El
despertador ha sonat a les 6. Ha arribat el gran dia. Pels que ens
agraden les curses de fons la marató és la nostra gran festa, i malgrat
que sabem que hi passarem mals moments, és una cursa que gaudim com mai.
Un
petit esmorzar i algunes visites al senyor Roca, finalment han estat
tres, i cap a agafar el tren. Arribo a la sortida un pèl just de temps.
Faig tot el ritual pre-cursa, crema solar, vaselina, i l'uniforme amb la
meva inseparable gorra vermella des de 1998. En quantes curses m'haurà
acompanyat ???
Veig
que serà impossible deixar la bossa al guarda-roba i començar la cursa a
l'hora. Decidim que se la quedi la meva companya que després intentarà
que li agafin. Vaig a escalfar una mica. Tinc poc temps. Encara faig un
altre visita a la família Roca en forma de WC ecològic i ocupo el meu
lloc a la sortida.
Veig
que les llebres estan molt llunys d'on estic jo i que serà molt difícil
agafar-les. No escolto el tret de sortida, però la gent es mou. Dos
minuts justos per trepitjar la catifa de sortida. Això ja ha començat.
Quina gentada i quanta animació en aquests metres inicials rodejant la
plaça Espanya.
Al passar per davant del Camp Nou alguns criden “Campions, campions”.
km.
5: 25-30, una mica per sobre de 5, però ha estat pujada. Faig tota la
baixada que ens retorna al punt de sortida per sota de 5 entre 4-45 i
4-50. Em trobo bé. La pujada pel Passeig de Gracia i Passeig de Sant
Joan fa mal. km. 14, primer terç de la marató amb 1-09-45. Començo a
veure que baixar de 3-30 serà complicat. La baixada cap a Sagrada
Família impressionant: un passadís estret de gent animant a banda i
banda. Sembla una etapa del Tour, però amb l’obra de Gaudí al fons. Noto
a les cames l'esforç de la pujada i la marató només acaba de començar.
Passo
la mitja en 1-45-50. Encara aguanto uns kms. al voltant de 5, però amb
un ritme molt irregular, el meu problema de sempre. Les pulsacions
comencen a pujar sense augmentar el ritme de cursa i decideixo
regular-les.
Km. 28, segon terç el passo amb 2-21-30, encara vaig força bé.
A
partir d'aquí els km. comencen a sortir entre 5-30 i 5-45 i m'avança
força gent. Això vol dir que el meu ritme ha baixat considerablement.
Cada km. que passo penso que queda un menys. Comença la veritable
marató. Es tracta de ser capaç d’aguantar. Arribo al Parc de la
Ciutadella i partir d'aquí tot està ple de gent animant. Els dos últims
kms ja m'han sortit a 6. Ja només queden 7 kms. i tracto d’accelerar.
Torno a fer km. a 5-40. Però un cop s’acaba la Rambla i enfilo el
Paral·lel amunt em deixo anar i ja només tinc com objectiu no posar-me
caminar. Prop del gir al carrer Sepúlveda em passa la llebre del 3-45,
però m'és impossible seguir-la, de fet ni ho intento.
Ara
jo només haig d'aguantar. Els km. passen molt lentament 6-20, 6-50,
6-57 . El darrer km. interminable 7-38, per acabar amb un temps de
3-48-50, però content d'haver acabat la meva tercera marató sense
caminar. I ja en van 13.
I ara a recuperar-me de l'esforç i recrear-me amb les emocions viscudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada