Per 4 segons!!!

Rogaine Serra de Milany Campionat Iberorogaine 2023

39,8 km. 12-00-04  18-01 x km. 1800 metres de desnivell positiu,

147 punts, 24 fites 1r. Ultraveterants i 2n. Superveterans

 

Aquesta és la Rogaine que tanca la temporada i és al mateix temps campionat Iberogaine. Organitza Aligots en un mapa nou que promet molt. Com que el traçador és el Joan, el meu company habitual de les Rogaines, faré equip amb el Jaume, que ja és ultra per sempre més, com jo, i amb el que ja he fet altres Rogaines.

Arribem a Vallfogona del Ripollès i complim amb tots els tràmits habituals previs a la cursa. Fa un dia fred de tardor. Mentre esperem la sortida i estudiem el mapa per planificar la ruta, anem ben abrigats. Tenim 12 hores per endavant i ja d’entrada decidim que ho farem caminant. És un terreny amb molt de desnivell i hem de vigilar de no acumular-ne massa. Ens agrada la zona Nord i començarem per allà. I des d’allà farem com una olla en sentit horari, per no haver de baixar i pujar massa. Ens deixem la zona propera a Vallfogona per fer-la de nit si arribem a temps. La nostra idea és fer 40 km., uns 10 kms. cada hora. Per controlar com anem dividim el recorregut planificat en 4 parts.  

Ens posem en marxa. Passem en lleugera baixada per la 49 que està una mica a l’Oest del poble i a partir d’aquí ens comencem a enfilar en direcció Nord primer pel dret superant unes feixes i després ja per un corriol que ens porta fins a la 78. Seguim pujant de forma suau i quan som a la cruïlla que ens ha de menar fins a la 55, decidim anar a la 34 que tenim ben a prop, i un cop allà valorem que val la pena arribar a la 87 que en un principi no havíem considerat. Pugem pel dret fins la carena i la resseguim fins localitzar la fita. Agafem una pista que planeja fins la cruïlla on hem estat abans. I ara sí que anem cap a la 55. Ha estat una bona decisió, i 8 punts són 8 punts! De la 55 anem a la nostra primera fita de 9 punts, la 93. Baixem pel dret pels camps per arribar-hi. En aquesta zona coincidim amb molts orientadors. Això sempre ajuda.

Seguim la nostra planificació en direcció Est gairebé sempre per pises i corriols fins la 79, i més a l’Est fins la 89. Per arribar a aquesta ens cal superar un fort desnivell. Portem una mica més de  3 hores. De moment estem sobre el que havíem previst, i més si tenim en compte, que ens hem desviat per anar a la 87.

Agafem la carretera per anar fins a la 91, l’extrem més Nord-Est del mapa. Està lluny però és còmode i aprofitem per fer un mos. La propera serà la 63. Està lluny i ens toca pujar una bona estona. Ho fem rodejats de boscos en plena tardor. 

No ens ho havia semblat en cursa, però aquest ha estat el parcial en el que hem esmerçat més estona. Més d’una hora! Abans d’assolir-la hem tingut uns moments de dubte d’on realment ens trobàvem, però ho hem resolt sense problemes, i ja la tenim. Baixem amb compte per fitar-la i pel nostre costat baixen dues jovenets a tot trap. No hi ha com ser jove i àgil!

Seguim un corriol que gairebé a nivell ens porta a la següent fita, la 77. Una forta baixada i després una pujada suau i ja en tenim una més, la 54. Seguim avançant ara en direcció Sud per corriols i pista. Nos abandonem els camins en el moment de trobar la fita: una nova fita de 9 punts la 94. Ja portem una mica més de 6 hores. Estem a la meitat de cursa. En aquesta segona part no s’han complert les nostres previsions. És més, estem molt lluny de que havíem planificat. Comencem a pensar que haurem d’escurçar la nostra ruta. Seguim per una pista que a nivell ens porta gairebé fins la 65, en un arbre al mig d’un terreny obert. 

Tornem a la pista fins la 95. 

Aquí ens toca retrocedir fins trobar una zona al costat d’un torrent que ens permet pujar a través d’un bosc. La pujada es fa feixuga. Travessem diferents corriols fins arribar al que cerquem arran d’una tanca. Aquest tram fins a la 69 s’ha fet llarg, gairebé una hora. Estem a la fita on havíem previst arribar en 6 hores i en canvi en portem ja 7-42. Ens posem cop objectiu arribar a la 81 amb llum de dia i apressem una mica el pas. Anem carenejant per un corriol amb molt bones vistes.

Les distàncies entre fita i fita són grans i malgrat que caminem de pressa el temps passa ràpid. Fem la 68 i per assolir la 38, hem de travessar una tanca per sota arrossegant-nos per terra per no punxar-nos. Seguim per terreny obert i abans d’endinsar-nos en el bosc ens aturem. Ja portem 9 hores. Només ens resten tres hores. Mirem el mapa i planifiquem les tres hores que ens resten. Ja ens posem els frontals per afrontar la part nocturna. Ara caldrà anar amb 4 ulls i amb molt de compte a no cometre errades.

Entrem al bosc i ens comencem a acostumar a la foscor. Localitzem la 81 i continuem. Anem per un corriol a nivell, però necessitem baixar a una pista que va per sota. No ens atrevim a fer-ho i seguim pel corriol fins arribar a una pista, però aquesta no agafa la direcció que nosaltres volem. No estem on volíem estar. Rectifiquem i finalment trobem la pista que cercaven. Han estat uns moments de neguit que hem solucionat prou bé. A més de la foscor, hi ha una mica de boira que va i ve, i que en alguns moments dificulta la nostra visió.  

Deixem la pista per un corriol, i amb alguns dubtes ens endinsem en unes runes. Estem al Castell de Milany! La fita és aquí, però no la trobem. No acabem d’entendre bé la descripció de control: hi ha una T que no sabem ben bé que vol dir. Després de donar un parell de voltes l’acabem trobant, al peu de l’escala que mena a dalt de la torre del castell. Ens queden poc més de dues hores. Descartem anar a la 59 i preferim anar directes fins a la 73.

Tornem a la pista d’abans i seguim endavant. Ens cal trobar una desviació a la dreta, abans d’una gran corba a la que no ens cal arribar. Després d’un parell de dubtes que ens fan perdre una mica de temps, som al lloc i anem cap a la fita 73. Perfecte. Seguim per la pista que ens ha de portar al poble.

Passem pel Hash House. Encara hi són i ens fan picar. Diuen que ens han esperat. Pregunten per si havia algú més amb nosaltres al castell. No. Estàvem sols. Sembla que el GPS que portem indica que hi ha algú al castell fa estona i que no es mou d’allà. Ja se sap problemes de la tecnologia.

De baixada per la pista ens desviem per pinçar la 35. Falta 1 hora. Seguim per la pista amb desnivell favorable. La deixem i agafem un corriol. Dubtem d’anar o no a la 53. Al final ens decidim. Sembla fàcil. Deixem el corriol en una corba i anem a nivell a trobar-la. Ha d’estar passat un petit torrent. No identifiquem el torrent, i si no arriba a ser pel Jaume ens la hauríem passat. Falten 32 minuts. Tornem al corriol. La baixada pel corriol fins a la 31, se’ns fa eterna. El riu no arriba mai. Ja hi som. Està sota el pont, però no sabem a quina banda del riu. Pujo dalt del pont per veure si des d’allà la veig. El Jaume baixa al riu i la troba i em crida. Baixo. Ens queden menys de 10 minuts.

Passem el pont i per un corriol en pujada tot fent ziga-zagues arribem als carrers del poble. Decidim trotar per no penalitzar. Ja som al centre de competició. Hem de travessar-lo. L’arribada és a l’altra banda. Falten segons. Ho sabem. Ho veiem al marcador lluminós. El Jaume pinça. A mi em costa una mica. La puça no entra. No sabem si hem arribat a temps fins que descarreguem. Per 4 segons hem penalitzat 5 punts. El Joan ens diu que igual hem guanyat la categoria de superveterans. Al final, som segons només per un punt. Llàstima de 4 segons.

Em dutxo, sopem amb molt de fred i pugem dues vegades al podi. Hem guanyat la nostra categoria d’ultraveterans (érem els únics) i hem estat segons de la categoria de superveterans. Estem molt contents de la rogaine que hem fet. Creiem que hem optat per una bona estratègia de cursa i no hem comès errades.  Com es pot veure en aquest quadre, hem estat força regulars al llarg de les 12 hores.

3 hores	7 fites	43 punts
6 hores	5 fites	35 punts
9 hores	6 fites	39 punts
12 hores	6 fites	35 punts

 

La tornada a casa és llarga. Fins passada la mitjanit no em fico al llit a descansar.