Diumenge 13 de novembre
Cursa de Muntanya del Farell
12,3 km. 1-12-57, 294 metres de desnivell positiu
254 de 344 classificats (73%), 11 de 21 en la meva categoria
Avui no era el millor dia per
córrer una cursa, però no podia faltar a la meva cita anual amb el Farell. La
tradició és la tradició. Em fa il·lusió mantenir el ple de participacions en
una cursa. No resulta gens fàcil arribar a les 24 edicions d’una cursa i
haver-les corregudes totes.
Fa dies que no puc entrenar de
forma regular. A part de la cursa, avui ha estat una jornada maratoniana. He
començat el matí ben d’hora. Havia de donar l’esmorzar a la mare. Ha arribat a
l’últim estadi i necessita molta atenció. He arribat a Caldes, just de temps.
Gràcies a la bona i experimentada organització els tràmits de recollir el
pitrall i deixar la bossa al guarda-roba han esta ràpids i encara he pogut
escalfar uns cinc minuts.
Aquesta cursa ha sofert canvis en
el lloc de sortida i arribada al llarg dels anys. Avui hem tornat al camp de
futbol que havia albergat la sortida d’algunes de les primeres edicions. La
zona ha canviat molt. Ara el camp és de gespa artificial. Malgrat que és una
sortida estreta no hi ha problemes. Surto del darrera i sense cap pressa. Ben
aviat és pot córrer sense embuts. No m’he marcat cap temps final de la cursa. Mentre corro pels carrers del poble em poso un petit objectiu: fer la
cursa per sota de 6 minuts el km.
Tinc el cap a un altre lloc, però
porto un ritme regular que em permet acabar la part asfaltada de cursa amb el
ritme previst per sota de 6. Agafem la pista forestal. Aquesta és la pujada més
llarga de tot el recorregut. La tinc ben apamada. Són 1500 metres. Deixo enrere
al Roque Lucas, tota una institució de les ultres i company de pupitre al
batxiller superior nocturn. Potser és l’edició que hi ha més corredors caminant
en la pujada. Arribo al final de la mateixa. A partir d’aquí intento aprofitar
les baixades per tal de anar el més ràpid i mantenir en les pujades un ritme
raonable sense caminar en cap moment.
Al km. 8 tenim una sorpresa. Ens
fan girar per un corriol que mai abans havíem utilitzat. Ja l’any passat van
canviar el recorregut en aquest tram degut a la caiguda d’arbres del 9 de desembre del 2014. Però en
aquesta edició ho han tornat a canviar. Una bona pujada d’uns 300 metres sense
treva. És el desnivell més fort de tota la cursa. Avanço a molts corredors que
la fan caminant.
A continuació, de nou una pista
forestal ens mena fins el recorregut de sempre. Passat el km 9 ja només resta
la baixada. Haig de recuperar poc menys de 2 minuts. Baixar de 6 està al meu
abast. Com cada any gaudeixo d’allò més de la primera part de la baixada. En el
darrer km. ja no tinc més gas a les cames. Voldria anar més ràpid però no és
possible. Entrada al camp de futbol i final: objectiu complert 1-12-57 a 5-55
minuts el km. per 294 metres de desnivell positiu.
De nou organització impecable i
amplia en tots els serveis de l’arribada. Sense temps per més agafo la
motxilla, em canvio i poso rumb cap l’Avinguda Maria Cristina. L’ANC, Òmnium i
l’AMI ens ha convocat de nou i no hi vull faltar. Haurà estat un diumenge ben
complert.
 |
| Amb la gorra vermella de sempre. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada