Un pic, un puig i més...

Sentmenat, Dolmen Serra Cavallera, Guanta, Pic del Vent, Sant Sebastià de Montmajor i Puig de la Creu.

24,8 km. 5-24-41 13-05 x km. 1008 m. de desnivell positiu

Si com diu el poeta al Vallès dos turons fan una serra, un pic i un puig ben bé poden fer una rogaine. En 10 dies haig d’afrontar la Rogaine del Berguedà. Com gairebé tothom, fa més d’un any que no participo en cap competició i tinc molts dubtes del meu estat de forma.

Per tal de preparar-la decideixo fer una sortida llarga en la que d’alguna forma emular el que poden ser les condicions d’una rogaine. És una zona que conec, encara que no del tot i la idea és anar enllaçant pistes i corriols per apropar-me a les 6 hores d’activitat física i comprovar el meu estat de forma en la darrera part de la sortida quan ja porti acumulat quilometres i desnivell.

Fa pocs dies vaig fer una excursió per la zona, però molt més curta i a un ritme més lent. Surto ben aviat i repeteixo la primera part del que vaig fer. Passo pel castell de Sentmenat, Can Fruitós i agafo direcció la urbanització de Can Vinyals per pujar a la serra Cavallera i visitar el seu dolmen. Ja he fet el primer tram de fort desnivell, i ara per un corriol que ressegueix aquesta Serra amb vistes al Puig de la Creu em dirigeixo a bon ritme a Guanta. 

 

Ja porto una hora i ara primer per les pistes de la urbanització i després per corriols, alguns d’ells força costeruts, i d’altres més planers, assoleixo el primer cim de la jornada i el més alt d’avui, el Pic del Vent (815 metres). Ja són dues hores i em trobo bé i amb ganes de seguir.

 

Una baixada per diferents corriols em mena fins a Sant Sebastià de Montmajor. Un lloc on fa temps ja uns anys vaig estar-hi dibuixant i pintant amb uns companys i on avui faig una breu visita abans de seguir el meu camí.

 

A partir d’aquí haig de remuntar una part del que he baixat fins tornar a la pista que havia deixat abans. Puc trotar bé al pla i quan el terreny és favorable. També ho intento fer en la pista quan aquesta em dirigeix ja cap el Puig de la Creu, el segon cim d’avui, però aquí ja costa més i camino en alguns trams. Recordo molt bé les dues edicions del cinc cims en el segle passat!

Arribo al Puig de la Creu (668 metres) quan ja porto 4 hores. En el mateix moment de fer la foto toquen les 12. Serà un bon auguri? 

 

Ja tan sols em resta la baixada fins a Can Montllor. La primera part és lenta ja que el corriol no es de massa ben fer, però després es va eixamplant i ja puc posar-me a trotar.

A la font del Gurri hi ha una ceràmica amb el conegut poema de Pere Quart. 

 

Al mig de la baixada al sortir d’una corba se m’escapa un Ah!!! d’admiració quan de sobte se m’apareix al meu davant la meravella d’un arbre blanc completament florit al mig del bosc. Realment la natura té cops admirables d’aquells que de ben segur no s’obliden mai.

 

Ja passen de les cinc hores i encara puc trotar una mica encara que amb lentitud. Encara em sento amb prou forces per anar fent, pels carrers d’una urbanització i també pels camins que voregen els camps i que m’acosten al final de l’entrenament d’avui.

Arribo on al matí he deixat el cotxe prou satisfet de les sensacions i del ritme que he pogut portar al llarg de les més de cinc hores. El compte enrere per tornar a competir ha començat.