Tornar als orígens

The Wild Boar Rogaine a L’Espluga Calba

Diumenge, 2 de febrer de 2020

Rogaine 3 hores: 2-58-12 14,1 km. 12-35 x km. 330 desnivell positiu 10 fites 54 punts 15è de 22 participants en categoria individual.

Fa una mica més de 10 anys (gener de 2009), l’amic Felip organitzava la primera Rogaine de tot l’Estat en el seu municipi natal de L’Espluga Calba, un petit poble de Les Garrigues que ningú de nosaltres coneixia. The Wild Boar es va celebrar allà cada any fins el 2012 que es va traslladar al municipi de La Llacuna.

La Rogaine d’avui en format popular de tres hores serà un retorn a aquells orígens. Donaré un cop de mà al Felip abans i després de la cursa i també hi participaré en categoria individual.

Em plantejo trotar les 3 hores. Decideixo sortir en direcció Est i girar en direcció Nord en sentit contrari a les agulles del rellotge, per retornar des de l’Oest cap el poble.

Surto amb calma a darrera de tot pels carrers del poble fins la 51. La baixada camp a través no resulta senzilla, ja que cal trobar la millor manera per superar les feixes. Decideixo no seguir camp a través i agafar la pista encara que donaré una mica més de volta. Hi ha esllavissades de petits murs. Em topo amb una esllavissada més gran que m’obliga a passar pel mig d’una zona de fang on hi veig unes petjades profundes. Per poc no perdo les sabatilles dins del fang. M’enfonso fins sota genoll, però aconsegueixo travessar la zona. Quedo ben enfangat, mapa inclòs.

Així estaven un cop arribat a casa.

No ha estat massa bon començament. Dues fites de 4 punts em serveixen per recuperar sensacions. M’aturo un moment a netejar el mapa de fang, ja que tinc una zona on no hi veig res. Segueixo el meu pla fins arribar a la part més alta pinçant dues fites més, 81 i 61. Baixo fins a la 32 i em dirigeixo a la 72. Està sota un tallat que em costa una mica de localitzar entre les diferents roques. En la 62 ja estic a meitat de cursa.

Passo a l’altra banda de la carretera i allà comencen els problemes. La 55 està en un forat dins d’un bosc. No la localitzo i acabo sortint a la pista que hi ha per sobre. He perdut temps i decideixo anar fins a la 56 i a la tornada tornar-ho a intentar. Però la 56 que està en una cova també se’m resisteix i el rellotge avança inexorablement. Ja és hora de dirigir-me a l’arribada. De camí encara caço un parell de fites, la 83 i la 33.

Acabo amb mal regust de boca, tot i haver passat un bon matí.

Què hi farem! Les Rogaines no sempre poden sortir bé.