Surto a les 8 després de fer un bon esmorzar. El sol encara resta rere les muntanyes i fa de bon caminar a l'ombra. Un cop deixada la pressa de Graus el primer tram és per dins d'un bosc al costat del riu de Noarre. M'acompanya la seva remor a mesuro que vaig avançant a bon pas. Aquesta part de camí també rep el nom de camí de l'exili i aixi està marcat en els pals indicadors, ja que va ser molt utilitzat a l'acabar la Guerra Civil, tant en la fugida com en les accions de resistència dels maquis. Les bordes de Noarre és el primer punt d'interès de l'etapa d'avui, un conjunt de bordes en bon estat de conservació. Algunes d'elles encara sembla que s'utilitzin pels seus usos més tradicionals, però d'altres s'han modernitzat i s'han convertit en una mena de segones residències.
Les bordes van quedant enrere i ara camino pel costat dels camps on es cull farratge pels animals. Aviat em torno a endinsar al bosc primer en lleugera pujada. Més endavant el corriol es fa més costerut, i per moments es va allunyant del rierol que resta al fons de la vall. Ja fa una estona que em toca sol quan assoleixo la Pleta dels Guerossos i decideixo aturar-me i posar-me protecció solar. Aquí coincideixo amb el Jordi i la Marta que també s'han aturat un moment.
El camí està ben fressat i ben marcat amb pals indicadors inclosos. A partir d'aquí i ja superats els 2000 metres d'alçada els arbres ja són cada cop més escadussers. El camí alterna fortes pujades per anar guanyant desnivell amb algunes zones una mica més planeres que permeten recuperar l'alè. Tinc sempre pel davant al Jordi i la Marta i al darrera puc observar al Pepe com també va pujant al seu ritme.
Els Estanys Blaus i algun que altre petit estanyol seran els primers llacs que trobaré en aquesta travessa.
Al coll de Certascan fa un fort vent. Deixo la motxilla i agafo el paravents per afrontar la pujada al cim. El camí és evident i a més hi ha forces fites que ajuden en els moments de dubtes. La primera part de l'ascensió és la més forta, però ja un cop a la carena es suavitza.
Al pic de Certascan (2853 m.) coincideixo amb la Marta i el Jordi i ens fem les fotos de rigor. Una esplèndida vista ens permet albirar incomptables pics i muntanyes, alguns identificables i altres no. Amb el mapa al davant amb el Jordi ens entretenim a tractar d'intuir quin serà el recorregut de la travessa que podem dir que pràcticament acabem de començar.
Ja hem fet tota la pujada d'avui i tan sols ens resta davallar fins el refugi. En la baixada fins el coll ens creuem primer amb el Pepe, i després amb Iñigo, Iolanda i Joan que havien sortit una mica més tard de les Bordes de Graus.
Només sortir del coll en direcció al refugi ja veig el llac de Certascan al fons amb un blau contundent fidel reflex del cel que dóna nom a la travessa. El contrast de colors del llac amb les muntanyes que l'envolten juntament amb la satisfacció de que la caminada del primer dia arriba a la seva fi m'omplen de satisfacció. Els ulls no es cansen d'admirar arreu les diferents vistes.
L'etapa d'avui no ha estat gens dura, el camí era de ben fer en la seva major part. Podríem dir que ha estat una bona posta a punt de tota la maquinari pels propers dies que m'esperen.
Un cop al refugi un entrepà i una birra i poc després un bany en solitari al llac amb un aigua fresqueta em deixa d'allò més bé. El bany és en un lloc idíl·lic, una mena de platjeta en el que és el llac natural més gran de Catalunya. Són moments indescriptibles, la solitud, la relaxació, el silenci, els colors, ...
La resta de la tarda tot esperant l'hora de sopar, hi ha temps per a tot: descansar, pensar, escriure, llegir, conversar, passejar pels voltants del refugi. Es pot demanar més ?
També dediquem un temps a estudiar l'etapa de demà que és la que a tots plegats ens presenta més dubtes. Mirem els mapes i llegim totes les descripcions del recorregut que estan en les nostres mans. Caldrà estar atents en alguns punts per tal de no perdre el Nord.
Al grup d'ahir s'ha ajuntat el Pep del Cornudella del Montsant que també fa la travessa. A l'hora de sopar gairebé podem dir que estem en la intimitat. Només estem tots 8 que sopem junts amb molt ambient i una animada conversa a la que s'afegeixen els dos joves encarregats del refugi. El sopar és excel·lent: amanida, llenties i canelons, realment un plat sorprenent per trobar-nos en un refugi. Un cop acabat el sopar ens inviten a un xupito de patxaran i podem veure el vídeo de la travessa.
Cal dir que ha estat l'Alejandro Gamarra el guarda d'aquest refugi el gran impulsor d'aquesta travessa i el que també ha publicat totes les guies. I que a hores d'ara té la seva feina de guarda amenaçada per la FEEC.
Teòricament estan esperant a un grup de 13 persones que avui també tenen reserva al refugi per sopar i dormir. Estan preocupats ja que tenen tot el sopar a punt. Finalment quan estem pensant en anar a dormir (9.30) i ja no esperem que arribin, veiem unes llums que s'apropen. Són unes parelles amb criatures. La veritat no són hores d'arribar a un refugi i menys anant amb nens.
Ens anem a dormir abans de que arribin i el xivarri ens ho impedeix ja que demà ens espera una bona etapa.
Aquests han estat els temps de la jornada d'avui:
Els Estanys Blaus i algun que altre petit estanyol seran els primers llacs que trobaré en aquesta travessa.
Al coll de Certascan fa un fort vent. Deixo la motxilla i agafo el paravents per afrontar la pujada al cim. El camí és evident i a més hi ha forces fites que ajuden en els moments de dubtes. La primera part de l'ascensió és la més forta, però ja un cop a la carena es suavitza.
Al pic de Certascan (2853 m.) coincideixo amb la Marta i el Jordi i ens fem les fotos de rigor. Una esplèndida vista ens permet albirar incomptables pics i muntanyes, alguns identificables i altres no. Amb el mapa al davant amb el Jordi ens entretenim a tractar d'intuir quin serà el recorregut de la travessa que podem dir que pràcticament acabem de començar.
Ja hem fet tota la pujada d'avui i tan sols ens resta davallar fins el refugi. En la baixada fins el coll ens creuem primer amb el Pepe, i després amb Iñigo, Iolanda i Joan que havien sortit una mica més tard de les Bordes de Graus.
Només sortir del coll en direcció al refugi ja veig el llac de Certascan al fons amb un blau contundent fidel reflex del cel que dóna nom a la travessa. El contrast de colors del llac amb les muntanyes que l'envolten juntament amb la satisfacció de que la caminada del primer dia arriba a la seva fi m'omplen de satisfacció. Els ulls no es cansen d'admirar arreu les diferents vistes.
L'etapa d'avui no ha estat gens dura, el camí era de ben fer en la seva major part. Podríem dir que ha estat una bona posta a punt de tota la maquinari pels propers dies que m'esperen.
Un cop al refugi un entrepà i una birra i poc després un bany en solitari al llac amb un aigua fresqueta em deixa d'allò més bé. El bany és en un lloc idíl·lic, una mena de platjeta en el que és el llac natural més gran de Catalunya. Són moments indescriptibles, la solitud, la relaxació, el silenci, els colors, ...
La resta de la tarda tot esperant l'hora de sopar, hi ha temps per a tot: descansar, pensar, escriure, llegir, conversar, passejar pels voltants del refugi. Es pot demanar més ?
També dediquem un temps a estudiar l'etapa de demà que és la que a tots plegats ens presenta més dubtes. Mirem els mapes i llegim totes les descripcions del recorregut que estan en les nostres mans. Caldrà estar atents en alguns punts per tal de no perdre el Nord.
Al grup d'ahir s'ha ajuntat el Pep del Cornudella del Montsant que també fa la travessa. A l'hora de sopar gairebé podem dir que estem en la intimitat. Només estem tots 8 que sopem junts amb molt ambient i una animada conversa a la que s'afegeixen els dos joves encarregats del refugi. El sopar és excel·lent: amanida, llenties i canelons, realment un plat sorprenent per trobar-nos en un refugi. Un cop acabat el sopar ens inviten a un xupito de patxaran i podem veure el vídeo de la travessa.
Cal dir que ha estat l'Alejandro Gamarra el guarda d'aquest refugi el gran impulsor d'aquesta travessa i el que també ha publicat totes les guies. I que a hores d'ara té la seva feina de guarda amenaçada per la FEEC.
Teòricament estan esperant a un grup de 13 persones que avui també tenen reserva al refugi per sopar i dormir. Estan preocupats ja que tenen tot el sopar a punt. Finalment quan estem pensant en anar a dormir (9.30) i ja no esperem que arribin, veiem unes llums que s'apropen. Són unes parelles amb criatures. La veritat no són hores d'arribar a un refugi i menys anant amb nens.
Ens anem a dormir abans de que arribin i el xivarri ens ho impedeix ja que demà ens espera una bona etapa.
Aquests han estat els temps de la jornada d'avui:
- Bordes de Noarre: 45 minuts
- Pleta de Guerossos: 2 hores
- Coll de Certascan: 3-45
- Pic de Certascan: 4-35
- Refugi de Certascan: 6-10
6 comentaris:
Molt be Ricard!! lo has descrit perfecte, estas fet un cronista de primera. Salut i Montaña.
Saludos de Iñigo.
Fantàstic Ricard, jo en vull més!!!!! ja em deleixo per la tercera part!
Per cert ben aviat Rogaining del Vi, ens hi veurem?
MArta
Eso promete !!
Me parece que la foto más bonita que tengo de muntaña (lagos de montaña) es del Estany de Naorte... Creo reconocerlo en la foto tuya.
Gran (parte de) crònica!
Espero poder seguir aquest cap de setmana amb la tercera part.
De moment estic inscrit a la Rogaining de les 3 valls. A la del Vi encara no sé el que faré.
L'Estany de Naorte no està en la travessa de la Porta del Cel. I'm sorry.
HOLA RICART SOY PEPE, CON LO QUE ESTAS ESCRIBIENDO ESTOY REVIVIENDO EL CAMINO OTRA VEZ, SIGUE CONTANDOLO Y ASI PODRE DECIR QUE HE ESTADO DOS VECES EN ESTA TRAVESIA.
SALUDOS: PEPE,
TE PASARE UNA FOTO DONDE ESTAS TREPANDO QUE TE AFICIONARA A LA ESCALADA
Publica un comentari a l'entrada