16.2 km. 8 hores 28 minuts
714 metres de desnivell positiu
Avui és el darrer dia
d’aquest trekking i començo ben d’hora a caminar. De nou em toca superar el
tram de les roques antipàtiques. Al final hi hauré passat quatre vegades, dues
de baixada i dues de pujada.
Superada aquesta part
segueix la pujada amb una mica de tot: corriol fàcil de caminar i roques a
superar. Està tot molt ben marcat, amb moltes senyals, però convé estar atent a
no perdre-les ja que és fàcil despistar-se.
Arribo a l’Ibon de Crist
situat en la vall coneguda com la vall dels Ibons, un conjunt d’ibons i
ibonets. M’aturo una bona estona per gaudir del lloc: l’aigua tranquil·la de
l’ibon i el circ de grans parets de roca que culminen en el Posets.
Deixo enrere aquest grandiós
espectacle i segueixo amunt per assolir el coll de la Plana passant primer per
l’ibon del mateix nom. Aquesta ha estat la darrera pujada d’aquests cinc dies. És
l’hora d’acomiadar-me del gegant que m’ha acompanyat tots aquests dies. A
partir d’aquí ja tot serà baixada, una llarga baixada, d’aquelles que no
s’acaben mai.
Ara hi ha molts menys
marques i hi ha moments en que tinc dubtes per on seguir. De fet les perdo un
parell de vegades i en una ocasió em costen de trobar de nou. Passo per una
zona amb uns quants minúsculs ibons sense nom. No resulta una baixada gens
fàcil i cal anar en compte. Deixo a la dreta les agulles de Perramó. Més
endavant m’esperen dos nous ibons on de nou em quedo encantat una estona
contemplant el paisatge. Primer el petit ibon de l’aigüeta de Batisielles i
després el més gran ibon Batisielles.
A la llunyania puc
contemplar dos gegants més dels que hi ha a la zona, per una banda, el
Perdiguero i més lluny el massís de la Maladeta amb l’Aneto. El corriol ja
s’endinsa definitivament en el bosc deixant enrere el paisatge rocós que m’ha
acompanyat fins aquí. De nou en una tartera torno a perdre les fites i marques
que assenyalen el camí i acabo anat bosc a través fins retrobar-lo, poc abans
d’arribar a l’ibonet de Bastisielles. El lloc és preciós però està massa ple de
gent.
De nou pel bell mig del bosc
un corriol va fent ziga-zagues fins anar a trobar la pista per la que vaig
pujar el primer dia fins el refugi d’Estós. Malgrat que el camí és fàcil i en
franca baixada es fa pesat. Sembla que no es vol acabar mai.
D’aquesta manera acabo
aquests dies de trekking pel Pirineus i malgrat l’hora encara puc dinar a
Benasque abans d’enfilar el camí cap a casa. En total han estat 5 dies per fer
60 quilòmetres, 4350 metres de desnivell positiu i més de 30 hores de caminar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada