Taús existeix

 Dos dies dels Pirineus

Llarga distància 6,9km. 13 fites, 8,9 kms. reals 1-40-11, 143 metres de desnivell positiu, 15è classificat de 15

Excursió de tarda 8 km. 3-01-16, 550 metres de desnivell positiu

Mitja distància,3,2 km., 15 fites, 3,6 kms. reals 50-17 82 metres de desnivell positiu 12è classificat de 17

Classificació dels dos dies: 14è de 17 classificats

La primera pregunta que em vaig fer quan els Xinoxano van anunciar que organitzaven els Dos Dies del Pirineus a Taús va ser on està Taús? Com molts dels que hi hem anat, ningú hi havia estat mai abans. És un petit nucli de cases que forma part del municipi de les Valls d’Aguilar, una zona molt deshabitada i amb molta manca de serveis i que queda força lluny de qualsevol petit nucli de certa importància com pot ser Gerri La Sal a l’Oest i Organyà a l’Est.

Al deixar la carretera principal que porta a La Seu d’Urgell t’endinses en una zona totalment desconeguda per una carretera asfaltada en bon estat, però molt estreta, que es va enfilant a poc a poc i que ofereix uns paisatges que mereixeran una nova visita amb més temps.

El dissabte correm la cursa de llarga distància, amb sortida a poc més de 10 minuts del centre de competició. Els terrenys són idonis pel nostre esport, amb zones obertes i boscos molt penetrables. No vaig massa ràpid, però vaig localitzant les fites amb alguna pèrdua de temps tant a la fita 3 com a la  4. De la 5 a la 6 tinc una tirada super-llarga. Haig d’anar d’una punta a l’altra del mapa. Veig dues opcions clares per pistes i camins. Opto per la que malgrat que em sembla una mica més llarga, crec que és la que presenta menys desnivell. Com sempre no tinc clar si és la millor opció, però un com escollida ja no hi ha volta enrere i tracto d’anar el més ràpid possible.

Arribo sense problemes a la fita. Han estat 2,6 kms. I poc més de 20 minuts. Trobo que és un bon moment per la foto del dia.

A partir d’aquí trobo les fites amb força facilitat. Només perdo temps a la 8 ja que me la passo sense haver-la vist i a la 9 que trobo una depressió que no és la meva, i em costa una mica localitzar la depressió correcta.

Acabo satisfet de la cursa feta, encara que després comprovaré que he estat l’últim de la meva categoria. O sigui que demà ho tinc fàcil per millorar.

El refugi de Cuberes, on tinc l’allotjament, està a mig hora del centre de competició. Allà em dutxo, dino i faig una mica de migdia. Aprofito la tarda per fer una petita exploració de la zona en plena Serra de Boumort. M’enfilo fins la Roca dels Quatre Batlles, en una ruta prou costeruda en el seu inici, però més suau un cop superat ja gran part del desnivell. De ben segur que aquests boscos han d’ésser zones de bolets.

Les vistes des de la dalt de la Roca dels Quatre Batlles són espectaculars, amb una visió totalment diferent del Cadí, del Pedraforca, i dels Pirineus que mostren el blanc de les nevades tardanes d’aquests dies. Per cert, al cim no hi ha cap Roca i com ja suposava no hi ha rastre de cap dels quatre batlles.

Ja de tornada al refugi dedico una estona a la lectura davant la llar de foc mentre espero el sopar que comparteixo amb l’amic Felip i un altre orientador i un excursionista que avui ha vingut fins aquí des d’Hortoneda.

El diumenge la sortida està a més de mitja hora del centre de competició. El mapa i el terreny és excel·lent. Em trobo en tot moment ben situat, identifico els elements i trobo les fites amb rapidesa, malgrat que el desplaçament pel terreny és lent, per la quantitat de branques que hi ha pel terra. Només a la fita 14 haig de recular una mica per localitzar-la, ja que he errat en la roca que cercava. Avui he fet una millor cursa i he millorat posicions però el primer ha fet un temps realment estratosfèric: 24-31!!!. Ha tret 11 minuts al segon classificat!

Marxo de Taús amb molt bon gust de boca pel cap de setmana de curses, però sobretot per la descoberta d’aquest racó de Catalunya al que ja estic planificant com anar a passar-hi uns dies i passejar-me per allà per gaudir de la solitud, del silenci i del seus paisatges.