The Wild Boar Trio en marxa

Rogaine Barcelona Parc Natural de Collserola

5-52-15 97 punts

23 km. 951 metres de desnivell positiu 2ns. en categoria de superveterans 

Finalment ens estrenem com The Wild Boar Trio. Serà en una rogaine per Collserola, ben a prop de casa. És una zona on he fet un munt de rogaines amb sortida des de diferents punts d’aquest pulmó verd de l’àrea de metropolitana, però que ara ja fa alguns anys que per diferents raons no hi participava.

Amb el mapa a la mà el primer que fem es descartar la zona més allunyada. Ens agraden dues zones on veiem un bon grapat de punts. Després de valorar-ho una estona decidim començar per la zona Sud per seguir en direcció Oest i  tornar pel centre del mapa, passar a prop del centre de competició i acabar la cursa en la zona Nord-Est del mapa.

Dit i fet. Pels carrers de Vallvidrera ens arribem fins la nostra primera fita, la 32. Abandonem el poble fins la propera, la 45. Caminem a bon ritme fins la 57 i la 75. Camí cap a la primera fita de 8 punts del dia, la 81, complim la primera hora de cursa. De moment hem anat més aviat de baixada. Abans d’arribar a la 56 ens trobem amb una imatge ben curiosa.

Aquí fem un petit canvi en la nostra planificació: invertim l’ordre de les dues següents fites.  Farem primer la 73 i després la 55, per així també anar a buscar la 65. Ens topem amb les primeres pujades del dia. Ja portem més de dues hores de cursa. Per accedir dalt del turó on hi ha la 64 sense donar volta travessem una zona de vegetació de poca penetrabilitat, però ja la tenim.

Mentre ens dirigim a travessar la carretera per dirigir-nos ja cap a la zona Nord del mapa es compleix la tercera hora de cursa. Amb una hora sumem els punts de la 54, 72 i 43 amb remullada inclosa del Saiko.

Passem a l’altra banda del baixador de Vallvidrera i ens endinsem en els jardins de Vil·la Joana quan ja només ens resten dues hores de cursa. Ja comencem a anar amb la calculadora al cap. A la 62 soc el primer en arribar i espero als companys. Com comprovarem al final, no la vaig pinçar. Per tant, aquests 6 punts no ens van comptar en el còmput final.

Descartem la 33 que la teníem en el punt de mira, però ens obligava a baixar i pujar per molts pocs punts. En aquesta part final el nostre objectiu són tres fites de molts punts: 71, 74 i 83. En la 74 ens trobem amb una sorpresa: un cotxe! És fa molt difícil pensar com ha arribat fins aquí. Però de fet no és una novetat a Collserola. Que jo recordi, ja és el tercer cotxe al mig del bosc de Collserola que és utilitzat com a un element on situar una fita.

Ja passen de les 5 hores. No veiem gens clar anar fins a la 83. La podríem fer, però després ja no ens quedaria temps per fer cap més fita. La canviem per la 53.

Falten 30 minuts. Ens qüestionen si anar tranquil·lament ja directes cap a meta o arriscar-nos una mica i recollir 6 punts més passant per la 34 i la 31. Per la distància que hi ha i el ritme que hem portat fins ara calculo que necessitem 30 minuts per fer aquestes dues fites.

Decisió ràpida: ens arrisquem, serà més divertit. Aprofitem que és baixada i trotem, la 34 ja és nostra. Anem molt més ràpid del que havíem anat fins ara. Tenim temps. Però de camí cap a la 31 travessem un pont i el corriol s’acaba. Què passa?. Tornem enrere. Aquest pont no era el nostre. Seguim endavant i trobem, ara sí, el nostre pont. Fem el darrer esforç en un corriol en pujada, pincem la 31 i seguim pujant. Ja és segur que entrem a temps. Cursa acabada, amb bon regust de boca. Estem satisfets de com ens ha anat. Llàstima d’haver perdut els 6 punts que no he pinçat de la 62. Només haguéssim quedat a 10 punts dels Bandolers que són un equip superior a nosaltres. El compte enrere pel mundial de La Molina segueix endavant.