tot arribem amb una mica més de dos minuts de retard.

Ha estat un bon entrenament. Ja només resta una setmana pel mundial. La Molina ens espera. Serà tota una experiència del que esperem poder gaudir d’allò més.