Ha
finalitzat la diada de Trail-O que s’ha disputat avui a Sabadell. Ara ja sé què
és això de la Trail-O i les seves diferents modalitats.
Tot
va començar fa més o menys mig any. La Mercè i el Jaume es van posar en
contacte amb mi per organitzar una competició de Trail-O al Parc de Catalunya
de Sabadell. Ben poca cosa sabia d’aquesta modalitat d’orientació, però em vaig
oferir a col·laborar en la organització.
La
preparació és molt laboriosa i necessita molt de temps i dedicació. No resulta
fàcil preparar tot el que es necessita i trobar els voluntaris necessaris per
poder-ho dur a terme.
A
Espanya hi ha més afició, però aquí a Catalunya no acaba d'arrelar. És una modalitat d’orientació
molt nova i s’han fet poques competicions. Es va optar per organitzar tres
competicions en una sola jornada, dues en horari de matí, i una en horari de
tarda. Cada una d’elles correspon a una modalitat diferent de Trail-O.
El
Trail-O és un esport en el que poden participar persones amb mobilitat reduïda,
ja que es fa per terrenys que no presenten dificultat. A més a més el fet de
córrer no és essencial per assolir bons resultats.
En
poques paraules, la Trail-O es tracta de desplaçar-se per un itinerari marcat
en un mapa del qual no es pot sortir, i aturar-se en diferents estacions des
d’on es veuen diferents fites col·locades en el terreny. En el mapa hi ha la
descripció de control de cada una de les estacions i el participant ha de
decidir quina de les fites està en la posició correcte. També és possible que
cap de les fites sigui correcte.
Més
que una competició esportiva sembla un joc o un repte que posa a prova els
coneixements dels participants de tota la simbologia que s’utilitza en les
curses d’orientació.
El
nom de Trail-O és una mica enganyós i també ho és que es vengui com una
modalitat inclusiva. La paraula Trail està associada a les curses per muntanya
més o menys llargues. Em semblaria millor anomenar a aquest esport amb el nom d’orientació
de precisió. És cert que permet la participació de persones amb mobilitat
reduïda, però aquest és un fet que gairebé no es produeix ja que per poder
participar-hi calen uns coneixements tècnics d’orientació difícils de tenir si prèviament
no s’han fet curses d’orientació. El fet que sigui un esport en el que no calen
condicions físiques específiques fa que desapareguin les diferents categories
per edats i per sexe que són habituals en tots els esports i que tots els
participants puguin fer-ho en condició d’igualtat en una sola i única classificació.
Com
en tot esport competitiu els participants volen guanyar però he tingut la
impressió que es tracta més d’un joc on el repte és solucionar els problemes
que proposa la organització de l’activitat que no tant superar als companys i
què el divertit és comprovar la habilitat que es té per interpretar acuradament
el mapa en les diferents estacions.
