La Porta del Cel IV: Pinet - Vallferrera

Fem un esmorzar decent, no massa copiós però suficient.

A les 7.15 ja estem de camí. Tota la nit hem escoltat que bufava un fort vent. Surto amb màniga llarga. A mesura que anem pujant contemplem tota la zona francesa sota la boira. Tinc ben present el perfil de l'etapa d'avui: pujar sense descans fins a la Pica i un descens inacabable fins el refugi. Darrera nostra s'aixeca el dia amb una sortida de sol d'aquelles espectaculars que ens convida a anar-nos girant per poder-la contemplar en tota la seva magnificència. Els grisos van agafant tonalitats rogenques fruït del sol que emergeix amb força per la carena de la nostra esquerra.

Som una bona colla els que avui enfilem en direcció a la Pica. El camí està ben fressat. És evident que avui no hi ha cap temença de que ens podem perdre. Aquest corriol al llarg de l'any de ben segur que es trepitjat per milers d'excursionistes que volen assolir el cim. La pujada és costeruda però agraïda ja que de tant en tant hi ha un tram curt però planer que permet recuperar-se. Vaig fent tot sol, al meu ritme, pas a pas, sense aturar-me, però també sense pressa.

Deixo a la meva dreta l'Estany d'Estats i poc després em trobo de sobte davant l'Estany Montcalm. Tot és un pedram, una pedra rogenca. Anar fent sense pausa, i trobant gent que fa el mateix camí. Passo per un petit estanyol amb l'aigua glaçada. A aquestes alçades d'agost ja no no hi ha pràcticament restes de gel en tot el camí.

Un cop al coll de Riufred pràcticament la Pica ja està al sac. El vent cada cop molesta més. Arribo al Coll Verdaguer on el vent gairebé tomba. Trec el paravents i enfilo fins a la Pica d'Estats (3144 metres)
Allà coincideixo amb el Jordi, la Marta, el Pep i un grup nombrós de francesos catalanoparlants. El vent bufa fort i fa voleiar les senyeres del cim. Cal agafar-se fort i seure una estona per contemplar tot el que la vista abraça en totes direccions: valls i muntanyes a dojo, amb nom o sense nom. Potser és aquí on cal trobar la Porta del Cel ?

Abans de baixar m'enfilo també al Pic Verdaguer, allà mateix, just al davant. Baixo força ràpid amb ganes d'allunyar-me d'aquest vent emprenyador. Flaquejo per la part obaga francesa on ja no hi ha cap resta de gel. Aquí sembla que no fa tant de vent i em puc treure el paravents. Però és només arribar al Port del Sotllo i el vent torna a bufar de valent. Sembla que si volgués impedir que torni a entrar a Catalunya.
Gaudeixo d'una baixada ràpida pel mig de les pedres. M'atrapen el Jordi i el Pep que havien fet el Sotllo i una mica més avall trobem a la Marta que els espera. Poc abans de l'Estany d'Estats fem un mos i seguim.
Anem a bon ritme tots junts. El camí és fàcil i ben fressat però amb poques marques.

Al final de l'estany, un fort cop de vent em tomba i em fa caure en el mateix moment de travessar el riuet per unes pedres i vaig a parar a l'aigua. Ha estat una bona remullada, però no he pres mal.
Un cop passat el segon estany ja comencem a trobar algun arbre. Deixem enrere les pedres i el verd és el color predominant, encara que una mica groguent. Seguim pel costat del riu pel que davalla tota l'aigua del desglaç cap a la Noguera de Vallferrera.

Un cop creuo el riu per una palanca penso que ja no queda massa pel refugi i m'ho agafo amb més calma. Ja no tinc pressa i vull gaudir del que resta de camí per avui, malgrat les pedres i més pedres. No s'acaba mai i se'm comença a fer pesat. Tinc ganes d'arribar. Fins i tot m'entren dubtes i poso en marxa el GPS que em confirma que estic en el bon camí.
Per fi el Refugi! Ja en tenia ganes! Allà estant el Jordi, Marta i Pep que ja fa una bona estona que han arribat.

Menjo el pic-nic de Pinet, tot un luxe: arròs, paté de "lapin", formatge, xips i codonyat. Tot ben regat amb la corresponent birra. Com que aquí no hi ha llac, prenc una dutxa d'aigua calenta.
Organitzo les meves coses i ja tinc tota la tarda per recuperar-me. Entretant han arribat el Pepe, Iñigo, Iolanda i Joan. Gaudim d'una temperatura agradable. Aquí ja no fa vent.
Passem la tarda sota l'arbre que hi ha davant del refugi conversant. Acabem formant com una mena de comunitat de la Porta del Cel coincidint en l'inici i final de cada etapa així com compartint a estones algun tram del camí. Passem una bona estona tot esperant el sopar. No podem demanar res més.
En el sopar celebrem que avui és l'aniversari del Pepe, i no un aniversari qualsevol: avui ha fet 40 anys, una bona forma de celebrar-ho pujant a la Pica. També compartim una estona amb un parell que fan la travessa en dos dies. És un altre filosofia i una altra forma de gaudir de la muntanya.

Aquests són els temps d'avui:

• Estany Montcalm:           1-45
• Pica d'Estats:                  2-45
• Pic Verdaguer:                3-05
• Port Sotllo:                     4 hores
• Estany Estats:                 5 hores
• Refugi Vallferrera             7-10