Acumulant quilòmetres a Xinoxano 2016

M'arriba informació d'aquesta caminada organitzada el Centre Excursionista Llorençà. És una bona oportunitat d'acumular kms. a prop de casa i sense preocupar-se pel recorregut. No dubto en inscriure'm. 

Arribo a Sant Llorenç Savall tot just quan han donant la sortida a la caminada de 28 kms., la més llarga, la meva. Aparco el cotxe no massa lluny de la plaça i surto amb 10 minuts de retard. Cap problema. Enfilo la primera pujada a bon ritme mentre es va fent de dia. Trobo als primers caminadors abans d'iniciar la baixada al lloc conegut com la Creu de Ricó.
M'ho agafo amb calma. Poso en marxa una velocitat de creuer mantenint una reserva per la part final del recorregut. Vaig avançant caminants.

En el primer control-avituallament només bec aigua i segueixo endavant. Una bona part d'aquesta kms. coincideix amb el camí de la Matagalls-Montserrat, al costat i per dins de la riera Seca fins la Mare Déu de les Arenes. Coincideixo amb altres participants que avanço i m'avancen. Les pujades amb fort desnivell les faig caminant a bon pas i la resta a trot. Una baixada per pista ampla em mena de nou al primer avituallament.
El diumenge passat també voltava per aquests viaranys. Reviso mentalment el perfil que tinc per arribar al segon avituallament: pujada, baixada i de nou pujada i baixada. Camino ràpid en les dues pujades i faig les baixades a un ritme alegre. Ben aviat sóc davant l'entrepà de botifarra i el porró. Ummm! què bó! Només per això ja paga la pena participar en aquestes caminades. No tinc pressa, i després de menjar un tallat, i a tornar a trescar per aquestes contrades.
Pujada en direcció al coll Gavaix sense arribar-hi del tot amb bones vistes de Rocamur.

Baixo de nou fins la vall d'Horta. Al pas de la Muntada i tot trotant per la pista amb vistes als Emprius sóc si fa o no fa a meitat del recorregut. Em trobo amb forces i em faig una planificació mental del que em resta per avui.
Aprofito aquesta part planera per pistes per córrer. Un cop passat el Marquet de la Roca i sobre tot, després de la Font del Llor s'acaba la bona vida.

Encara que no es massa llarga, la pujada fins els Emprius es fa feixuga. Ja fa una bona estona que vaig completament sol. M'agrada aquest esforç en solitud per corriols ben feréstecs.
Ja corrent per la carena dels Emprius veig lluny a un parell de noies. Ja tinc un objectiu.

No resulta pas fàcil atrapar-les. Faig una mica la goma. Tot plegat les tinc ben a prop, tot plegat se m'allunyen. Finalment les avanço en direcció al Castell de Pera.
De cop i volta s'encenen totes les alarmes: fa una estona que no veig cintes. Un cop arribat al Castell de Pera, confirmo amb les noies que ens hem equivocat i, per tant, toca refer el camí.

Ens hem despitat just en el punt on les havia avançat. Tenim pel davant una bona baixada fins el tercer control avituallament i aquest tram el fem més o menys junts un grupet de 6 amb diferents ritmes que ens anem avançant els uns als altres.
Ens refem a l'avituallament amb una molt bona síndria i també amb líquid, mentre fem petar la xerrada. Ja tan sols resten 7 kms. per acabar, un parell en lleugera pujada i la resta ja tot baixada fins al poble de Sant Llorenç Savall. Em trobo bé i decideixo provar-me una mica. Faré tot el que resta corrent. Dit i fet. Vaig deixant enrere als companys i companyes amb els que havia fet la darrera baixada, malgrat que alguns havien sortit abans que jo del darrer control. Corono tot sol sense haver deixat de trotar. Ja tan sols em resta baixar. Conec la zona i em permeto anar força ràpid fins el final.
Arribo satisfet amb poc més de 5 hores i un total de 31 kms. a les cames i al voltant de 1100 metres de desnivell positiu. Dono per prou bo aquest entrenament que m'acosta una mica més a l'objectiu de l'any: Aralar 2016 d'aquí a 5 mesos. No puc descuidar-me i seguir entrenant sense defallir per arribar en la millor forma possible.

Entrenament de Setmana Santa per la Mola

Aprofito els dies de festa de la Setmana Santa per fer un doble entrenament pel Parc de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Escullo dues de les rutes del llibre de córrer per la muntanya.

El Divendres Sant faig la ruta nº 11, Les Vendranes i el torrent de la Saiola amb sortida des de la Casa Nova de l'Obac i una primera part en baixada tot seguint el camí de la Matagalls-Montserrat per un corriol que mena fins la masia de les Vendranes.

Aquí s'agafa una pista, ara ja en pujada que ressegueix la riera de Sanana. M'arribo un moment fins a Can Codol, una masia que sembla habitada i amb terres de cultiu al seu voltant. Un cop travessada la carretera, de nou baixo, ara fins el Torrent de la Saloia.

Com que aquest tram ja el conec decideixo fer d'explorador i m'enfilo cap el Serrat dels Ginebrers. La pujada es fa feixuga. Per la carena de Rosseguers faig cap al Collet dels Pals. Tot per pista ampla primer, i per camí asfaltat, després, arribo al parking on havia deixat el cotxe. Ha estat un bon entrenament. Gairebé dues hores per poc més de 12 kms. i més de 400 metres de desnivell positiu.
Després de descansar el dissabte, el diumenge viag tornar al Parc Natural. Aquesta vegada per realitzar un entrenament més llarg i amb més desnivell. Es tractava de la ruta nº 8. Surto des del Coll d'Estenalles i faig la primera pujada fins assolir el cim del Montcau. A partir d'aquí una baixada de vertigen, primer fins el Coll d'Eres, i després fins el Marquet de la Roca, tot resseguint el GR5. Planejo per la pista de la Vall d'Horta, fins el Torrent de les Comes pel que m'enfilo fins la Pedra d'Àliga.

Baixo al Coll de Palomares i a la Vall de Mur. En aquesta zona s'han realitzat treballs forestals i diria que hi hagut canvis en els seus camins i corriols. No acabo de passar ben bé per on volia, però m'oriento sense problemes per dirigir-me cap a la Canal de Santa Agnès. Passo per la Balma habitada del Bord i sense pausa afronto el més d'un km. d'aquesta canal que em mena amb una forta pujada fins el Morral del Drac.

Un cop aquí ja puc dir que tinc la sortida d'avui al sac. Tan sols resta resseguir el popular camí de la Carena del Pagès fins el Coll d'Eres i des d'allà fins el pàrquing del Coll d'Estenalles. Han estat més de 18 km., 3-44 i 875 de desnivell positiu.
En definitiva dos bons entrenaments per acumular kms. i desnivell.

Camí Aralar 2016: entrenaments i curses: nocturna dels Mussols i orientació a Cardona

Ja toca començar a entrenar pensant en Aralar 2016. Falten més de 5 mesos, però cal acumular kilòmetres a les cames. Haig de deixar enrere la mandra i sortir de manera més regular. Començo a sortir a diari i aprofito els dijous i els caps de setmana per fer uns entrenaments més llargs. 

Després de dues setmanes d'entrenament arriba la Setmana Santa i encadeno dues competicions en menys de 24 hores.

El dissabte al vespre la cursa nocturna de muntanya dels Mussols. És la vuitena edició. Havia corregut les dues primeres edicions.Conec bé la zona ja que forma part dels llocs pels que acostumo a entrenar. Sense anar més lluny el diumenge abans de la cursa vaig anar a fer un reconeixement, especialment de la pujada coneguda popularment com el Mortirolo.

Molt lluny queden els temps assolits en les edicions del 2009 i dels 2010 que consulto tot llegint les meves cròniques. Em marco un objectiu modest, 1-30, el que suposarà córrer a 7 el km.. Una velocitat estratòsferica!
Ha plogut força i la organització ens avisa que trobarem els corriols enfangats i amb aigua. Surto del darrera amb tota la calma del món. No he escollit massa bé les sabatilles i en les primeres rampes amb força fang rellisco. Em topo amb alguns petits taps provocats per alguns bassals, però vaig fent fins assolir la part alta de la Serra Galliners. Passat l'animat avituallament amb música heavy a tot trap agafo un bon ritme i més aviat avanço corredors que no pas m'avancen. Ja falta poc pel temut Mortirolo. M'he reservat i he pogut fer tota la pujada sense caminar. Un bon grapat de companys han quedat al darrera. Han canviat el recorregut de l'edició del 2010 i em resta una bona baixada. Per sort ja m'he oblidat del fang. Només ni havia en els primers kms. Darreres rampes i de nova passada per l'avituallament, ara amb l'inolvidable Sex Machine de James Brown i ja tot baixada. Accelero. Miro el rellotge i veig que tinc a l'abast el meu objectiu.
Creuo l'arribada tot satisfet: 1-28-54 a 6-55 el km. i 368 de 477 arribats. Tinc el 77% de corredors al meu davant. No està malament. Qui no es conforma és perquè no vol.

Entrepà de botifarra i cervesa i cap a casa a descansar que l'endemà al matí tinc orientació a Cardona.

Poc abans de les 10, començo la cursa d'orientació de Cardona des de la Plaça de la Fira. Pel davant tinc 28 fites i 5,4 km. i un important desnivell. No presenta cap dificultat tècnica. La major part de la cursa és plenament urbana i tan sols cal estar atent a no equivocar-se de carrer i a no donar més volta de la necessària. 

M'havia posat com objectiu 1-10. Ben aviat seria conscient que quedaria ben lluny d'aquest objectiu inicial. Els carrers són costeruts i em noto especialment lent. Sé perfectament on vaig i per on haig d'anar, però les cames no em permeten anar el ràpid que m'agradaria. Sobret tot, en la part del castell vaig molt lent i em costa de veure quina és la millor opció. En alguna de les fites faig marrada. Ja em costa de pensar.
No acabo gens satisfet amb 1-39 i una de les darreres posicions, 30 de 34 arribats.
Malgrat el mal resultat d'aquest diumenge penso que aquesta doble competició amb tan poc temps de descans, ha estat un bon entrenament per Aralar 2016

Rogaine de l'Anoia: camí Aralar 2016

A finals d'agost es celebra a Aralar (Navarra) el campionat d'Europa de Rogaine, i ja estem inscrits. Tornarem a reincidir formant equip amb el Joan Sánchez. Però aquest cop hi anirem amb més experiència i més temps per endavant per preparar-ho com cal. Ja han passat tres anys des del campionat europeu a La Llacuna. Des d'aleshores hem format equip de rogaine, hem guanyat experiència en aquesta modalitat d'orientació i ens ho hem passat molt bé, que al final és del que es tracta.
Ens trobem a Capellades per fer la cursa de 3 hores, en el que podem anomenar com la variant esprint de les rogaines. No ens preocupen massa les opcions de ruta a escollir, ja que primem el poder córrer una bona estona el més ràpid possible tot cercant fites. Valorem un parell d'opcions, però aviat estem decidits. Tenim un itinerari base, però l'anirem canviant a mesura que avancem i s'apropi el final de la cursa. Sortim ràpids cap a la 71, que està entre unes roques que ens sorprenen just a sobre de Capellades. És un racó ben bonic que ben bé val una foto.

Primera fita en el nostre camí cap Aralar 2016

Després d'aquesta primera pujada planegem ràpid en direcció a la 82. L'idea és que un cop allà prendre'm la decisió de com seguir. De camí pincem unes quantes fites i com que el bosc és molt penetrable aprofitem per deixar els camins i anar pel mig del bosc tal com ens agrada.

Montserrat al fons entre núvols. Per sort no es compleix la previsió de pluja.

Des de la 82 anem fins la 73 passant primer per la 57. Ja estem a mitja cursa i cal planificar el final. Tenim dubtes entre dues o tres possibilitats. Finalment anirem fins la 81 i de tornada sumarem els punts de dues 60. Anem de pressa, molt més ràpid del que acostumem en les rogaines més llargues, tant, per camins, com corriols, com pel mig del del bosc i pels camps una mica més tous del desitjable per les pluges d'ahir.
Després de la 81 ja ens resta menys d'una hora de cursa i estem molt lluny del centre de competició. Toca córrer de valent i així ho fem. Ens comencem a notar les cames pesades. El temps passa inexorablement. Després de la 31, i a poc més de mitja hora per acabar la cursa, encara estem allunyats. Per sort gairebé tot el que ens resta és planer o en baixada. Tot s'accelera. Ràpidament prenem les decisions de ruta. De la 65 cap a la 67, el Joan pren el comandament de les operacions. Interpreta molt bé les corbes de nivell. La fita està en un llom i malgrat la dificultat del terreny la trobem de seguida. Falten menys de 11 minuts per arribar a les 3 hores. Segur que penalitzem.
Ja només ens resta córrer fins l'arribada. Hi esmercem més de 18 minuts. Penalitzem 10 punts dels 73 aconseguits. Hem gaudit una vegada més d'aquest esport que tant ens agrada. Toca agafar el cotxe i cap a casa i començar a pensar quina serà la nova fita en aquest camí cap Aralar 2016 que tot just comença.

Les Gavarres: bon inici del 2016

Tornen les curses de Copa Catalana. Amb aquesta s'enceta la temporada 2016. Des de les curses de Vic al novembre han passat més de dos mesos i mig. Ja tinc ganes de tornar agafar un mapa, buscar fites en mig del bosc i competir. Tinc dubtes de com sortirà després de tants dies. El mapa i la zona són noves. És un bosc net amb no massa desnivell que promet una cursa ràpida i divertida.
Surto una mica dubitatiu en les dues primeres fites. No em trobo massa segur. El bosc m'agrada i aviat començo a enllaçar fites sense errades i a gaudir del mapa i l'entorn. A la 8 torno a perdre una mica de temps per entrar en una zona de cursa lenta, però la 9 serà la pitjor. En cursa no entenc massa quin ha estat el problema. Segurament una falta de concentració. Malgrat tot he rectificat força de pressa i he minimitzat l'errada. He estat 8 minuts quan amb un parell o tres ja ho hauria pogut solucionar. Vaig intentar fer rumb, però un cop superat el llom i travessat el primer camí, de seguida vaig girar i vaig començar a cercar la fita massa aviat. Havia d'haver esperat a baixar una mica més i travessar el segon camí abans de buscar la fita. També és possible que la confiança de anar bé em traís.
Un cop feta l'errada del dia, toca posar-se les piles i recuperar el temps perdut. Em torno a posar a la feina. Després de la 10, dos trams una mica llargs que faig per camins em porten a una zona farcida de fites i on cal estar molt amatents o no errar. Hi ha molts orientadors en totes les direccions. Passo dues proves de foc: no acostar-me a un parell de fites que tinc ben a prop. Supero la temptació d'apropar-me per comprovar el número. Estava segurs que no eren meves i vaig seguir la direcció correcta sense desviar-me. Estic satisfet d'haver-ho aconseguit. Em diverteixo molt en aquests trams curts amb continus canvis de direcció.
Ja només resta encarar la part final de la cursa amb tres fites més. Arribo satisfet amb 53-09 minuts, 4,7 km. i només 69 metres de desnivell positiu. Sóc tercer de la categoria a molta distància dels dos primers, avui inabordables, fins i tot, sense cap errada. Ha estat un bon inici de temporada.

Volta pel Montseny: una Sant Silvestre particular.

Amb els anys hom canvia les seves costums i els seus plaers. Darrerament defujo les curses multitudinàries. No m'agrada córrer entremig de tanta i tanta gent. No critico a qui li agrada. Cadascú té les seves dèries i les seves preferències. Malgrat tot de tant en tant encara torno a córrer al mig d'una munió de gent, però no és la meva activitat física preferent.
Des de ja fa un temps el que més m'agrada és caminar i trotar per corriols i camins de muntanya descobrint nous llocs.
Abans d'acabar l'any m'he organitzat la meva pròpia Sant Silvestre. Un recorregut llarg pel Montseny: una bona volta per conèixer indrets que encara mai havia visitat. Malgrat que el Montseny el tinc ben a prop no és una muntanya que visiti massa sovint. La idea era fer com una mena de rogaine.

A les 8.30 surto de Cànoves. S'albira un bon dia per fer muntanya amb una temperatura ideal, i malgrat l'anticicló que fa dies que tenim a sobre, amb una visibilitat força bona.

Vaig guanyant alçada per pista, tot passant pel costat de diferents masies, algunes d'elles reconvertides en cases rurals, restaurants, hotels, ... És molt evident que des de sempre el Montseny ha estat ocupat per l'home que ha utilitzat l'entorn en funció de l'economia. El que abans eren construccions per conrear els camps i tenir bestiar ara s'han reconvertit per donar relax als urbanites que necessiten, o millor dit, necessitem de la nostra dosi de natura en conserva.
La primera sorpresa és Sant Salvador. És una construcció amb aires espectaculars i aixecada al segle XX sobre les restes d'una antiga ermita, el mig del no res, encara que a prop d'una masia força gran com és Can Quintana.

Segueixo per pista i la segona sorpresa és trobar un ametller florit en el Montseny a finals de desembre, un símptoma clar que el clima està canviant.
El castanyer gros de Can Cuc diuen que té més de 500 anys, que va superar un incendi i que dins seu hi va viure un carboner llargues temporades. El rodejo i el contemplo des de totes les vessants possibles. És un gran exemple de com la natura lluita per la seva supervivència fent front a totes les adversitats.

Segueixo pujant fins assolir la carena al Coll dels Palestrins. M'encamino fins el Turó i l'ermita de Sant Elies. Malgrat la seva senzillesa, m'agrada més que la de Sant Salvador. El lloc del seu emplaçament també ajuda.

Des d'aquí ja m'encamino cap el darrer objectiu d'avui: El Sui. Primer per un corriol entremig d'alzines que s'enfila per la carena de la Cova i sempre en pujada per camí ben fressat arribo al Turó del Samon des d'on ja albiro el Sui.

Més endavant em desvio una mica del camí principal. M'endinso en una fageda per descobrir el Pou de neu d'en Besa. Una nova mostra de les utilitats que tenia la muntanya en altres temps, molt més habitada que avui en dia en que s'ha reconvertit en una mena de refugi dels urbanites-exploradors-tafaners.

Sense cap més distracció El Sui marca el sostre de la sortida avui, 1318 metres i vistes panoràmiques en totes les direccions. Un bon moment per seure i contemplar la grandiositat de tot el que em rodeja. Porto tot el matí sol, sense trobar-me a ningú, en comunió perfecte amb el paisatge i l'entorn, gaudint d'aquests moments màgics en que l'esforç físic es suma a la descoberta de nous camins i contrades.

Ja tan sols resta baixar i baixar fins retornar al cotxe. Troto a estones i encara tinc temps per contemplar el torrent de la Baga d'en Cuc i el Pantà de Vallfornès abans de donar per acabada aquesta volta pel Montseny en el que d'alguna manera ha estat la meva Sant Silvestre particular. He estat una mica més de 6 hores trescant i poc més de 26 kms. i 1300 m. de desnivell. Realment és com si hagués fet una rogaine.

La Mola amb boira

Al llarg de la meva vida he pujat incomptables vegades a la Mola. Darrerament no ho faig massa sovint perquè sempre hi ha massa gent i prefereixo trescar pels racons de la Serra de l'Obac. Però diumenge vaig decidir pujar-hi de nou ben d'hora per poder contemplar tot el Vallès sota la boira. Sens dubte que la vaig encertar.

Encara fosc sortia de casa cap a Can Robert. Faria la ruta clàssica. Mentre pujava rodejat de boira pensava en el que en l'època universitària ens explicava Josep Mª Domènech el professor d'Estadística de la Facultat. Un fet que s'hagi donat sempre no significa que l'endemà torni a passar: per tant el que la Mola segueixi apareixen cada dia darrera dels núvols que la tapen en un moment determinant no significa que avui hi torni ser. Igual ha desaparegut.

Malgrat ser ben d'hora, ja em creuo amb caminants i corredors que baixen. La boira no és massa espesa, però desdibuixa tot el que ens envolta, i transforma el paisatge i els camins.

Es va fent de dia però la boira persisteix. M'apropo al cim i encara m'envolta, per algun moment penso que arribaré a dalt i no podré gaudir de l'esperada vista de la boira als meus peus cobrint tot el Vallès.
Però a la darrera corba del camí dels Monjos que ja porta directament al cim apareix el blau del cel i també el sol entre els arbres.

I tal com esperava, ja només resta arribar fins al monestir i contemplar l'espectacularitat de tot el que em rodeja: boira i més boira, com si estès sobrevolant la comarca des d'un avió, i les puntes de les muntanyes que envolten la comarca, Montseny i Montserrat i també el Montcau que sura i desapareix per moments sota la boira. Al fons també es poden veure els majestuosos Pirineus empolsinats de blanc.

I després de gaudir de l'espectacle i fer un bon grapat fotos baixo per la canal de l'Abella, cap el cotxe i cap a casa. Ha pagat la pena matinar per gaudir d'una nova pujada a la Mola.

De nou orientant-me per Collserola

La cursa per Collserola amb sortida des del Parc de la Pollancreda no és com la cursa del Farell, però també ja comença a ser una tradició. Amb la d'avui ja en porto 7 edicions. La primera va ser el 2007, i des d'aquella edició només he deixat de participar-hi el 2008 i el 2010. El 2011 es transformava a modalitat rogaine.
Aquest any oferia dues opcions, 2 i 4 hores, i vaig optar per aquesta última. La tinc ben a prop de casa i volia arribar just a l'hora de sortida, però aquesta s'ha retardat mitja hora. Això m'ha donat temps per petar la xerrada amb companys i coneguts mentre esperem que ens donin el mapa.
Amb el mapa a la mà, aviat he escollit les 20 fites possibles que es podien fer: totes les de 5 punts o més i una de 4. A partir d'aquí planifico la que podria ser la ruta ideal per enllaçar totes aquestes fites si les forces i les 4 hores disponibles de cursa m'ho permeten.
Només començar la cursa. Encara no porto tres fites, una trucada em fa perdre temps i també em despista una mica i dono més volta del compte per anar de la 50 a la 60. Porto un bon ritme passant per indrets, corriols i camins que ja conec d'altres edicions. Poc abans d'arribar a la primera hora de cursa ja tinc 5 fites i 6 kms: 55, 51, 50, 60 i 92

Segueixo el plan establert, però de la 93 a la 81 repeteixo l'errada de fa dos temporades quan feia la cursa amb el David. M'equivoco al mateix carrer. Serà possible!!! I a més una pista que hi ha marcada al mapa és impassable per unes bardisses enormes. Travesso una riera camp a través i tinc sort de trobar un pas fins al corriol. He perdut massa temps. Segueixo la planificació, però aquí el més assenyat hauria estat fer un petit canvi, però en cursa no vaig saber o no vaig voler veure-ho. Tot plegat fa que la segona hora només hagi assolit 3 fites més: 93, 81 i 53.
Amb tot decideixo seguir el pla inicial i fer les tres 90 que hi ha al Sud-Est del mapa. Segurament em farà falta una hora per aconseguir-ho i després ja poca cosa més podré fer. Així és, 94, 95 i 97 i porto 2 hores 44 de cursa i estic molt lluny de l'arribada. De fet estic a l'altra punta del mapa. És hora de valorar opcions. Segueixo el plan inicial i un cop sigui a Can Borrell ja decidiré com acabar la cursa.
Passo pel costat de la 53, i vaig cap a la 70 al costat d'un cotxe abandonat i desballestat. Recordo que fa un parell d'anys en aquesta mateixa zona també vam veure un cotxe en aquestes mateixes condicions però diria que era d'un model diferent.

Passo pel pantà de Can Borrell per fer la 52 i per Can Borrell amb la 38.  Falta menys de mitja hora. Enfilo la pista que porta al Parc de la Pollancreda i em desvio per agafar punts en alguns fites de 3. La darrera situada a sota del famós Pi d'en Xandri.

He gaudit un magnífic dia per córrer i aprofitar els corriols més perduts de Collserola. Han estat gairebé 4 hores, 24 km. i 800 metres de desnivell.
Una petita xerrada amb els coneguts, un tros de pizza i cap a casa. El més segur que aquesta sigui la darrera cursa d'aquest 2015

300 kms. i 25 hores pel Farell

23 edicions de la cursa de muntanya del Farell donen per molt. El dissabte abans de la cursa vaig estar a casa repassant els números de les 22 edicions anteriors. Amb la 23ª edició arribaré als 300 kms. acumulats  i superaré les 25 hores de competició en aquesta cursa. Els meus registres més significatius són::

• millor temps: 57-27 a la segona edició 1994 i 57-40 a la tercera (1995) i 12ª (2004)
• pitjors temps 2012 1-25 (l'any que la cursa va ser més llarga) i 2014 1-22

Al llarg de les 23 edicions el recorregut ha sofert algunes variacions, tant en el lloc de sortida, com en l'arribada, però podríem dir que més o menys ha mantingut la distància i el desnivell que s'ha mogut sempre entre els 12 i 14 kms. i una mica més de 300 metres de desnivell positiu. 

El d'avui no serà el mateix recorregut que la temporada anterior degut a la Fira de Nadal, en el tram urbà, i a la caiguda d'arbres en el tram de muntanya.
Surto darrera de tot, gairebé sense escalfar, i amb molta tranquil·litat a veure-les venir. No entreno massa darrerament i no penso pas que estigui per fer massa bon temps. Si em moc en un registre semblant a l'any passat ja em donaré per satisfet.

Malgrat sortir de tan enrere no tinc problemes per agafar el meu ritme sense entrebancs ben aviat. Sembla que avui hi ha menys participació que les darreres temporades i es pot córrer amb facilitat pels carrers amb llambordes del poble. Porto un ritme al voltant dels 6 per km. S'acaba l'asfalt i comença la pujada més important de tota la cursa. Aquí hi ha corredors que es posen a caminar. Vaig fent fins coronar aquesta part amb retard respecte a l'anterior edició (33-45 avui, per 32-00 el 2014). Cal considerar que avui aquest tram ha estat una mica més llarg, però el retard ha estat considerable.
Tinc bones sensacions. El terreny està sec i polsós després de tant de temps sense pluja. Avanço corredors i em planto a la zona d'avituallament amb 42-30, per 42 de l'any passat. He recuperat una part del meu retard. Segueixo amb les bones sensacions i el bon coneixement de tot el recorregut em permet dosificar els esforços. No sabia on seria la modificació del recorregut d'enguany. Per moments penso que al final no hi haurà canvi, però vaig errat. El darrer tram de pujada de la cursa que sempre s'havia fet de forma suau per un corriol, aquest any és per pista, però molt més directe i amb pujades més fortes. M'adapto bé al canvi i segueixo corrent. Són molts els corredors que caminan.
Quan inicio la baixada porto 57-30, per 1-02-30 de l'any passat. Segur que faig millor temps. Em deixo anar a la baixada i gaudeixo d'allò més anat ràpid i ràpid i deixant alguns corredors més enrere a un ritme de 4-30 fins creuar l'arribada amb un temps final de 1-15-51, 7 minuts menys!!!!.

Ha estat una mica més curt que el recorregut de l'any passat, però el meu ritme de cursa també ha estat molt millor 5-49, per 6-16. Estic molt satisfet de tot plegat. Miro la classificació, el 355 de 480 arribats. Tinc un 74% de corredors davant meu. Em moc en percentatges de fa 4 o 5 anys.
480 arribats confirma la meva impressió que hi havia menys participació. Els darrers anys érem entre 600 i 700. Ha estat una forta davallada.
La organització em comunica que són l'únic participant que ha fet totes les edicions. Fins fa poc compartia aquest honor amb un altre corredor. Espero seguir gaudint d'aquesta cursa per molts anys més.

Osona, una mica de boira i moltes fites

Els dos dies d'Osona tancaran les curses de la Copa Catalana d'aquesta temporada. Són dos mapes en els que ja he corregut i que m'agraden força. 

El dissabte s'aixeca fresc. Tinc ganes d'orientació i surto amb ganes de córrer. La primera fita em passo una mica. Pujo més del compte. El cercle de la fita al mapa tapava una mica un tallat, però un cop l'identifico rectifico ràpid, torno enrere i ja la tinc. A partir d'aquí, córrer i córrer molt. Vaig segur. No tinc dubtes i les trobo fàcils. Identifico molt bé els diferents elements del terreny. A la 9 perdo una mica de temps, ja que la començo a cercar abans d'hora, però rectifico ràpid. I a la 10 tinc alguns dubtes en la elecció de ruta i faig alguns canvis sobre la marxa que de ben segur també em penalitzen una mica. La tirada de la 13 a la 14 tampoc és massa bona, amb poca seguretat i algunes rectificacions. Però travesso l'arribada amb la sensació d'haver fet una bona cursa i amb la sensació que puc competir per la victòria. Espero l'arribada de la resta de companys de la categoria, i així és 1-03-48 i gairebé 7 minuts sobre el Joan que avui ha fet un parell d'errades.

Havia decidit anar a la manifestació convocada al Passeig dels Til·lers per l'ANC, però la canvien de data pels atemptats de Paris. Finalment em desplaçaré a l'Esquirol a defensar el primer lloc dels dos dies d'Osona. No m'agrada córrer amb pressió.
A la plana de Vic ens topem amb la boira, però a mesura que ens enfilem cap a L'Esquirol aquesta desapareix i queda per sota nostre. Una mica d'escalfament de camí cap a la sortida i ja estic a punt. Surto a les 10. Sóc el primer, m'agrada, ja que em permetrà anar més concentrat.

Només deixar el triangle entro dins la boira. La primera no té cap dificultat, però per la segona la boira m'impedeix veure un camp i dono una mica més de volta del compte. Arribo a la segona i no hi ha base. Què estrany, si la cursa només acaba de començar! Miro si està per terra, però no la veig. No estic per perdre temps. Pinço en el mapa i endavant cap a la tercera.
Em costa una mica orientar-me degut a la boira, però ja la veig. El número no es correspon. Però, si ha de ser aquí! Cerco una referència clara i arribo de nou a la mateixa fita. I repeteixo la jugada però des d'un altre indret. Com pot ser ? Comprovo el número en el pre-balissat. Miro el mapa. Però si és la fita 11!. M'he confós i en lloc de cercar la 3 he cercat la 11. He tirat la cursa per terra! Estic emprenyat amb mi mateix. Corro cap a la 3. Cap problema. Les dues següents també són fàcils. A la 6 pago una mica el canvi de zona i me la passo de llarg, fins arribar al fons d'una riera. Queda més amunt i una mica més a l'esquerra! Així és. Allà està. He perdut un parell o tres de minuts ben bons.

Es comença a aixecar la boira. La resta de fites em resulten ben fàcils i ràpides. Gaudeixo de l'orientació i de córrer el més ràpid possible entre camps, marges i bosquets. Cursa acabada amb 1-01. Llàstima de la gran errada a la tercera fita!. Malgrat tot he estat tercer en la cursa d'avui i també tercer en la suma de temps dels dos dies d'Osona. No està malament del tot.