Carlit 50 Estanys: La Bollosa - Camporells

Ruta dels 50 estanys delCarlit

Primera etapa: La Bullosa –Camporells. 16 km. 6 hores 26 minuts  1090 metres de desnivell positiu

Horaris de pas: Lac d’Aude (1 hora), La Balmeta (2.30), Estany de La Llosa (3 hores), Puig Peric (4-40)

“La teva tendresa acollia el crit salvatge que era el preludi de

les pures muntanyes d’una música de la vida que

ascendia per les venes incertes dels senderols cap als

cims radiants”

Ecce Homo

Agustí Bartra

M’he aixecat ben d’hora, ben d’hora. He necessitat una mica menys de tres hores per arribar fins les Bulloses. És un lloc que conec prou bé d’altres visites. És un entorn dels que m’agrada.

Recullo el pack de benvinguda a l’Auberge del Carlit i em preparo. En un moment ja estic en marxa. Els gairebé dos quilometres per la carretera (exactament 1,7 km.) avall em serveixen per escalfar el motor.

La primera impressió que tinc al deixar la comoditat de la carretera és que serà una pujada feixuga, però ben aviat suavitza i en alguns trams fins i tot arriba a planejar. En poc més d’una hora ja soc al primer llac de la jornada, el Lac d’Aude. M’apropo fins a la seva riba i m’hi aturo una estona. És un lloc realment paradisíac.  

Segueixo endavant per un corriol ben marcat i ben fressat que va planejant. Està molt ben senyalitzat. Es un passeig molt agradable entre prats alpins i boscos esclarissats. Ben aviat a la meva esquerra puc contemplar el Llac de Les Bulloses i l’altiu Carlit, i al davant, encara molt lluny, els Perics.

En un encreuament de corriols, els senyals marquen una direcció que no coincideix amb el track. Abandono el camí i segueixo el que indica el track i paga molt la pena fer-ho. Em condueix a un corriol poc visible que ressegueix la riba d’uns dels rierols que aporta les seves aigües al Llac de les Bulloses.

Un cop a La Balmeta, una petita construcció que es pot utilitzar de refugi en cas de necessitat, m’aturo a fer un mos abans de continuar i decidir al mateix temps si pujar o no als Perics. Si vaig directe al refugi arribaré molt aviat. Per tant, queda decidit: amunt va!

Vaig guanyant desnivell de forma suau pel mig d’un prat alpí, seguint un petit torrent fins arribar a l’Estany de la Llosa. Aquest estany situat per sobre dels 2000 metres està rodejat pels esquelets d’un bosc que en algun moment va patir un incendi. Em sobta. Diria que mai havia vist un bosc cremat a tanta alçada.

Quan deixo l’estany s’acaben els arbres i comença la veritable pujada cap al Puig Peric. És una pujada sostinguda, per un corriol ben fressat pel bell mig de la Coma de La Llosa que es posa dret ja a prop del coll. I des d’allà fins a coronar el cim encara és més ferma, però sense complicacions de cap mena.

Faig cim (2810 m.). I com no podia ser d’una altra manera les vistes són espectaculars amb llacs, estanys i estanyols de tota mida miris on miris. El nom dels 50 estanys de la ruta queda plenament justificat. Bé, de fet, els francesos coneixen aquesta ruta amb el nom del Tour dels Perics.

A la baixada cal anar amb compte. Ja des del coll fins el Peric Petit la pujada és suau i en un moment assoleixo el cim (2690m.).

Ja veig el meu objectiu d’avui. Ara ja tot és baixada. Però quina baixada! Una baixada de nou molt i molt dreta en la que cal anar en compte. No s’acaba mai. Per fi, ja a prop dels estanys de Camporells arribo a un caminoi més fàcil. Dono la volta al llac sense cap pressa fins arribar al refugi. L’aigua dels estanys i els bosquets i prats que els rodegen el converteixen en un lloc on es fa difícil deixar de fer una fotografia rere l’altra.

Ja al refugi compleixo amb la rutina de sempre en aquests llocs: birra, esperar el sopar, donar un tomb pels voltants, llegir, escriure una mica, xerrar amb els companys del refugi i a dormir ben aviat per encarar amb forces la jornada de l’endemà.