Encara no ha passat un any i torno a La Molina a fer una nova rogaining, la segona d'aquesta temporada, després de la Wild Boar del gener. Repeteixo equip amb el Sergi, però el tercer component ha canviat. Avui serà el Pep. Arribem amb temps i complim amb tots els tràmits previs a aquests tipus de cursa.
Decidim fer un recorregut similar a la cursa de l'any passat, ja que així sembla que ens podem estalviar els grans desnivells de la zona. Primer baixarem fins a la zona de l'estació de tren, saltarem a l'altra banda i tornarem a través de la collada de Toses. En l'estona que tenim per planificar la rogaine per primera vegada establim una doble estratègia: l'ordre de les primers fites i el punts on tindrem que anar prenent decisions, però també les fites del final de la cursa en el nostre retorn al punt d'arribada. Potser una idea a tenir en compte en properes rogaines
Sortim sense presses, trotem una mica en un tram de baixada i aviat tenim la primera fita (40). Aquestes primeres fites estan a prop de la zona edificada i podem utilitzar els carrers i camins. La 67 en el creuament de dues rieres està una mica amagada. Hi ha molts orientadors buscant-la, però som els primers de trobar-la. Intentem seguir a nivell, però és millor baixar al camí. Poc abans d'enfilar la forta pujada que mena a la 72 ens topem amb un camí de gespa gairebé ídil·lic.
Seguim la nostra planificació, 54, 83, 43, 45, 63 i 82. Tractem d'evitar els desnivells innecessaris, sobre tot, si aquests són positius. El terreny ens ho permet ja que els boscos són en tot moment passables. Només cal anar en compte amb el gran nombre de branques que trobem pel terra. Anem fent sense pressa, però també sense aturar-nos. En algunes fites coincidem amb altres equips, entre ells el del Felip, els Wild Boars. Passen la 82 amb més dues hores de cursa.
Aquí decidim anar per la 81, encara que la tenim ben lluny. Enfilem per un corriol arran d'un rierol que va pujant a poc a poc. Serà el parcial de cursa més llarg, tret dels de la darrera hora, però passar per aquest corriol paga la pena acompanyats per la remor de l'aigua i per un paisatge que ens fa pensar en tornar-hi en alguna altra ocasió.
Un cop assolida la 81 arriba el moment de prendre decisions i cerquem la manera de guanyar desnivell de la manera més suau per anar fins a la 51 i des d'aquí més o menys a nivell en fem tres més, 61, 75 i 47. Les trobem totes sense perdre temps. Gairebé portem 4 hores de cursa i malgrat la temptació d'anar a cercar 20 punts a la punta Nord-Est desistim i agafem ja el camí de tornada cap a la 33, al peu d'un búnquer segurament el punt més alt d'avui.
Baixem fins a la 80, una mica amagada entre pedres i matolls, però que gràcies a desplegar-nos un cop i som a prop no ens costa massa de trobar, i ja a prop de la collada de Toses, la 44, on ens despistem i segurament hi perdem més de 5 minuts. De nou en un búnquer que devia vigilar aquest punt estratègic.
Cada cop ens queda menys temps i també menys forces. Passem per l'avituallament, ja que l'aigua també ja comença a escassejar i tenim ganes de poder beure a raig i no xuclant.
Seguint el camí de tornada que havíem planificat volem passar per la 53, 42 i 57 abans d'acabar. Si podem trotar per la carretera ho aconseguirem. Ho provem però no és possible i caminen. La 53 també la trobem en un búnquer. L'any passat també hi havia fita en el mateix lloc. Ara anem molt pendents del rellotge. Els minuts van caient. Renunciem a les altres dues fites. Tractem d'anar el més de pressa possible. Ens atrapa l'equip del The Wild Boar i anem junts. Fins i tot, en el darrer tram parlem de que igual ens estem disputant alguna posició de podi. En realitat no ho pensem ja que sempre aconsegueixen més punts que nosaltres. Fins i tot, fem una simulació no massa convençuda de sprint final.
102 punts, i 5-55-36 i cinquès de la categoria de Homes Veterans. Resulta que the Wild Boars han fet els mateixos punts i ens han guanyat per segons en aquest final tan ajustat.
Acabem la jornada amb una bona fideuà i cap a casa. Ja tenim una nova rogaine en el record.
Sortim sense presses, trotem una mica en un tram de baixada i aviat tenim la primera fita (40). Aquestes primeres fites estan a prop de la zona edificada i podem utilitzar els carrers i camins. La 67 en el creuament de dues rieres està una mica amagada. Hi ha molts orientadors buscant-la, però som els primers de trobar-la. Intentem seguir a nivell, però és millor baixar al camí. Poc abans d'enfilar la forta pujada que mena a la 72 ens topem amb un camí de gespa gairebé ídil·lic.
 |
| Pujant cap a la 72 |
 |
| Fita 43 |
Aquí decidim anar per la 81, encara que la tenim ben lluny. Enfilem per un corriol arran d'un rierol que va pujant a poc a poc. Serà el parcial de cursa més llarg, tret dels de la darrera hora, però passar per aquest corriol paga la pena acompanyats per la remor de l'aigua i per un paisatge que ens fa pensar en tornar-hi en alguna altra ocasió.
 |
| Camí arran de rierol |
Un cop assolida la 81 arriba el moment de prendre decisions i cerquem la manera de guanyar desnivell de la manera més suau per anar fins a la 51 i des d'aquí més o menys a nivell en fem tres més, 61, 75 i 47. Les trobem totes sense perdre temps. Gairebé portem 4 hores de cursa i malgrat la temptació d'anar a cercar 20 punts a la punta Nord-Est desistim i agafem ja el camí de tornada cap a la 33, al peu d'un búnquer segurament el punt més alt d'avui.
 |
| Pujant pel mig del part alpí cap a la 33 |
Baixem fins a la 80, una mica amagada entre pedres i matolls, però que gràcies a desplegar-nos un cop i som a prop no ens costa massa de trobar, i ja a prop de la collada de Toses, la 44, on ens despistem i segurament hi perdem més de 5 minuts. De nou en un búnquer que devia vigilar aquest punt estratègic.
Cada cop ens queda menys temps i també menys forces. Passem per l'avituallament, ja que l'aigua també ja comença a escassejar i tenim ganes de poder beure a raig i no xuclant.
Seguint el camí de tornada que havíem planificat volem passar per la 53, 42 i 57 abans d'acabar. Si podem trotar per la carretera ho aconseguirem. Ho provem però no és possible i caminen. La 53 també la trobem en un búnquer. L'any passat també hi havia fita en el mateix lloc. Ara anem molt pendents del rellotge. Els minuts van caient. Renunciem a les altres dues fites. Tractem d'anar el més de pressa possible. Ens atrapa l'equip del The Wild Boar i anem junts. Fins i tot, en el darrer tram parlem de que igual ens estem disputant alguna posició de podi. En realitat no ho pensem ja que sempre aconsegueixen més punts que nosaltres. Fins i tot, fem una simulació no massa convençuda de sprint final.
102 punts, i 5-55-36 i cinquès de la categoria de Homes Veterans. Resulta que the Wild Boars han fet els mateixos punts i ens han guanyat per segons en aquest final tan ajustat.
Acabem la jornada amb una bona fideuà i cap a casa. Ja tenim una nova rogaine en el record.
1 comentari:
Com sempre, molt bona descripció de la cursa!! Sergi
Publica un comentari a l'entrada