divendres, 15 de juny de 2018

Un tomb per les Arenes i el Riu Ripoll.

https://ca.wikiloc.com/rutes-correr/un-tomb-per-les-arenes-24777755
Les Arenes, Riu Ripoll i les seves fonts, Turó del Castelló i Turó de les Arenes 
12,2 km. 2 hores 15 minuts 462 metres de desnivell positiu

Havia passat moltes vegades per la zona de Les Arenes sense aturar-me. És una zona d’esplai amb barbacoes que els caps de setmana està sempre plena de gent. Després d’aquesta temporada de pluges continuada en que els rius i torrents baixen curulls d’aigua em venia de gust donar un tomb per la riba del Ripoll.

Aparco el cotxe i surto en direcció al nucli de cases de Les Arenes. Un lloc ben curiós. Són cases d’estiueig, algunes d’arquitectura modernista, però observo algunes cotxes aparcats, indicatius que hi ha famílies que hi viuen tot l’any.

Deixo les cases i per un corriol estret indicat amb senyal del sender SL C-65 baixo en direcció al riu. Abans d’arribar la seva llera em trobo les primeres fonts la del Romaní i l’Espígol. Tot està humit i les fonts ragen sense aturador.

Ja a la llera del riu Ripoll, segueixo per un corriol en direcció Nord assenyalat com el camí del riu. Permet gaudir del riu que baixa amb un cabdal que no és no massa freqüent. Fa goig veure tanta aigua i tan neta, en un lloc on no fa pas tants anys les aigües eren ben brutes i negres.






Segueixo al costat del riu per la pista que forma part del GR 173 i que em portaria fins a Can Cadafalch. La deixo ben aviat. Al bel mig del riu hi ha un pedra rodona que segons el mapa de l’Alpina es deu correspondre a La Mandonguilla. Més endavant hi ha tres fonts una ben a prop de l’altre: de Can Barceló, del Carner i de les Avellanes.

El corriol porta fins una zona on es pot travessar sense problemes a l’altra riba del riu. Però no és aquest el meu camí. Agafo un corriol a la dreta i pujo fins a una pista. La segueixo en direcció Nord per poca estona. Quan em trobo amb el Torrent del Carner enfilo pel corriol que va pel mig del Torrent en direcció Est. Passo pel costat del que suposo que és un forn de calç. Recordo que en aquest indret hi havia una fita de la Rogaine nocturna de Sant Llorenç Savall que vaig córrer amb l’amic Felip i el seu gos Saiko ja fa uns quants anys.  El corriol abandona el llit del torrent i es comença a enfilar per després passar a l’altra banda i seguir pujant fins arribar a una pista. L’agafo cap a la dreta en direcció Est.

Es troben diferents encreuaments i sempre cal agafar la de més a la dreta. Segueix pujant, en alguns moments la pujada és ben forta i em fa esbufegar de valent. La primavera esplendorosa i humida que estem vivint aquest any fa que tot estigui farcit de flors, predominantment de color groc.



Soc al Turó del Castelló (576 metres) amb un excel·lent panoràmica des de Sant Llorenç del Munt fins el Montcau. Als primers metres de baixada cal anar amb compte, però després es converteix amb un corriol divertit i fàcil de seguir fins ser ben aviat de nou a la riba del Ripoll.




Prenc la mateix pista d’abans en direcció a Cadafalch, per deixar-la a uns 200 metres per un corriol que hi ha a la dreta en direcció Oest. El trobo ben fresat i fins i tot amb algunes marques d’alguna cursa o caminada recent. Toca enfilar-se de nou, ara fins el Turó de les Arenes (521 metres) un nova atalaia amb bones vistes.

Deixo el turó i el darrer tram de pujada em conduirà, deixant a la dreta el Serradell on hi ha una estelada, fins a les Roques d’Aguilar (611 metres). Malgrat ser el punt més alt de la volta d’avui no té pas massa bones vistes.


A partir d’aquí ja tot és baixada, alguns trams per pista i altres per corriol. Està ben fressada ja que per les marques és un lloc freqüentat per motos. Acabo a la zona de les barbacoes de Les Arenes. Ha estat una bona volta per una zona que coneixia i que és força interessant.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Doncs sí, Ricard!

Ara que tens temps, ganes i cames, et pots dedicar a obrir noves rutes per Catalunya.
Divertida la foto de tu sortint del forn de calç :-)

Ricard Masferrer ha dit...

Em diverteix molt això de planificar una ruta des de casa i després intentar fer-la. Normalment no surt a la primera, però m'és igual. Ja en tinc un parell més per explicar. No dono l'abast.
La foto sortint del forn de calç és de la Rogaine nocturna que vaig fer en aquesta zona amb l'amic Felip, ja fa uns quants anys.