Circular Setcases-Costabona

CIRCULAR AL COSTABONA DES DE SETCASES

25,9 KM. 8-02-55 19-15 X KM. DESNIVELL POSITIU 1566

“Mira només davant teu

quina faula de silencis.”

Bartomeu Rosselló-Porcel

El Costabona és un cim que feia temps que tenia al punt de mira. Vaig cercar al wikiloc si trobava una ruta interessant, i Aventura’t en tenia una, amb una molt bona descripció que em vaagradar. I dit i fet.

Arribo a Setcases abans de les vuit. Per ser al mig de l’agost i en el que se suposa que serà un dia dels més calorosos la temperatura és ben fresqueta, 12 graus. Travesso el Ter i segueixo les marques del GR11. El corriol s’enfila de valent pel mig d’un bosc. Amb més o menys desnivell la primera hora tot és pujar i pujar. Quant comença a suavitzar travessem algunes clarianes i alguns torrents fins arribar al Pla de Liens. Ja fa una estona que el sol ha fet acte de presència, però encara em protegeix l’ombra del bosc. Des del Pla de Liens puc observar el meu objectiu d’avui. Aquí cal anar en compte. És molt fàcil seguir pel fressat corriol que travessa el pla tal com em va passar a mi. En canvi, el GR es desvia a la dreta en forta pujada primer pel mig d’un torrent i després pel mig del bosc fins arribar al Pla de Bigues.

Costabona des del Pla de Liens

 A partir d’aquí el GR segueix pel costat d’una tanca amb unes molt bones vistes en direcció Est. Un cop s’arriba el coll de Liens, el GR 11 travessa a l’altra banda de la tanca i pren direcció a Molló. La meva ruta segueix al costat de la tanca i puja al petit turó arbrat que tinc al davant per moments ben al costat de la tanca i en altres trams cal allunyar-se una mica, però procurant no perdre-la de la vista. És la nostra guia per arribar al Puig Sistra (1990 metres). Porto poc més de 6 km. i un parell d’hores de trescar pràcticament tot pujada.

Seguint el filat

Vista en direcció Est des del Puig Sistra

Sense abandonar la tanca segueixo carenejant, ara pujant una mica, ara en suau baixada per travessar petits colls. A la Collada Fonda creuo la pista que va de Setcases a Espinavell. Hi ha un munt de cotxes aparcats. Porto 8,5 km. i dues hores i mitja. S’han acabat els arbres. Cal protegir-se del sol abans de seguir. Al davant se’m mostra altiu el Costabona. M’està esperant allà dalt. És una pujada forta i constant pel dret, per moments seguint algun corriol, en altres moments simplement per la via directa pel prat alpí, sempre sota l’atenta mirada del cim, així com de la tanca.

A mitja pujada em topo amb una placa dedicada per un pare a la seva filla que va morir de malaltia amb 10 anys. Un lloc singular per retre-li aquest homenatge.

Tot i utilitzar els bastons per avançar se’m fa lenta i feixuga. Finalment assoleixo el cim. Porto més de 11 km. i prop de 4 hores de camí. Hora d’aturar-se, recuperar forces amb la meva barreta energètic de llonganissa i gaudir de les vistes en totes els direccions, així com del camí recorregut fins aquí. Tot i que avui no és un dia del tot clar, és una magnífica talaia, per comptar i anomenar cims.   

Segueixo el pla inicial. Baixo gairebé fins el Coll de Pal i segueixo fins les Fonts del Tec, traçant una mitja lluna que em portarà fins a la Portella de Roja.

Fonts del Tec i Costabona

Abandono el corriol i segueixo el filat  primer per zona herbada i després per zona de roques per la carena que em mena fins el Roc de la Mort de l’Escolà amb una molt bona visió del Canigó. Tinc al davant la Roca Colom darrer objectiu de la jornada d’avui i m’hi dirigeixo decidit.

El Canigó des del Roc de la Mort de l'Escolà

Assoleixo el cim més alt d’avui. Malgrat que el Costabona aparenta més alçada aquest el guanya per ben poc: 2506 metres per 2465. Breu aturada per contemplar de nou el paisatge i continuar. Ara ja tot el que em resta ja és baixada.

Roca Colom i Canigó al fons

Just al davant tinc el corriol ben fressat que flanqueja la carena. L’agafo amb un bon ritme, però cal anar en compte, ja que poc abans d’arribar al Coll de Pal el deixo per decantar-me cap al Sud per la Serra de la Balmeta.

Ara sense camí evident primer per una zona herbada amb moltes incòmodes pedres i després per entre mig d’un bosc esclarissat de pins petits la baixada és pronunciada. Per estones trobo algun corriol i algunes marques, però tampoc cal fer-ne massa cas, ja que les collades de Dalt m’estan esperant a baix amb un ramat de vaques i les tinc a la vista en tot moment.

Travesso les collades de Dalt i continuo pel llom herbat del davant, superant una breu pujada i en direcció Sud, ara ja amb una baixada més suau i gaudint d’una catifa d’herba molt agradable em dirigeixo en direcció al refugi no guardat Jaume Ferrer.

Agafo la pista que hi ha al costat de refugi cap a la dreta fins creuar la collada de la Balmeta on abandono la pista per agafar el Camí dels Carboners que ja no deixaré fins arribar a la carretera. Està marcat, però en alguns trams les marques són escadusseres i em fan dubtar del camí a prendre, sobre tot en alguna de les clarianes que cal travessar, però com que tot és baixada no és pas massa perdedor. Com sempre quan s’apropa el final ja tinc ganes de donar per finalitzada l’aventura d’avui, però encara queda un bon tros. Tracto d’anar ràpid, però finalment m’agafo amb calma. Ja fa una bona estona que he tornat a penetrar en el bosc i l’ombra s’agreix.

El camí va a petar a la pista de Setcases a Espinavell. La segueixo una mica cap l’esquerra fins tornar a trobar el camí dels carboners en forma de corriol ben fressat que a poc a poc m’acosta a un torrent ben curull d’aigua, un bon lloc per refrescar-se una mica abans de continuar.

Aquesta final de la ruta és realment sorprenent. La remor continuada de l’aigua i la seva frescor, alguns ponts per passar d’una banda a l’altra, algun tram empedrat, murs de pedra seca, gorgs i alguns salts, com el Salt del Cossi d’en Batlló.

El Salt del Cossi d'en Batlló

El corriol surt a la carretera de Setcases a Vallter. Cap a l’esquerra porta fins a Setcases amb poc menys d’un quilòmetre. Evidentment aquest tram és sobrer i molt calorós a ple sol. Creuo el Ter i m’endinso pels carrers estrets de Setcases per poder aprofitar l’ombra de les seves cases. Després de passar pel costat d’una font i l’Església de Sant Miquel dono per acabada la volta d’avui.

Powered by Wikiloc