Gaudint del Rodal

IX Cursa del Rodal de Sabadell

Diumenge, 8 de març de 2020

1-10-55 a 6-10 x km. 166 metres de desnivell positiu 131 de 162 participants

Es nota que ja fa uns quants anys que he canviat les curses d’asfalt i de muntanya per les curses d’orientació. Aquesta cursa de la meva ciutat ja porta 9 edicions i encara no havia trobat el moment de participar-hi. M’he inscrit a darrera hora i allà estaré.

Sortida i arribada acostumen a ser davant de la Pista Coberta, però aquest any per unes esllavissades en els grans talussos del riu Ripoll ho han canviat i sortim de davant del Vapor Buxó. També ha canviat la distància: dels poc més de 15 km. als poc més d’11.

Fa un bon dia i una temperatura ideal per córrer. Mentre escalfo em retrobo amb companys de curses d’asfalt que feia temps que no veia. Comentem la jugada i ens posem una mica al dia abans de l’inici de la cursa.

Em poso al darrera per sortir al meu ritme i sense pressions de cap tipus. De fet, haig de confessar que això no és del tot cert. Sempre que em poso un pitrall m’acabo posant un objectiu. En aquest cas serà apropar-me a un ritme mig de 6 minuts per km. i un temps final aproximadament de 1-10.

Conec tota la zona però no sé exactament quin serà el recorregut que farem. Anem pujant pel camí que hi ha al costat de la llera del Ripoll en molt lleuger ascens. Faig un parell de quilometres per sota de 6, però ja no puc seguir aquest ritme en el tercer. Porto un grup de corredors al meu davant que no vull perdre de vista, però que inexorablement es va allunyant. Tanco els tres primers quilòmetres amb 18-24.

En el quart quilòmetre abandonem la llera del riu i ens enfilem per una pista. Puc córrer en tot moment, o millor dit, puc trotar. Al meu costat hi ha corredors que opten a fer trams de pujada caminant. No es pot dir que el meu ritme corrent sigui molt més ràpid d’alguns que aquests que estan caminant, però em resisteixo “a posar el peu terra” i a caminar. És una cursa, oi? Doncs haig de córrer. Amb tot, 7-56 per aquest quilòmetre en franca pujada.

Ja un cop a la zona alta el recorregut torna a planejar en direcció a Togores. Aquí ja anem d’un en un. Ha desaparegut del tot el grupet que portava al davant. Intento atrapar als que tinc al davant, però no puc. Ara bé, tampoc m’avança ningú. Recupero el ritme de l’inici. El meu temps de pas pel quilòmetre 6 és de 38-41, 20-17 per aquests segons tres quilòmetres.

Després d’una baixada, seguida d’una pujada hem abandonat el sector de Togores i comencem a transitar per la Serra de Sant Iscle en direcció a La Salut. Deixem la Serra i baixem fins el riu Tort. Apresso el ritme en aquesta baixada per afrontar la darrera pujada fins la Torre del Canonge. He aconseguit avançar a alguns corredors. Passo el quilòmetre 9 amb 57-11, 18-50 en aquest parcial de tres quilòmetres.

Encaro el darrer tram de la cursa, ara ja tot en baixada. Em trobo bé, vaig ràpid i amb molt bones sensacions. Gaudeixo molt d’aquesta baixada fins el riu i també del darrer quilòmetre pel costat de la llera del Ripoll. Segueixo avançant a algun corredor i no soc avançat per ningú.

Acabo la cursa ben satisfet i amb els objectius assolits. Està clar que encara gaudeixo d’aquest tipus de curses malgrat que no em prodigui massa en elles. No tinc ni idea de quina serà la propera.