dijous, 4 d’octubre de 2012

Rogaining en remull

Una nova rogaining i un nou equip, aquest cop la faré amb el Joan Sanchez de Aligots. Fa temps que ens coneixem i ja que el campionat d'Europa de Rogaining es farà a la Llacuna organitzada per l'amic Felip hem decidit provar de presentar-nos com equip de super-veterans. Serà la nostra prova de foc per veure si ens avenim el suficient i els nostres ritmes de cursa són similars i així poder formar un bon equip.
Després de mesos sense una gota de pluja, la previsió meteorològica del divendres al vespre és de les que fa tirar enrere: pluja tot el dia i en alguns moments abundant.
En el viatge fins a Sant Feliu de Pallerols no plou fins passat Vic, però a l'altra banda del túnel de Bracons està tot negre i cau aigua per tot arreu. I així és com arribo a Sant Feliu. Tinc molts dubtes de començar la cursa si les condicions no canvien. Parlo amb el Joan i de moment decidim preparar els estris, i recollir el mapa. De moment estem a cobert. L'estratègia és clara anirem fins a la 90 seguint la vall marcant el màxim de punts possibles i tornarem segurament per la vall del costat.
Estem de sort i quant es dóna la sortida pràcticament ja no plou. De fet al poc de sortir para de ploure. Anem trotant i marquem les dues primeres fites (41 i 59) pels vols del poble, i sobre la marxa anem dissenyant la nostra estratègia. Coincidim força estona amb el David i la Tere. 
Deixem el poble i ens enfilem cap a la carena, per un corriol que recordo bé de la primera edició d'aquesta rogaining ja que el vam utilitzar per tornar cap al poble al final de la cursa. Anem a cercar quatre fites de 7 punts. Portem un bon ritme i localitzem les dues primeres (73 i 71) sense problemes. Aquesta darrera està en una senyera on coincidim amb un parell d'equips.


Camí de la 77 perdem el camí per un moment, però el recuperem. Hem de baixar per un corriol enfangat i relliscós que en alguns moments ens fa perdre l'equilibri. Cerquem una pedra a la nostra esquerra. Tenim dubtes que potser hem baixat massa quant ens trobem als bandolers que pugen i ens diuen que no l'han trobat. Hi ha més equips a la zona. Això ens genera dubtes i tornem a pujar per assegurar que estem al corriol correcte. Ho verifiquem i tornem a baixar, amb una nova relliscada al mateix lloc que abans. Ja pugen equips dient que si que hi és però més avall. Allà estava, no massa lluny d'on havíem arribat en el nostre primer descens. Hem perdut temps. Ja portem més d'una hora de cursa.
De nou toca desfer el camí i tornem a pujar per cercar la 79, també a dalt de la carena. Per un moment volem fer drecera i ens costa avançar a través del bosc, i això que en principi semblava fàcil. Ens prometem que no ho tornarem a fer. Ens costa trobar el corriol. Anem avançant amb prudència per dalt fins que el localitzem. És una mica perdedor, però ja tenim la 79.
Seguim avall sense deixar el corriol i després per un camí més ampla. Ja a prop de la 67, uns que ja l'han localitzat ens facilita la tasca.
Per no anar enrere decidim travessar el bosc fins al camí principal que passa pel fons de la vall. Aquesta és la nostra segona errada. Primer resulta fàcil, però després ens topem amb una riera que ens costa de travessar. Tinc que tornar enrere a recuperar el mapa que he perdut per uns moments.
Ja som a la pista. Ara plou fort, i això dificulta veure bé el mapa. Passem a l'altra vessant de la vall. En el recorregut fins a la 86 tenim alguns dubtes, però anem fent. En alguns moments perdem el corriol. Sort tenim de trobar petjades dels que han passat abans. No és fàcil de seguir-lo. No som conscients que hem estat 52 minuts en aquesta fita, un temps excessiu.
Les fites que segueixen (36, 51 i 90) ens resulten fàcils. Podem trotar tan en el pla com en les baixades i aprofitar alguns moments mirar el mapa per prendre decisions de la resta de la cursa. També hi ha algunes baixades per corriols en les que ens cal prendre precaucions per no anar pel terra.
Ja som a la gran fita 90 i desvetllem la sorpresa que l'organització ens tenia preparada, amb un avituallament de caldo i pernil que ens senta d'allò més bé. La pluja segueix caient amb persistència. N'estem una mica farts.


Portem 3-45 de cursa i planifiquem la tornada cap a l'arribada. Busquem la millor manera de saltar cap a la vall del costat. Ens sembla que la 68 és una bona opció, però a mig camí canviem de plans. Farem la 61 i després la 87.
La 61 ens resulta fàcil i això que tornem a fer un tram pel mig del bosc. Seguim per camins fins unes runes. Hi ha dues possibilitats per atacar la 89: seguir per camins força clars fins trobar un petit corriol poc visible que ens ha de portar fins a la fita, o des de les runes agafar un petit terreny obert i seguir pel llom fins la riera. Ho valorem i prenem la segona opció ja que és molt més directa i ràpida tot assumint el risc que comporta. La pluja segueix i seguim amb petits problemes per veure bé tots els detalls del mapa.
Seguim pel llom, però ens desviem cap el Nord abans de temps. No havíem vist que la fita estava en l'encreuament de les dues rieres i ja som a la riera. Un cop aquí discrepem i seguim riera amunt. No és fàcil moure's pel mig de la mateixa, tant per l'aigua, com pel fang i les roques relliscoses. No trobem la fita i decidim sortir i cercar el camí. Està clar que ens hem equivocat havíem d'haver anat riera avall.
Agafem el camí en direcció Est a la cerca de la pista del fons de la vall. Passem per davant de l'entrada del petit corriol que mena a la 87, però mirem el rellotge hi ho deixem estar. És arriscat entretenir-se.
Arribem a la pista i la travessem per cercar la 80. No és fàcil. Està ben amagada de nou a prop d'una riera que també baixa curulla d'aigua, però aquesta la localitzem aviat.
Ens resta menys d'una hora. Ja tenim el pla del tram final ben traçat. Tot el que ens resta tendeix a baixar per camins fàcils i ben visibles i ens és relativament senzill agafar un ritme ràpid i força còmode. Després de la 55 arribem a la carretera i la travessem per entrar a la via verda. Em venen els records de la Trailwalker a la memòria. Fa una estona que sembla que plou menys. Passem per la 63 i fem càlculs. Ens resten 28 minuts i tenim la 62 a mig camí. Cal desviar-se una mica. Anirem a fitar-la si anem bé de temps. Amb poc més de 10 minuts ja la tenim i ara ja només ens queda mantenir el ritme fins l'arribada.
Acabem amb 5-55-46 i 99 punts al sarró i prou satisfets de com ha anat la cursa, malgrat el mal temps que hem tingut de suportar. Ara que hem acabat pràcticament ha deixat de ploure. Ens assequem i ens canviem abans de menjar i assistir al lliurament de premis. Com que som l'únic equip superveterà no tenim premi. Es necessitaven tres equips en una categoria per optar a premi.
Com en tota cursa d'orientació podríem millorar algunes coses, però tampoc ens podem queixar de com ens ha anat. Hem portat un bon ritme i ens sentit còmodes d'anar junts. Ja tenim equip de superveterans pel Campionat d'Europa. Allà serem.


2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Suposo que hauria de ser "Super"-Veterans, oi?

Gairebé 6 hores en remull..déu n'hi do!
Tot un honor poder anar a un campionat Europeo!!

Ricard Masferrer ha dit...

De fet tenim l'honor de ser el club organitzador.