La meva primera milla

 

Milla urbana barri Covadonga, 30ª edició

1,5 km. 8-35 5-50 x km. 4 metres de desnivell positiu

No acostumo a participar en curses tan curtes, però aquesta milla fa anys que es fa a la ciutat i sempre m’ha cridat l’atenció, encara que moltes vegades quan m’arribava la informació era quan ja s’havia fet. Aquest any tinc la sort de veure un cartell de la cursa i malgrat que és una jornada amb força calor m’animo a participar-hi.

Reviso les meves anotacions de curses i no tinc cap precedent d’haver corregut ni cap milla i cap 1500, o sigui que de ben segur que faré marca. L’únic precedent d’una cursa tan curta és un mil a l’estadi olímpic, el juny del 2007, quan encara tenia una mica de punta de velocitat. Els temps han canviat i fa anys que no faig sèries i que només entreno per a curses més aviat de llargues distàncies i sense cap pretensió de fer bons temps i només amb l’objectiu de mantenir la forma i poder gaudir del córrer.

M’arribo corrent fins el punt de sortida i m’inscric allà mateix. La sortida de la cursa s’endarrereix de forma inexplicable perquè no arriba l’ambulància. Com ja és costum en els darrers temps surto al darrera sense pressa. 

Intento agafar un ritme alt, però està clar que no tinc velocitat. Aviat quedo en terra de ningú, amb els corredors que tinc al davant massa lluny. Amb tot avanço a dues noies de les que portava al davant.

Passo el quilòmetre en 5-32. Intento accelerar però no hi més gas i em deixo anar fins al final. No ha estat una milla. Més aviat ha estat un milqui. Tot i ser gratuïta hi ha bossa del corredor amb caldo Aneto i aigua. Acabada la cursa toca tornar caminant i a estones trotant cap a casa. Hi haurà un nou intent de milla el proper any?