diumenge, 16 de novembre del 2008

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: primera part

Aquest és un trofeu per equips que es disputa a Barcelona, però que també té curses opens per qui no té la possibilitat de formar un equip. Es disputa en la modalitat de dos dies: dissabte en cursa lineal i diumenge en cursa per relleus i score pels participants en la modalitat open.
La cursa del dissabte és a Collserola en el mateix lloc on al mes de gener es va disputar el Trofeu Francesc Matés. Feia l'open llarg que coincidia amb el circuït elit femení de la cursa per equips, per tan seria difícil. Eren 5200 metres, 18 fites i 365 de desnivell, sabia a més que era una zona amb desnivell molt forts. Calculava que necessitaria unes dues hores.
M'ha tocat sortir l'últim, i surto sense pressa. Asseguro les tres primers fites. Per arribar a la 4ª tinc una tirada llarga, però que no sembla difícil. Però aquí faig al primera errada del matí. M'oriento malament i arribo a un camí, però sóc conscient que no és el camí que buscava. No sé on sóc. Allà trobo una noia que fa l'open curt tan desorientada com jo. Arribo a una cruïlla i m'oriento. Quina volta que he donat! Què lluny que estic de la 4. Però ara ja veig clar el camí i allà vaig. Finalment ja la tinc, però han estat 24 minuts, quant segurament amb uns 10 ho podia haver fet.
La 5 un cop hi estic a prop no és fàcil de trobar. La 6 i la 7 em van força bé, però a la 8 torno a ensopegar. Baixo fins el que en el mapa està marcat com una riera la travesso i una mica amunt tinc que trobar la 8. Però un cop estic a prop no hi ha manera. Vaig massa cap a l'Oest i un detall del relleu em confon i tinc que desfer el camí. Una nova pèrdua de temps prou important. 9 i 10 són ràpides.
Ara bé la 11 està de nou ben allunyada. Cal triar un itinerari. M'ho rumio i em poso en marxa. Primer cal pujar fins trobar una carretera. Una mica més i me la deixo enrere. Després agafo per sota d'una línia elèctrica. Toca pujar i baixar fort fins arribar a un camí i pujara la carena per trobar allà la fita. Han estat més
de 20 minuts. He fet tot aquest tros amb un altre orientador i seguim junts fins a la 12 tot fent petar la xerrada sobre les curses d'orientació. La 13 ens la passem i jo opto per tornar enrere. Aquí ens separem Estava ben amagada. Havia passat al seu costat i no l'havia vist.
Un altre tram llarg fins la 14, però relativament fàcil. I a partir d'aquí  ja enllaço sense més problemes les fites que resten fins la 18. Tot de nou amb força pujada. Al final han estat 2-23-24 i 27 de 31 acabats. Crec que m'he agafat la cursa amb massa tranquil·litat, però ha estat una bona cursa.