Mitja Marató pels corriols de Collserola

XXX Cursa Sant Cugat. IV Trofeu Ramon Casal i Albareda

Diumenge, 15 de desembre de 2019

Rogaine 4 hores: 3-53-31 21,2km. 11-03 x km. 580 desnivell positiu 22 fites 139 punts 13è de 68 equips classificats.

Feia un parell d’anys que no participava en aquesta cursa en format de rogaine que tinc ben a prop de casa. A diferència de les rogaines oficials, al ser una rogaine popular deixen participar individualment.

S’aixeca el dia amb una temperatura molt agradable per donar un tomb per Collserola i gaudir de la natura i l’esport. A la sortida em trobo amb una bona colla de coneguts.

Conec bé la zona i el mapa d’altres participacions. Com gairebé sempre hi ha uns temptadors punts a la zona Sud-Est del mapa, molt lluny de l’arribada que està al Nord-Oest. Anar fins allà suposa una tornada a contrarellotge. En altres edicions ja he caigut en la trampa. Desestimo la zona i penso com enllaçar la resta de fites. Trobo una estratègia prou interessant.

Surto a trot sense forçar massa físicament. No em vull desgastar d’inici. Les fites són fàcils, algunes d’elles a llocs prou coneguts d’altres edicions: Pi d’en Xandri i les restes de l’ermita de Sant Vicenç.

Segueixo en direcció Sud fins la fita 70 amb que passo en menys d’una hora. Veig al mapa un corriol poc visible que condueix de manera força directa en direcció a la zona de la 52. No ha estat pas una bona opció, hauria estat millor un corriol que donava més volta però amb menys desnivell i segurament més corrible. De fet el corriol poc visible en tenia ben poc de corriol i molt de bosc a través. Però també m’agrada fer de senglar!

A la 52 tenia l’opció de canviar la planificació inicial, però no ho faig. No trobo un corriol poc visible i dono una mica de volta per encarar la 80 ja en direcció Nord. Segueixo en baixada cap a la 64. Una manca de concentració em fa dubtar al mig d’un corriol i torno enrere per assegurar. Quan pinço la 50 porto dues hores de cursa.

Les dues fites següents estan en llocs emblemàtics: Can Borrell i Sant Adjutori. Abandono la possibilitat d’arribar-me a la 53 i 54. Prefereixo reservar-me per les fites de la zona Nord del mapa amb una important suma de punts.

Can Borrell

Una forta pujada em mena fins a la 67, però un cop a la carena ja és tot baixada fins a la 91, a la font de la Rata. Podia haver retallat pel mig del bosc per anar a la 63, però no ho he fet. Tampoc hauria guanyat massa. Aprofito que vaig per pista per córrer tot el que puc.

La 61 està en una cruïlla de camins i corriols en una zona una mica laberíntica. Quan penso que ja soc a la cruïlla de la fita aquesta no hi és. On puc estar? Toca pensar. Arribo a una nova cruïlla i el relleu m’ajuda a situar-me. Crec que ja sé quina ha estat l’errada. La meva hipòtesi ha estat correcte i ja la tinc. Una petita pèrdua de temps però no excessiva.

Quan arribo a la zona de la 90, hi ha força gent que porta temps cercant-la. Tinc clar que ha d’estar en l’arbre caigut al mig de la rassa. És molt evident que aquest és el seu lloc. Revisem l’arbre i trobem un tros trencat de pinça. Se l’han emportat!

Segueixo el meu pla fins a la 60. Aviso als diferents equips que em trobo que no vagin a la 90 que no hi és. Ja tan sols resten 28 minuts per acabar. Dubto si anar o no a la 35 abans d’encarar la recta final de la rogaine: són més o menys 600 metres, 300 d’anada i 300 de tornada i no massa desnivell. Començo a anar-hi, però desisteixo, no tinc ganes d’apurar tant. Tres fites més 32, 76 i 31 i acabo. M’han sobrat més de 6 minuts, segurament la 35 era possible.

He gaudit molt de la que segurament serà la darrera cursa d’aquesta temporada.