Alella

Afronto aquesta cursa amb ganes. Reviso i fa just tres mesos que no participo en cap cursa d'orientació en el que podríem anomenar format clàssic. Les meves dues darreres curses d'orientació han estat dues rogainings i m'haig de remuntar al TICBCN 2010 a mitjans de novembre per trobar la meva darrera cursa.

Tant la zona com el mapa són nous. A més avui hi ha dues novetats més. Estreno les sabatilles, unes Trabucco. Sempre havia sentit parlar molt bé les Trabucco, però mai les havia calçat. I porto una brúixola de préstec, ja que la meva la vaig perdre a l'Espluga Calba i encara no he comprat la nova.

En el viatge cap a Alella trobem pluja, i un cop allà està plovent a bots i barrals. Tinc molts dubtes de si fer o no la cursa. Plou massa. No són l'únic que tinc dubtes en la zona de sortida. Ho comentem amb el Manel i amb altres orientadors. No sabem massa què fer. No ens ve gens de gust fer una cursa sota la pluja que està caient en aquells moments. Finalment estem de sort i mentre esperem la nostra hora de sortida deixa de ploure, i aconseguirem fer tota la cursa en sec, excepte algunes poques gotes molt cap el final de la cursa.

M'agrada el terreny. Hi ha una mica de tot, camps de conreu (vinyes), zones obertes amb matolls que molesten per córrer, petites zones de bosc i una zona urbana.
Malgrat la pluja que ha caigut no hi ha massa fang encara que cal anar en compte amb els bassals. Es pot mantenir un bon ritme de cursa. El primer grup de fites està al mig d'un bosc rodejat de  vinyes i totes molt juntes. Fetes les 10 primeres (33 minuts) passem a una zona oberta amb matolls alts que alenteixen la cursa, plenes de camins d'un possible circuït de moto-cros, que abandonem per anar al poble a fer dues fites urbanes, per després tornar de nou a aquesta zona abans de donar per acabada la cursa. En tota aquesta part la distància entre fites és més gran.

En la zona urbana, per cert molt divertida, és on noto més la falta d'entrenament, ja que és una zona on es pot córrer a velocitat alta, però no aconsegueixo el ritme desitjat.

Finalment acabo amb bon regust, 1-14-25 per 5300 metres, 250 de desnivell i 20 fites, posició 26 de 68 classificats. No he tingut problemes d'orientació al llarg de la cursa, sense perdre de temps significatiu en cap fita, tret d'una mica cercant el lloc precís de la fita 13 que estava una mica amagada.

Ha estat un bon entrenament pensant en que ja no queda massa llunyà l'inici de la Copa Catalana d'aquesta temporada.

La brúixola

En la darrera cursa d'orientació, la rogaining de l'Espulga Calba vaig perdre la brúixola de dit. Quan em vaig iniciar en les curses d'orientació ho vaig fer amb una brúixola que feia temps que corria  per casa i que de fet gairebé mai havia utilitzat per res. A mesura que vaig anar fent curses vaig veure la necessitat d'utilitzar una brúixola de dit. Abans de comprar-la el primer que em va assessorar sobre el seu funcionament va ser en Joan Sánchez d'Aligots a l'acabar una cursa popular.

Vaig tenir clar que si volia continuar fent curses d'orientació la nova compra seria imprescindible, però tampoc era un estri fàcil de trobar. Portava ja una vintena de curses quan finalment en una cursa de Copa Catalana a Santpedor a la tardor del 2007 li vaig poder comprar al Lluís Ferrer. La compra no va pas ser senzilla, ja que en el moment de decidir-me pel model van començar les preguntes: per la ma dreta o per la ma esquerra ? i altres preguntes molt més tècniques per les que fruit de la meva ignorància no tenia resposta. Simplement volia una brúixola de dit.

Pensava que només pel fet de tenir la nova brúixola milloraria molt en les curses d'orientació i no va pas ser així. La mateixa cursa de Santpedor va ser un desastre i em continuava costant molt afinar l'orientació i fer un bon ús de la nova brúixola. Al finalitzar la cursa vaig tornar a demanar consell a un expert. La víctima aquest cop va ser en Lluís Trunas.

Amb el temps i a mesura de fer moltes curses i també un curs vaig anar a aprenent el seu maneig i he anat  guanyat habilitat. Fa poc, a finals de novembre en el TICBCN2010 vaig afegir-hi un nou estri a la brúixola: una lupa per poder veure millor els detalls del mapa. Estava molt content amb el nou artifici i creia que em podria ser de molta utilitat en properes curses. Noméshe tingut la oportunitat d'utilitzar-la en un parell de rogainings.

La vaig deixar al terra al davant del fita 83 de The Wild Boar 2011 per fer les meves necessitats. Estava junt amb el mapa. Vaig agafar el mapa amb preses per prendre la decisió, juntament amb els companys del meu equip, de quin camí seguir. Una mica més enllà de la fita vaig ser conscient que m'havia deixat la brúixola al terra. Vaig tornar enrere ràpidament, però ja no era enlloc.

Aquí va quedar abandonada la pobre brúixola

i de ben segur que va passar a altres dits

M'ha fet un bon servei, en gairebé un centenar de curses. Em sap greu haver estat tant descuidat, encara que després he comprovat que en aquella cursa es van perdre moltes coses, fins el punt que la podríem anomenar la cursa dels objectes perduts.

Per culpa del meu mal cap em tocarà rascar-me la butxaca, i no podré trigar massa a decidir-me a fer la comprar ja que aviat tornaré a participar en una nova cursa d'orientació.

Barri de Gràcia o districte 5

Aquest estiu vaig iniciar el projecte de fer una passejada per cada un dels barris de Sabadell, captar algunes imatges i escriure quelcom al bloc. Ja n'he col·leccionat alguns: Can Gambús, Sant Oleguer, Creu de Barberà i Campoamor i Poble Nou.

Fa un parell de setmanes vaig anar al barri de Gràcia. De camí vaig passar pels carrers de Can Feu amb les seves característiques casetes, molt similars a les casetes del Cal Garcia del barri de Sant Oleguer, però en aquest cas construïdes per la Caixa de Sabadell allà en els anys 60.

En aquest barri i abans de travessar la via del FCG passem per davant del que fa molts anys havia estat primer la discoteca Scorpions i després el Blau-blanc. Als anys setanta havia anat sovint al Scorpions, quan els carrers encara eren de terra. Allà recordo haver agafat la meva primera borratxera.

Passada la via aviat ens topem amb l'Escola Teresa Claramunt, un edifici nou que va substituir dos edificis escolars molt vells. Darrera hi ha IES Pau Vila, un dels instituts veterans de Sabadell i també l'espai que havia estat l'antiga pista de l'OAR Gràcia on havia jugat molts partits de handbol.

És un barri que segueix l'esquema de la quadricula dels eixamples moderns, amb carrers que van de nord a sud i carrers d'est a oest, i amb dues zones ben delimitades: la zona de cases baixes i la zona per usos industrials. Malgrat que s'han construït alguns pisos i algunes cases s'han reformat i modernitzat encara es conserven moltes cases en el seu format original. Tot voltant trobo una plaça interior que desperta la meva curiositat per la seva particular singularitat, la plaça Fivaller. És un lloc on es respira tranquil·litat.

Des de ja fa una vintena d'anys que aquest barri es el centre d'una forta polèmica que amb el temps no ha fet més que agreujar-se. Fins i tot, fa poc el programa Callejeros va dedicar-hi un programa. Amb poc temps algunes indústries van donar pas a locals d'oci i lleure, fins a constituir-se en la coneguda Zona Hermètica que els caps de setmana atrau a una gran munió de joves amb ganes de gresca i soroll que contrasta amb al tradicional tranquil·litat que sempre s'havia respirat al barri. Aquest tipus de concentració que mai són massa
bones ha creat un rebuig important per part dels veïns que es queixen dels sorolls nocturns que generen aquestes activitats en els seus carrers.

De tornada a casa passo pels costeruts i intricats carrers de la Serra de Camaró, una zona ben peculiar a tocar del Parc de Catalunya, acabant així la volta sencera pel districte 5è.