Anava al Trofeu Malniu amb moltes ganes. Era un mapa i una zona pirenaica que prometia molt.
El dissabte va fer un temps esplèndid que ens va permetre gaudir de la zona. El terreny no era fàcil i en les primeres tres fites vaig perdre molt de temps. Em costava entrar en el mapa. Portava gairebé 40 minuts de cursa. Augurava una cursa llarga, però a partir de la quarta fita es van acabar els problemes i vaig enllaçar els diferents controls sense més entrebancs. Llegia bé el mapa i ho passava molt bé. Llàstima de les primeres fites!
El diumenge va ser un dia ben diferent: fred, pluja i vent. L'inici de cursa va ser bo i sense errades. Les primeres cinc fites les vaig trobar sense pèrdues de temps remarcables, però aquí es va acabar la meva cursa. Encara ara busco la fita 6. Vaig passar-hi a prop de ben segur més d'una vegada. Però també em vaig allunyar anant cap a una zona on encara em pregunto com és que vaig cometre aquesta errada i com és que no n'era conscient d'on era. Després de més d'una hora de buscar sense èxit i de donar més i més voltes, algunes sense massa sentit, de trobar fites dels altres, de mullar-me i passar fred, vaig decidir retirar-me. És la meva primera retirada d'una cursa d'orientació després de 144 curses.
Retirar-se deixar mal gust i males sensacions i un cop a casa reflexiones sobre el que t'ha passat, on ha estat l'errada. Em vaig precipitar en les decisions. Portava un bon ritme de cursa i ho veia fàcil. Vaig confondre elements del terreny i no vaig estar capaç de reaccionar a temps i replantejar el que fer, obsedit en trobar la fita com més aviat millor. Em va faltar capacitat de concentració i de rectificació de l'errada inicial i a mesura que anava passant el temps els meus desplaçaments muntanya amunt i avall van perdre el sentit.
I ara a esperar a la propera per fer-ho millor.
2 comentaris:
Ricard, has necesitado 144 cursas para "atreverte" a salir sin acabar. Seguro que en tu sofá has tenido tiempo de ver los errores (concentració..) con más claridad y ya sabes que hasta la cursa 288 no tendrás "el derecho" a volver a 'fallar'.
Ojalá haga yo el primer retiro a tu edad (aunque quizás esto suena más bien mal que bien :-) ).
Suerte, y en la próxima te quitarás esta espina de encima!!
Ens veiem,
Dennis.
Aquesta és la meva primera retirada en curses d'orientació. En asfalt no m'he retirat mai i en muntanya em vaig retirar a la Travessa del Montseny fa més de 10 anys i un cop ja havia fet tots els cims, dalt del Turó de l'Home.
És difícil que ens veiem ja que gairebé no trepitjo l'asfalt.
Publica un comentari a l'entrada