Bon regust de boca

Diumenge, 4 de novembre

Copa Catalana 2018 a Sant Corneli, cursa de mitja distància

Categoria H50, 2,6 km. 13 fites i 160 metres de desnivell positiu

He corregut 3,9 km. en 1-06-53 a 17-11 per km. i 170 metres de desnivell positiu 6è de 14 classificats.

Tret del campionat esprint que esfarà a Tossa de Mar el 2 de desembre, aquesta és la darrera cursa oficial de la temporada. Després d’una temporada en que les errades exorbitants han estat força presents en moltes de les curses, errades en les que m’han caigut una bona colla de minuts i que d’alguna manera m’han menjat força la moral, tinc ganes de fer una bona cursa. M’oblido de ser prudent i surto ràpid.  

Però a la segona fita ja m’encallo. No interpreto bé els talussos pintats al mapa i m’enfilo abans d’hora. No era aquest el talús que buscava. El meu està més a l’Oest. La roca on suposo que trobaré la fita, aquesta no hi és. M’he passat de llarg. Per fi tinc la fita. No ha estat un començament massa bo.

Però a partir d’aquí gaudeixo de l’orientació. En tot moment ben situat al mapa, soc capaç de reconèixer els diferents elements pintats en el mapa en el propi terreny, i fer bones eleccions de ruta. Vaig guanyant confiança i procuro anar el més ràpid possible, que tampoc és massa.

Les pluges ho havien deixat tot molt moll i enfangat i hi ha molta més aigua, aiguamolls i petites rieres de les que estan marcades al mapa. És divertit moure’s per aquest terreny. La bona concentració en tot moment és clau, per no acabar en algun lloc sense saber exactament on ets.

Però en els curses d’orientació, la confiança a vegades juga males passades. En les darreres fites vaig coincidint amb una orientadora de la categoria D40 que fan el mateix circuït que nosaltres. Pinçada la 12 i anant cap a la 200 deixo de mirar el mapa i la segueixo. Ens atabalem. Oblidem el mapa i anem en direcció on van la resta d’orientadors i pincem. De cop i volta ens adonem que hem fitat la base de meta sense haver passat per la 200. Tornem enrere a buscar-la i refem el camí fins la meta. Tenim dubtes de si el que hem fet és vàlid.

Un cop descarreguem confirmem que el que hem fet ha estat correcte. Malgrat aquesta errada final i els problemes amb la segona fita acabo prou satisfet de la cursa d’avui. Encara que com sempre en tota cursa d’orientació sempre es pot fer millor.