Tornada a Can Deu

Diumenge 20 de novembre de 2016

Cross dels Esquiadors

8 kms. 46-23 5-47 per km. 162 de desnivell positiu

92è de 116 acabats, 79% dels arribats davant meu.

Al bosc de Can Deu és on vaig començar a córrer. Feia poc que s’havia celebrat el campionat d’Espanya de Cross al bosc i havien deixat tres circuïts marcats, el vermell, el groc i el blau. Anàvem gairebé cada dissabte amb un parell de companys de la universitat amb l’objectiu de fer tot el circuït blau, poc més de 5.000 metres, sense parar de córrer. Ens va costar lo nostre assolir aquella fita.

Un any després de començar a anar setmanalment al bosc de Can Deu a córrer vaig participar en les meves primeres curses populars. Si la memòria no em falla a Can Deu vaig córrer la meva segona cursa. En guardo un diploma de record. 

Després han vingut moltes i moltes curses, però mai més havia competit al bosc, excepte alguna cursa d’orientació.

En concret el Cros dels Esquiadors sempre el deixava per l’any vinent. Mai la data en que es celebrava m’anava bé. Una vegada per una raó i altres vegades per unes altres sempre quedava pendent.

D’alguna manera em fa il·lusió participar en una cursa pel bosc, ara tan malmès després de la ventada de fa dos anys. S’han refet els camins, però d’arbres drets en queden ben pocs. En l’escalfament em retrobo amb vells coneguts de les curses.

Surto al darrera com ja és el meu costum darrerament. Són dues voltes de 4 km. Com a tot cros es surt molt ràpid. Els primers dos kms. són més o menys de baixada i un cop es gira la tornada al punt d’inici és més aviat de pujada. Ben aviat es consolida un grup de gent que m’avança en les pujades més pronunciades i amb els que recupero posicions a les baixades i a les zones més planeres. Alguns del grup s’allunyen definitivament i ja no els tornaré a veure. Passo la primera volta amb 23 minuts. El meu objectiu inicial era provar de fer-ho en 22, però no ha estat possible. M’hauré de conformar amb fer 46.

Acaben els que fan els 4 km. i gairebé em quedo sol. Em fixo l’objectiu de mantenir el ritme i tractar d’atrapar als tres que tinc al davant. M’hi apropo, però no és fàcil. M’avancen dues noies. Intento seguir-les però s’escapen. Ens comencem a trobar als participants en la marxa nòrdica i haig de ser més prudent en les baixades.

Ja no m’avançarà ningú més i finalment aconseguiré deixar enrere a dos dels que tenia al davant al final de la primera volta. La segona volta ha estat una mica més lenta que la primera 23-23. Acabo força satisfet de la cursa però és clar que em falta guanyar velocitat i també més força a les pujades. Serà qüestió de posar-se a entrenar de forma més regular.

Foto UES