Hem gaudit d'uns bons dies: ha fet sol i no ha plogut. Disposar de temps per entrenar és un luxe. No haig de sortir quan encara és fosc, amb el fred i ben abrigat, amb la llum del frontal o sota les faroles dels carrers de les urbanitzacions properes. He pogut entrenar a mig matí o als vols del migdia sota un sol que escalfava prou aprofitant tots els racons del rodal: pistes amples, petits corriols, boscos ben conservats malgrat la pressió urbanística. I a més amb temps per endavant sense haver d'estar a casa a una hora determinada per entrar puntualment a la feina.
He entrenat sense massa planificació prèvia, simplement per sensacions i segons el que em venia de gust fer fent una mica de tot, però acumulant una bona suma de qms. en aquestes dues setmanes abans de la tornada a la feina.
Per entre mig m'he divertit en un parell de nocturnes d'orientació i per acabar el dia de Reis vaig tornar al Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac en una sortida exploratòria de nous camins, amb un recorregut inèdit i força interessant com gairebé tots els que es poden fer per aquest Parc Natural.
Vaig arribar ben d'hora a la Torre de l'Àngel. La primera part és un dels meus recorreguts habituals, Can Robert i Can Pobla i camí dels Monjos, però aquest cop deixo de banda fer cim i agafo el camí de la Senyora, un corriol ben fressat i que volta la muntanya per la vessant de llevant. No fa un dia massa clar però a estones puc contemplar unes bones vistes.
Deixo la opció de pujar per via directe fins el cim i continuo fins a la canal de Santa Agnès. Visito la sempre enigmàtica construcció derruïda que sempre fa pensar en qui devia viure en aquest lloc tan feréstec i en com devia ser la vida allà en altres temps.
Enfilo amunt el fort desnivell que sense més, em mena al Morral del Drac i la seva coneguda cova. Aquí tinc la opció de baixar per la canal de l'Abella, però agafo el camí que porta en direcció al Montcau per desviar-me a l'esquerra per la canal del Pi Tort que en forta baixada em deixa davant de la porta de Can Pèlags, una de les grans masies de la zona que malgrat està en perfectes condicions sembla deshabitada.
Ara ja per pista i passant pel costat de Can Garrigosa ben aviat torno a ser a la Torre de l'Àngel on un parell d'hores abans havia deixat el cotxe.
He entrenat sense massa planificació prèvia, simplement per sensacions i segons el que em venia de gust fer fent una mica de tot, però acumulant una bona suma de qms. en aquestes dues setmanes abans de la tornada a la feina.
Per entre mig m'he divertit en un parell de nocturnes d'orientació i per acabar el dia de Reis vaig tornar al Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac en una sortida exploratòria de nous camins, amb un recorregut inèdit i força interessant com gairebé tots els que es poden fer per aquest Parc Natural.
Vaig arribar ben d'hora a la Torre de l'Àngel. La primera part és un dels meus recorreguts habituals, Can Robert i Can Pobla i camí dels Monjos, però aquest cop deixo de banda fer cim i agafo el camí de la Senyora, un corriol ben fressat i que volta la muntanya per la vessant de llevant. No fa un dia massa clar però a estones puc contemplar unes bones vistes.
 |
| Castellassa de Can Torres |
Deixo la opció de pujar per via directe fins el cim i continuo fins a la canal de Santa Agnès. Visito la sempre enigmàtica construcció derruïda que sempre fa pensar en qui devia viure en aquest lloc tan feréstec i en com devia ser la vida allà en altres temps.
Enfilo amunt el fort desnivell que sense més, em mena al Morral del Drac i la seva coneguda cova. Aquí tinc la opció de baixar per la canal de l'Abella, però agafo el camí que porta en direcció al Montcau per desviar-me a l'esquerra per la canal del Pi Tort que en forta baixada em deixa davant de la porta de Can Pèlags, una de les grans masies de la zona que malgrat està en perfectes condicions sembla deshabitada.
Ara ja per pista i passant pel costat de Can Garrigosa ben aviat torno a ser a la Torre de l'Àngel on un parell d'hores abans havia deixat el cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada