Fa poc més d'un mes que vaig llegir primer a la revista Els Vallesos i després en un bloc molt interessant i complert sobre el Parc de Sant Llorenç del Munt que el darrer president de la República Manuel Azaña va viure gairebé un any a Matadepera, en concret a la Torre Salvans. Allà mateix es van celebrar alguns consells de ministres. Azaña va abandonar la Torre Salvans el 21 de gener de 1939, 5 dies abans de l'arribada de les tropes nacionals.
Em va faltar temps per localitzar-la al mapa del Parc de Sant Llorenç del Munt i anar a fer una visita. ¡Quina sorpresa no està ni a 1000 metres de distància de la Torre de l'Àngel i de La Barata!, dos dels llocs que són la base de moltes de les meves sortides pel Parc. Tant de temps voltant per la zona i sense saber res de tot això. La veritat és que ens passa sovint que estem a prop de llocs on han passat esdeveniments històrics i per desconeixement ens passen totalment desapercebuts.
En el mapa veig un accés des de la zona de pic-nic del Torrent de l'Escaiola. Allà deixo el cotxe i agafo un corriol que planer i ben fresat en un quart d'hora em deixa davant de la Torre Salvans. Observo que també hi ha un altre accés que deu pujar directament des de la carretera, a prop de la Barata.
No hi viu ningú, però tampoc fa tant de temps del seu abandó. L'estat de conservació és òptim. A part de la Torre Salvans, hi ha un parell d'edificacions més suposo que pel servei i els vigilants. Em passejo per tots els seus voltants. Localitzo una pista de mini-golf tota rovellada. Puc veure la cuina a través dels vidres d'una de les portes. Res més puc observar del seu interior. Intento localitzar el búnquer on estava una bateria antiàrea, però no sóc capaç de trobar-la. Caldrà tornar un altre dia. Poc abans de marxar passo pel davant d'una porta blindada que deu donar accés al refugi antiàeri que suposa que està a sota la casa.
Em pregunto com és que mentre en altres llocs, com els camins de l'exili, la Batalla de l'Ebre, alguns búnquers i trinxeres que fan referència a la guerra civil es poden trobar els cartells del memorial democràtic i en canvi aquí no hi ha cap referència. De fet tampoc n'hi ha a altres llocs del mateix parc com són dos monuments funeraris que fan referència a dos llocs on el grup conegut com "Pedro y sus chiquillos" va cometre alguns dels seus assassinats.
No hi viu ningú, però tampoc fa tant de temps del seu abandó. L'estat de conservació és òptim. A part de la Torre Salvans, hi ha un parell d'edificacions més suposo que pel servei i els vigilants. Em passejo per tots els seus voltants. Localitzo una pista de mini-golf tota rovellada. Puc veure la cuina a través dels vidres d'una de les portes. Res més puc observar del seu interior. Intento localitzar el búnquer on estava una bateria antiàrea, però no sóc capaç de trobar-la. Caldrà tornar un altre dia. Poc abans de marxar passo pel davant d'una porta blindada que deu donar accés al refugi antiàeri que suposa que està a sota la casa.
Em pregunto com és que mentre en altres llocs, com els camins de l'exili, la Batalla de l'Ebre, alguns búnquers i trinxeres que fan referència a la guerra civil es poden trobar els cartells del memorial democràtic i en canvi aquí no hi ha cap referència. De fet tampoc n'hi ha a altres llocs del mateix parc com són dos monuments funeraris que fan referència a dos llocs on el grup conegut com "Pedro y sus chiquillos" va cometre alguns dels seus assassinats.
2 comentaris:
avui mateix he estat al bunquer. Hi has aconseguit arribar? El camí s'agafa des de del cami ral
En una sortida posterior per la Serra de les Pedritxes vaig poder arribar al búnquer, però baixant des de la Roca del Corb.
Publica un comentari a l'entrada