Millors sensacions a Moià

I diumenge nova cursa a Moià en el mateix terreny. Ara és el Campionat de Catalunya de mitja distància.
Surto mentalitzat de que tinc que oblidar la mala cursa d'ahir, anar ràpid i recuperar les sensacions. Surto concentrat després d'un bon escalfament.

 

Concentració poc abans de la sortida

Només mirar les fites veig que estan totes molt juntes i que caldrà afinar molt l'orientació. Un moment clau de la cursa es produeix a la segon fita. Està a l'altra banda d'una pista forestal en una baixada molt pronunciada, entre unes pedres i sota un marge. Només travessar la pista veig un marge i unes pedres. Estarà allà i no hi és. La cerco en aquest mateix marge. Pel cap em passa el fantasma de la cursa d'ahir. Ja em veig perdem molts minuts per trobar-la. És una zona farcida de marges i pedres per tot arreu. La qüestió és en localitzar el marge i les pedres adients. Cerco referències. Ja les tinc un tallat de pedra, més avall hi ha unes roques i a la seva mateixa alçada tinc que trobar la fita, així és. Han estat 6 minuts, quan amb una mica més de 3 es podia resoldre. Ara a córrer de valent que tinc que recuperar el temps perdut i així ho faig.

Porto un bon ritme de cursa i tinc bones sensacions. M'ho passo bé. M'agrada que les fites estiguin tan juntes. Això fa que cada un, dos o tres minuts ja tens que marcar una fita, orientar-te de nou, pensar recorregut, reconèixer el terreny i tot molt ràpid. El cap ha de funcionar molt despresa.

Hi ha un moment de la cursa en una zona que és un continuo pujar i baixar, ara una fita en direcció avall, per després una fita en direcció amunt. Les que són en pujada alguns cops es fan feixugues i dóna la sensació que estan més lluny i les que estan en baixada a vegades dóna la sensació que són més a la vora del que un pensava en el primer moment, fins tot en algun moment les tinc al davant fins i tot abans del que les esperava. És divertit.

A part de la 2, tinc tres petites errades més amb les que sumo minuts extres al meu temps. Quan vaig cap a la 7, agafo un camí pensant en que era un altre. Ha estat una errada de concentració. Quant en sóc conscient he baixat una mica en lloc de pujar. No vaig enrere i pujo pel dret. Segurament això són un tres minuts més.

La fita 13 està en un talús que té una pedra en un dels seus extrems al mig d'un bosc. Arribo al bosc, veig la pedra i penso ja la tinc. Vaig corrent cap al marge i no està allà. Començo a dubtar. Estàs al lloc correcte ? És la pedra i el talús que marca el mapa ? No serà una altra pedra o un altre talús? Igual està una mica més endavant i així era, estava en el talús que pensava però més endavant. Aquí han caigut un parell de minuts
més. Ha estat un error en la lectura fina del mapa.

A la fita 15 arribo després d'una forta pujada que segurament m'ha deixat sense oxigen per pensar, i de travessar una pista. Està al peu d'un talús. No tinc clar d'haver portat el rumb correcte i me'n vaig una mica a l'esquerra a cercar-lo. No pot estar tan lluny i torno enrere i veig que està exactament davant del lloc pel que havia arribat, però no l'havia vist ja que la fita estava una mica tapada per uns matolls. Hauré perdut més d'un minut. Aquesta ha estat una errada de confiança.

Ara ja només queda enfilar cap a l'arribada (dues fites més). Intento anar el més ràpid possible.

 

Buscant la darrera fita

Arribo satisfet de la cursa que he fet. Més de 55 minuts i 8è, 6è català. No està malament. M'ha agradat recuperar les bones sensacions.