Diumenge, 6 de novembre
TIC Barcelona al mapa del Raval, Gòtic, Born, Santa Caterina
Categoria homes elit: 9,2 km. (real 12,8 km.) i 36 fites
1-18-12, 38è classificat de 43 arribats
Torno a córrer el TIC BCN.
M’agrada la orientació urbana i el casc antic de Barcelona sempre té
al·licients. Com sempre, la organització del COC impecable. He decidit
inscriure’m a la categoria d’homes elit. Per poder fer una cursa més llarga i pel
mateix preu tindré més estona de gaudi: 9,2 km. i 36 fites. També podré provar
gratuïtament les noves pinces Sportident Air que no necessiten el contacte amb
la base per activar-se.
Aprofiten l’Institut Balmes per
muntar el centre de competició, però la sortida és al costat de Sant Pere de
les Puel·les. Cal travessar la Gran Via i la Ronda Sant Pere abans no comenci
la cursa de la dona, la cursa del color rosa.
Surto sense escalfar. Cap
dificultat d’orientació. Només cal pensar quins carrers són la millor opció i a
córrer pels carrerons estrets del barri de La Ribera. Vaig a tota màquina, el
primer km. per sota de 6, que per mi ja és córrer, pensant que a més cal mirar
el mapa i anar prenent decisions. A
vegades calen tot de ziga-zagues cercant el recorregut més curt per arribar a
la fita. De sobte em trobo una tanca que no puc travessar al mig del carrer. No
l’havia vist al mapa. Malgrat tot, penso que no he perdut temps.
M’agrada molt aquesta nova pinça.
Només cal apropar-la a la base per tal que s’activi. Quina passada!
Passo a l’altra banda de la Via
Laietana. Aquesta segona part de la cursa canvia, les distàncies entre fita i
fita són més llargues. Hi ha més temps per pensar, però cal seguir mantenint un
ritme alt de cursa. M’agrada la sensació aquesta d’anar a tot el que puc pels
coneguts carrers del casc antic intentant trobar sempre la millor opció. També
travessem la Rambla, per cercar un parell de fites al voltant de la Boqueria.
Ja porto més de 8 kms. i cada cop em costa més mantenir aquest ritme tan alt i
pensar alhora. Els carrers amb un petit desnivell positiu ja es fan notar molt
a les cames. A la fita 25 em prenc un petit respir d’uns segons per decidir com
seguir i recuperar l’alè després d’un parell de tirades llargues.
De nou una petita errada d’uns
segons entre la 29 i la 30. La falta d’oxigen al cervell fa estralls i
qualsevol fotesa em pot despistar. En aquesta ocasió he agafat un carrer per un
altre, però he rectificat ràpid. Entro en els darrers trams de la cursa i em
torno a concentrar, en el mapa, en la cursa, en els carrers i en les places.
Una corredora despistada m’atura
un moment en una cantonada i em demana que la situï al mapa. A partir d’aquí ja
només resta serrar les dents i donar tot el gas del que sóc capaç fins el
final.
Darrera fita a l’entrada de l’encantador racó de Santa Anna on està
situada l’arribada.
Han estat 1-18-12 per 12,8 km. a
un ritme de 6-08 i molt satisfet de la cursa. 38ª posició de 43 classificats i
a una mica més de 33 minuts del primer!
4 comentaris:
Ricard, això és gairebé una cursa, cursa!!
Prou ràpid, orientar-te a 6'/km.
La gent de carrer s'hauràn extranyat veure-us amb aquestes pintes pels carrers de BCN :-)
Les curses d'orientació urbanes m'agraden molt perquè em recorden el meu temps de curses d'asfalt. Ja has vist el temps del primer! 45 minuts per fer 12,5 km. Per sota de 4, amb les corbes pels carrerons estrets, esquivant guiris, mirant el mapa, .... Hi ha a la xarxa un vídeo d'ell en la cursa del dissabte a la zona del Velòdrom que és espectacular.
La gent s'estranya molt de veure el que fem. Alguns preguntes hi tot que és el que fem. D'altres t'indiquen on està la fita. Encara s'estranyen més quan els dius que aquella no és la teva.
A mi també em sorprèn molt que es pugui fer al mateix centre de Barcelona, i més encara amb la invasió actual de turistes. Suposo que sent diumenge al matí els carrers no van gaire plens i té molt d'encant per vosaltres
No és la primera vegada que corro una cursa d'orientació per aquests carrers. M'agrada i és quelcom diferent. La veritat és que hi ha gent i en alguns llocs com tota la zona al voltant de la Catedral cal anar esquivant guiris. Però amb això ja hi comptes quan t'inscrius. De fet a hores d'ara hi ha una competició a nivell europeu, anomenada Euro City Tour que recórrer les grans ciutats europees a l'estil de les maratons multitudinàries però amb menys gent, e´s clar. La pionera segurament va ser la cursa urbana de Venècia.
Un dels perills d'aquestes curses són les cantonades. Cal anar molt en compte al girar de no topar-te amb un corredor o altra persona que et vingui de cara.
Publica un comentari a l'entrada