El 9 de juliol del 1978 corria la
primera cursa de la que tinc constància oficial. Va ser per la festa major del
Can Deu, un barri de Sabadell, la meva ciutat. Constava de dues voltes a un
circuït que sortia del centre del barri per endinsar-se pel bosc. Mireu el que
diu el diploma “I CROSS-MARATHON CAN DEU”. Estava molt lluny de ser una marató.
En aquella època gairebé qualsevol cursa rebia el nom de marató, com “la
popular marató de El Corte Inglés”. Era un veritable cros. De fet a meitat de
cursa hi havia una forta pujada on vaig haver de caminar en les dues voltes.
En realitat aquesta no va ser la meva primera cursa. Un parell de setmanes abans havia corregut la cursa popular del barri de la Concòrdia, el barri on vivia aleshores. Sortia del bosquet de la Concòrdia per donar una volta sencera la barri. La cursa es corria per les voreres, amb el tràfic obert i havent d’aturar-se als semàfors. Tota una odissea, impensable avui en dia, i més quan la major part dels corredors eren criatures.
El bosc de Can Deu va ser on vaig començar a córrer. Hi anava els dissabtes al matí amb alguns companys de la universitat. L’objectiu que ens havíem marcat era córrer sense caminar el circuït blau, un circuït de 5 kms. que havia quedat marcat des del març del 1977 quan es va celebrar el campionat d’Espanya de Cros en aquest bosc.
Ahir al matí, vaig voler celebrar aquest aniversari tan rodó repetint la cursa en el mateix escenari en el que podria ser aproximadament el mateix circuït. No vaig tenir cap problema per fer corrent la pujada que fa 40 anys em va obligar a caminar les dues vegades. He pogut comprovar que el circuït devia ser d’uns 6 kms., molt allunyats de la distància d’una marató i que a hores d’ara soc capaç de córrer més ràpid que ho feia en els meus inicis com corredor.
A partir d’aquesta primera cursa, vaig seguir corrent amb més o menys intensitat i allargant les distàncies. El 1984 vaig fer el meu primer intent de mitja marató per la Festa Major de Sabadell i que no va reeixir fins l’any següent. El 1987 corria la meva primera marató, amb un entrenament que avui em fa riure (30 minuts, tres dies a la setmana i una mica més d’una hora els diumenges).Relive 'Morning Jul 8th'
Ja m’agradava la muntanya, però la
majoria de les curses eren per asfalt i com a tot corredor em vaig centrar a
anar millorant marques, dins de les meves possibilitats. Als anys 90 hi havia alguna
cursa de muntanya, com Guanta, el Farell, Olivella, però la única cursa que es
podia considerar per muntanya era la cursa de l’Alba, des de Collbató a Sant Jeroni i baixar. De fet la meva primera
cursa per muntanya va ser la marató de l’Aneto el 1999. Era l’època del gran
Quico Soler. Vaig anar abandonat l’asfalt per la muntanya. També a la dècada
dels noranta vaig fer varies vegades la Matagalls-Montserrat, quan encara
sortia del cim del Matagalls.
El 1992 en un curs de postgrau
per obtenir l’especialització d’Educació Física vaig conèixer les curses d’orientació
de la mà de Ramon Casal i Ferran Santayo. Però no va ser fins el 2005 que vaig
començar a fer orientació i a partir del 2008 aquestes s’han convertit en la
meva principal activitat esportiva de competició.
El 1983 començo a anotar les curses
que faig. Per tant, queden fora d’aquesta comptabilitat totes els que vaig fer
amb anterioritat. Tot sigui dit que tampoc van ser massa curses, ja que al
principi em limitava a córrer al llarg dels mesos d’estiu. Els quilometres
recorreguts en entrenaments i curses els començo a anotar a partir del 1990.
Aquests són els meus números fins
a dia d’avui: 522 curses de tot tipus i 58500 kms.
- 15 maratons, 4 d’elles de muntanya
- 56 mitges, 4 d’elles de muntanya
- 35 de 10 km.
- 157 curses de diferents distàncies, d’elles 86 de muntanya
- 214 curses d’orientació
- 45 rogaines