dissabte, 16 de març del 2019

Una Rogaine de pura orientació

Rogaine de Sant Jaume de Frontanyà. Copa Catalana de Rogaine 2019
5-49-25 167 punts
20,7 km. 815 metres de desnivell positiu, primers en categoria de Superveterans

Aquesta és una Rogaine de les que promet. Els del Xinoxano han ajuntat tots els mapes d’orientació que tenien de la zona per oferir un mapa de Rogaine amb molt més detall del que s’acostuma a ofertar en aquest tipus de competició. Torno a fer equip amb el Joan. L’equip Som Mas-Sa torna amb ganes de gaudir de l’orientació. Fa un dia esplèndid. Res a veure amb la darrera rogaine que vam fer com equip.

Ens preparem, passem el control de material i esperem ben asseguts que ens donin el mapa. Com ja comença ser un costum, el primer que decidim és per on tornarem. Veiem una línia clara de tornada que ens agrada. A la zona Nord del mapa hi ha 6 fites interessants que ens tempten com a zona final abans d’enfilar la tornada per un corriol en baixada fins el poble. Estudiem el mapa amb l’idea clara d’arribar per aquí i anem veient com enllaçar fites. Sortirem en direcció Oest per girar immediatament cap a la zona Sud fins situar-nos al centre del mapa (fita 99). Un cop allà decidirem la segona part de la cursa.

Aprofitem que sortim en baixada per trotar una mica. En la primera fita (65) coincidim amb el Bernat, Valentí i César. Ja girem cap el Sud per anar a buscar la 78 i la 92, primera pujada forta del dia pel mig del bosc, però encara estem frescos. Tornem als camins per apropar-nos a la 42. Des d’aquí seguim per la carena per baixar i un cop travessem a l’altra riba del torrent pinçar la 51. Portem un bon ritme de cursa. La següent fita la 61 marca la primera hora de cursa.

Baixem per un bosc que en alguns moments ens costa travessar fins arribar a una pista. No sabem exactament a quina alçada de la pista ens trobem i dubtem. Les Aligotes també dubten. Finalment interpretem el mapa i deduïm on estem. Resulta que estàvem a la cruïlla on volíem estar! En un moment ja tenim la 95 i 9 punts més al sac.

Refem el camí fins a la cruïlla i agafem direcció Sud i per corriols ens arribem fins a la 33. Baixem pel dret fins una pista i després d’un parell de revolts i de travessar un parell de torrents ens enfilem en direcció a la 57. Baixem per travessar a l’altra banda del torrent i enfilar-nos per l’altra vessant on ens hem de topar amb un camí com així és. El seguim i desemboquem a una pista que no esperàvem. On som? Dubtes. Mirem el mapa i el terreny. El fet d’estar en una zona elevada ens facilita la tasca d’ubicació. Ja sabem on som. No és exactament el que volíem però  ja ens va bé. Seguim la pista i després un corriol tot xerrant. Ens hem passat la fita (44) que estava just en una corba del camí. Sort que ho hem vist a temps i només haurem perdut uns 10 minuts. I mira que era fàcil! No ens podem despistar. Cal concentració.

Baixem trotant fins el got i bevem pel broc gros farts de xarrupar del Camel. Ara toca pujar de valent fins el llom i seguir-lo fins trobar la següent fita (84). I de nou baixar per tornar a pujar fins la 67 i una mica més amunt fins arribar a un corriol que seguim en direcció Nord.

Desestimem la idea d’anar fins la 93 que algun moment havíem valorat.  Abandonem el corriol per seguir pujant ara fins la 88. Anem a nivell i seguim els camins en lleugera pujada per trobar el punt d’atac de la següent (58), en baixada per un llom. Queda a la nostra esquerra i cal estar atents a no passar-se-la. La clavem.

Arribem a la 99 quan tot just passen tres minuts de les 3 hores de competició. Toca replantejar la situació de cursa. Anem molt bé de temps i decidim anar fins l’Est del mapa amb unes fites (48, 81, 36 i 96) que ens semblen fàcils d’enllaçar com així resulta. La pujada a la 96 sumada a una vegetació que no és fàcil de travessar se’ns fa feixuga. La 98 i la 56 ens semblen fàcils però veiem que es massa arriscat ja que ens allunyem de l’arribada i decidim anar en direcció a la zona on acabarem la cursa.

La pujada fins a la 96 ha castigat les cames i ara ja me les començo a notar més del compte. Trotem per un corriol en direcció a la 68. Quan abandonem el camí toca de nou una forta pujada que torna a castigar les cames. De nou al camí i a trotar i caminar. Ens enfilem per un llom a la cerca de la 77, al mig d’una zona de xaragalls. Ens hi estem apropant i anem molt atents a tots els elements del terreny per localitzar-la. La trobem abans que no pensàvem. De nou tornem al corriol. Una corba del mateix és el nostre punt d’atac per la 38 on ens hi enfilem per unes feixes. Ens aprofitem d’unes zones obertes per apropar-nos a la 86. De nou unes zones obertes ens ajuden a arribar a prop de la 94. Ja hem entrat en la darrera hora. Dubtem si pujar fins a la 55 que està a dalt de tot d’un turó. No ens ve gens de gust tornar a enfilar una pujada però com tenim temps, decidim fer-ho. Al final no ha resultat tan feixuga com ens havíem pensant. L'esforç fet ben bé es mereix una foto.

Baixem per l’altra vessant ja direcció SudEst a cercar les dues darreres fites. Resten 39 minuts. Calculem que necessitem 30 minuts per arribar a meta. Cal estar atents a no fer cap errada que ens pugui fer perdre temps. Estem a l’alçada de la 63. La fita està a la part de dalt d’una gran roca. Hi ha moltes roques però no trobem la que busquem. Tornem al corriol i dubtem, però tornem a la recerca. Finalment ja la tenim. Estava més separada del corriol del que nosaltres esperàvem.

Seguim baixant pel corriol que ens ha de menar fins el poble. Però abans ens cal deixar-lo per pinçar la darrera fita d’avui, la 54. Acabem amb temps de sobra, molt satisfets de la cursa feta. Hem gaudit com verros el que ha estat una rogaine de pura orientació com ho havíem corregut mai i amb una temperatura ideal.

Mentre endrapem l’entrepà de botifarra que ens ben guanyat pugem al podi com a guanyadors de la categoria de superveterans i ja començo a pensar en els entrenaments que em caldrà fer per tal d’encarar amb bona condició física el repte de la temporada, el mundial de rogaine a La Molina al finals de juliol. Allà faré equip amb el Felip i el Jaume sota el nom de The Wild Boar Trio, ja que el Joan forma part de l’equip organitzador del mundial.

Així ha quedat la distribució de fites i punts per hores.

Nº de fites
Punts
Primera hora
6
37
Segona hora
4
21
Tercera hora
4
27
Quarta hora
5
33
Cinquena hora
4
24
Sisena hora
4
25

La primera hora ha estat espectacular. La resta de la rogaine ha estat força equilibrada.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Cursa gairebé perfecte, Ricard! Una merescuda victòria, per tant!!

The Wild Boar Trio, jajaja. Impressiona el nom.

Ricard Masferrer ha dit...

Tal com esperàvem vam gaudir molt.
El nom the wild boar té història. La Wild Boar va ser el nom de la primera rogaine de Catalunya i Espanya. La cursa l'organitzava el Felip al seu poble natal, L'Espluga Calva. Des d'aleshores tots els equips en els que participa el Felip mantenen el nom. I en el mundial corro amb ell i un altre company. De fet són els que van quedar segons en aquesta rogaine, amb el nom de The Wild Boar Duo.