8 hores 55 minuts, 28 km. Desnivell positiu al voltant de 2000 metres, encara que els diferents dispositius no s’acaben de posar d’acord i hi ha diferències considerables en les seves mesures.
Feia temps que no anava a Montserrat. No és un indret al que vagi massa sovint. Però tenia ganes de fer aquesta volta a tota la muntanya. Ho tenia entre cella i cella des que vaig veure que l’amic Felip ho havia fet l’estiu de l’any passat.
Poc després de les 9 començava a caminar des de Can Maçana. És un dia laborable i quan arribo al menys hi ha una vintena de cotxes. La primera part del recorregut ja la coneixia i el camí no ofereix cap tipus de dificultat. La volta permet veure Montserrat des de dins i des de totes les seves vessants. El dia s’ha aixecat emboirat i això m’estalvia passar calor.
Camino a un bon pas fins el Coll de Port. M’adono que estic seguint unes marques grogues i blanques que es convertiran en una bona guia en la part més complicada de la volta, ja que m’acompanyaran gairebé fins arribar al cim de Sant Jeroni. A poc de passar aquest coll comença la festa. Són pujades i baixades constants d’aquelles que s’anomenen tècniques en les que cal anar amb molt de compte i quan sembla que s’acaba ja en tens una de nova al davant. No hi ha ni un moment de descans i la progressió es fa molt lenta, però paga molt la pena l’esforç per poder gaudir de tots aquests indrets al bell mig de Montserrat.
Un cop inicio la pujada a Sant Jeroni pel camí dels francesos, tot i ser llarga, el terreny ja és molt més fàcil i la podem qualificar de camí, ja que fins ara no sé si es pot donar aquest nom el lloc pel que passa la ruta.
Faig cim després de 4 hores i només porto 9 km. Fins assolir el cim no m’havia trobat ni ase ni bèstia. Ha estat un matí plenament solitari. Per no veure, ni tan sols m’he topat amb les cabres de Montserrat. Abans de seguir m’aturo un moment i recupero forces.
A partir d’ara agafo camins que conec prou bé. Aquí ja em creuo amb més gent, encara que tampoc massa. Per moments em ve al cap la cursa de l’Alba que passava per aquests indrets. Veig diversos escaladors enfilant-se per aquestes parets, en concret un ha fet cim a l’emblemàtic Cavall Bernat. Aprofito per trotar camí de l’estació del funicular de Sant Joan. En algun moment dubto si escurçar la volta i no passar pel Monestir, el que suposa un bon estalvi de quilòmetres i de desnivell, però segueixo amb el pla preestablert inicialment.
La baixada des de l’estació del funi fins al monestir passant per l’ermita de Sant Miquel la gaudeixo d’allò més. Em deixo anar i aviat soc a la plaça del monestir que ofereix una imatge insòlita. No hi ha pràcticament ningú. No recordo haver-la vist mai tant buida. Aprofito per tornar a menjar i fer una birra abans de seguir. En tot el temps que he estat pels volts del Monestir, en altres moments plens de gent i soroll, tot just he vist com a molt a una vintena de persones. Realment estem vivint moments excepcionals.
No em puc entretenir massa. Porto uns 5 hores i mitja i poc més de 16 kms. i encara em queda un bon tros fins arribar de nou a Can Maçana. Toca pujar de nou, la darrera gran pujada de la jornada fins assolir l’ermita de Santa Anna. Conec bé totes aquestes escales, però no em resulten tan feixugues com esperava d’antuvi. Quan passo per Santa Anna ja porto 6 hores.
El retorn fins a Can Maçana el faig per un corriol que voreja tota la muntanya seguint les senyals del GR 7-2. Troto en els trams favorables, però a partir de Santa Cecília se’m comença a fer llarga la jornada i encara soc lluny del final. He de superar un parell de “pujadetes” d’aquelles que amb el que porto a les cames se’m travessen una mica. Em creuo amb alguns corredors que estan entrenant. Quan passo per sota de La Cadireta soc conscient que em queda ben poc i faig un darrer esforç. Ha estat una llarga jornada, però he gaudit d’allò més i m’ha permès tenir una visió complerta de tota aquesta muntanya tan especial.
Quan arribo a Can Maçana ja és força tard. De fet no trigarà ni una hora a fer-se fosc i encara hi ha força cotxes aparcats. De camí cap a casa també veig més cotxes aparcats als petits aparcaments dels vorals de la carretera. Cada vegada hi ha més gent que va a gaudir de la muntanya a totes hores.
4 comentaris:
Doncs... t'agafo el "testigo" que et va donar el Felip l'any passat!
(quan ens deixin, és clar)
Bonica i llarga ruta.
Solitud com quan només ens deixaven sortir de casa als Federats. Es algo molt especial estar totalment sol a la plaça de Montserrat!
Una molt bona ruta. I una curiositat, just dos dies abans la va fer el Xeix de corredors.cat. Ho vaig veure al seu Facebook i ho vam comentar. Ell va sortir de Santa Cecília i es va estalviar baixar al Monestir per tornar a pujar.
Doncs, els dos sou garantia d'una bona ruta.
Ja he demanat un mapa nou de Montserrat (però segons Amazon ara no està disponible).
Bé, quan em deixin sortir... que tu ho tens millor per poder escollir un dia laborable.
Ja arribarà el meu temps!
La vaig fer amb el mapa vell de Montserrat, cosa que en alguns llocs em va generar algun dubte, però tampoc hi havia massa camí per on escollir.
Publica un comentari a l'entrada