Rogaine perimetral

 III Ebregaine a Miravet

24 km. 5-47-25  14-40 x km. 711 metres de desnivell positiu,

134 punts, 20 fites 1rs. de 4 equips ultraveterans classificats

De nou tota la setmana pendents de les previsions meteorològiques. Dijous va ser el dia de l’alerta als mòbils per vent a tot Catalunya. Divendres a les 13:00 hores rebem un correu dels organitzadors que la Rogaine del dissabte tira endavant, però unes hores després ens anuncien que la passen al diumenge i això ens obliga a canviar tots els plans i esperant a no tenir més entrebancs.

Malgrat el vent fa força bon dia, amb bona temperatura per fer la Rogaine. Vist com estan distribuïdes les fites decidim fer la volta per tot el perímetre del mapa en la direcció de les agulles del rellotge tractant de passar per gairebé totes les fites de màxima puntuació menys una. Ens sembla un pla agosarat però possible. Ens marquem arribar en 3 hores a la fita 60.

Sortim en grup i ens comencem a enfilar pels carrers del poble per després tornar a baixar a nivell del riu. La majoria d’equips van a la 39. No la teníem en la nostra planificació, però dubtem de si anar-hi. Finalment, la descartem ja que segurament trobarem una llarga cua per fitar. Seguim a la vora del riu fins la 40, i 67 després. Per arribar a la 70 ens toca enfilar-nos.

Passem per uns corriols que recordem de l’any passat. Si fa no fa passem per llocs per on ja vam passar l’any passat. Abans de la primera hora de cursa ja tenim al sarró la primera fita de 9 punts, i poc després la segona en un objecte ben singular.

Proper objectiu la fita de 10 punts. Ens enfilem pel dret per anar a trobar un corriol que passa per sobre d’on estem i de nou per corriols a estones trotant a estones caminant assolim la fita. Estem a l’extrem Sud-Oest del mapa. Seguim el pla i enfilem Nord enllà. El vent només ens fa una mica la guitza en les zones més altes i en les carenes per la resta no suposa cap problema.

Quan deixem els corriols i hem de saltar marges a vegades no resulta senzill trobar per on passar tant si és de pujada com de baixada. Assolim la fita 60 i portem 2 hores 40. En vista que anem molt bé de temps decidim anar a caçar una fita de 7 punts que no teníem en els plans inicials. És un anar per tornar, però per camí fàcil i sense massa desnivell.

De nou canviem l’estratègia i anem a la 91 per baix i deixem la 59, una fita que havíem previst al principi però que ara veiem que ens suposa pujar molt per tornar a baixar. Preferim un cop feta la 91 seguir arran de camps i per un corriol a nivell que ens condueix fins la 68.

A la 69 cometem la única errada d’avui. Sortim abans del corriol i no la trobem, però rectifiquem i ja és nostra. Potser hem perdut uns 10 minuts com a molt. Seguim la nostra planificació trotant sempre que el terreny és favorable i arribem a la zona plana ja a prop de Miravet. Aquí hi ha 4 fites de tres punts. Ja ens queda poc gas i pincem la darrera fita amb 20 minuts de marge, massa poc temps per intentar buscar una fita més.

Així tanquem una nova rogaine satisfets tant de l’estratègia, com de la seva execució i del nostre estat físic. La propera serà la rogaine número 50 de l’equip Som Mas-Sa.

Trail-O, joc o competició?

 

Ha finalitzat la diada de Trail-O que s’ha disputat avui a Sabadell. Ara ja sé què és això de la Trail-O i les seves diferents modalitats.

Tot va començar fa més o menys mig any. La Mercè i el Jaume es van posar en contacte amb mi per organitzar una competició de Trail-O al Parc de Catalunya de Sabadell. Ben poca cosa sabia d’aquesta modalitat d’orientació, però em vaig oferir a col·laborar en la organització.

La preparació és molt laboriosa i necessita molt de temps i dedicació. No resulta fàcil preparar tot el que es necessita i trobar els voluntaris necessaris per poder-ho dur a terme.

A Espanya hi ha més afició, però aquí a Catalunya no acaba d'arrelar. És una modalitat d’orientació molt nova i s’han fet poques competicions. Es va optar per organitzar tres competicions en una sola jornada, dues en horari de matí, i una en horari de tarda. Cada una d’elles correspon a una modalitat diferent de Trail-O.

El Trail-O és un esport en el que poden participar persones amb mobilitat reduïda, ja que es fa per terrenys que no presenten dificultat. A més a més el fet de córrer no és essencial per assolir bons resultats.

En poques paraules, la Trail-O es tracta de desplaçar-se per un itinerari marcat en un mapa del qual no es pot sortir, i aturar-se en diferents estacions des d’on es veuen diferents fites col·locades en el terreny. En el mapa hi ha la descripció de control de cada una de les estacions i el participant ha de decidir quina de les fites està en la posició correcte. També és possible que cap de les fites sigui correcte.

Més que una competició esportiva sembla un joc o un repte que posa a prova els coneixements dels participants de tota la simbologia que s’utilitza en les curses d’orientació.

El nom de Trail-O és una mica enganyós i també ho és que es vengui com una modalitat inclusiva. La paraula Trail està associada a les curses per muntanya més o menys llargues. Em semblaria millor anomenar a aquest esport amb el nom d’orientació de precisió. És cert que permet la participació de persones amb mobilitat reduïda, però aquest és un fet que gairebé no es produeix ja que per poder participar-hi calen uns coneixements tècnics d’orientació difícils de tenir si prèviament no s’han fet curses d’orientació. El fet que sigui un esport en el que no calen condicions físiques específiques fa que desapareguin les diferents categories per edats i per sexe que són habituals en tots els esports i que tots els participants puguin fer-ho en condició d’igualtat en una sola i única classificació.

Com en tot esport competitiu els participants volen guanyar però he tingut la impressió que es tracta més d’un joc on el repte és solucionar els problemes que proposa la organització de l’activitat que no tant superar als companys i què el divertit és comprovar la habilitat que es té per interpretar acuradament el mapa en les diferents estacions.