dimecres, 14 de març de 2018

Dos dies de Requesens: un dia fatal i un altre normal


Dissabte i diumenge, 10 i 11 de març de 2018
Copa Catalana 2018 a Requesens
Dissabte, curta distància H50 2,3 km. 15 fites i 100 metres de desnivell positiu
1-19-57 per fer 3,6 km. 10è de 12 classificats
Diumenge, llarga distància H50 3,3 km. 11 fites i 235 metres de desnivell positiu
1-11-55 per fer 5,8 km. 8è de 14 classificats. En la suma dels dos dies 8è de 15 classificats.

La primera cursa no comença amb bon peu. La pinça no s’activa al netejar-la. Ha deixat de funcionar! Ja te els seus anys! La Rose reacciona ràpid i em deixa una pinça per fer la cursa. Amb tot això començo amb una mica de retard i no massa centrat. Tal com havia decidit i preveient que el terreny no seria gens fàcil vaig caminant. Sembla que he entrat bé en el mapa i les primeres cinc fites em van bé, però a la sisena, malgrat seguir gairebé caminant comencen els problemes d’orientació fina en aquest mar de roques. Navego amb dificultat i enllaço quatre fites en les que esmerço molt més temps del que tocava.

Les tres fites següents em tornen a sortir bé, però de nou m’encallo en el control 13. Visito algunes roques que no són la meva. Per dues vegades creuo un camí que no veig en el mapa. Com pot ser que aquests camins no estiguin dibuixats en el mapa? Decideixo treure la lupa i ara sí que veig els camins! Ja la tinc. És una fita en una localització espectacular. Ben bé val una foto! Dues fites més ja sense cap pressa i un bon esprint final. En resum una cursa per oblidar. De fet darrerament acumulo una bona colla de curses per oblidar. A veure si demà em trec l’espina.

Relive 'Afternoon Mar 10th'


I ja som al segon dia. El primer control està molt i molt lluny, però es pot fer una bona aproximació per camins que són fàcils de córrer. En una corba del camí em tiro avall i després de travessar un corriol ja la tinc. Ara toca pujar de nou. Ja soc a prop. Estic en una zona amb pocs elements. Estic segur que està per sobre meu. Ja és meva. La tercera és pràcticament a nivell. No és fàcil moure’s per aquesta vessant amb tanta pendent. Estic segur que la tinc per sota. Ja la veig. La següent és avall que fa baixada. Està al final d’un tàlveg pronunciat i profund. Sembla que avui tinc el dia i tot em surt bé.

La cinquena està al final d’un llom, just on comença a baixar. Veig dues opcions, una per un corriol i un cop a sota del llom enfilar pel dret fins trobar la fita, i l’altra enfilar-se en diagonal fins gairebé el llom. Opto per la segona alternativa. Prefereixo pujar més progressivament i m’agrada més el camp a través. Avanço lentament tant per la vegetació com pel munt de roques que em vaig trobant. Malgrat que no calia acabo arribant a dalt del llom, el segueixo fins al final i començo a baixar cercant la roca on hi ha la fita. Visito un parell de roques sense èxit. He baixat massa, pujo una mica i està al costat d’una roca més petita que les dues visitades anteriorment. Què hi farem! Ben mirat estic segur que l’alternativa del corriol era més ràpida.

La següent és una fita ràpida en baixada. I de nou un tram complex. Em desvio una mica cap el Nord i baixo per una zona de bosc ben dret fins la riera. La travesso i ja per pista faig l’aproximació fins la fita. La baixada pel bosc ha estat divertida i entretinguda.

Per la següent toca córrer per pista i deixar-la en un punt d’aigua i enfilar-se una mica. De la 8 a la 9, nova elecció de ruta: ¿què és millor vorejar el castell per corriols i camins o pujar pel dret fins gairebé a dalt de tot i vorejar per allà. Em decideixo per la primera, però trobo una tanca. Torno a valorar la decisió. Dubto de què fer. Al final segueixo amb la decisió inicial. Encara ara tinc dubtes de si ha estat la més encertada. A més a més aquest ara sí, ara no, també penalitza temps. Les dues darreres fites no presenten dificultats i un bon esprint final per acabar.

Sense ser una cursa per tirar coets, avui he acabat satisfet. Feia temps que no assolia una cursa de Copa Catalana sense errades importants. La millora d’avui podria venir per poder córrer més en els camins i corriols (penso que no m’hi esforço prou) i en encertar la elecció de ruta en alguns trams.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bé Ricard. No tenen categoria H60?

A propòsit... has trigat més a la llarga que a la curta :-)

Ricard Masferrer ha dit...

Les categories en orientació a partir dels 35 anys van de 5 anys en 5. A nivell català, hi ha categoria H55, però a nivell mundial arriba fins a H85. Els circuïts són diferents i a mesura que puja l'edat són més curts. Cadascú córrer on es sent més còmode en funció de les distàncies. En aquests moments aquesta categoria ja m'està bé, encara que en H55 segurament faria podi amb relativa facilitat. De fet hi ha gent amb gairebé la meva edat corrent a H40.
Això de fer millor temps a la llarga que a la curta no és la primera vegada que em passa i tampoc sóc una excepció. Les curses de mitja distància són més tècniques, o sigui amb fites de més dificultat i si no et surt massa bé la cursa perds molt de temps. En canvi les de llarga distància primem el factor físic.