Miravet

Visitem Miravet.

Feia molt de temps que volia atansar-me a aquest poble i veure el seu castell. Les fotos que havia vist el feien atractiu i no m’ha defraudat: un senyor castell, una fortalesa imponent i amb unes bones vistes sobre l’Ebre i rodalies. I a més a més havia estat un castell dels Templers; això sempre fa pujar nota.

I el poble, un lloc tranquil i singular, amb les cases construïdes entre les roques de la muntanya i la riba del riu. Un bar amb taules i cadires a la plaça davant de l’Ebre convida a seure i fer el vermut tot llegint una estona i prenent el sol. No aconseguim abandonar del tot el tema de guerra. Aquí a Miravet també van bombardejar els avions de la Legión Cóndor i encara hi ha alguna casa derruïda. També d’aquí és una de les imatges més famoses de la Batalla: els soldats republicans creuant l’Ebre en la retirada amb el castell al fons.

Ens arribem a Pinell de Brai, per visitar el celler que la propaganda turística anomena com “La Catedral del Vi”. És un celler, com molts d’altres, d’arquitectura modernista en aquest cas obra de Cèsar Martinell. 

En l’actualitat només s’utilitza una part de la nau i bàsicament per l’elaboració d’oli. Malgrat el nom, de vi se’n fa molt poc. Aquí tampoc ens abandona el tema de la guerra, en un lateral del celler hi ha clares empremtes de la metralla de la guerra i en el tomb que fem pel poble també trobem cases destruïdes pels bombardeigs.

De fet en aquesta zona es molt difícil deixar el tema de la Guerra de banda. Al matí de camí a Miravet ens hem aturat un moment al Coll del Moro, el lloc de la famosa foto del dictador amb els prismàtics dirigint la Batalla de l’Ebre.

Per acabar el dia ens endinsem als Ports per una carretera que ens mena a l’àrea recreativa de la Franqueta. Aquest trajecte ens permet observar de més prop les Roques del Benet i el Cap de Gos. 

Donem un petit tomb fins el Mas del Quinquet i tornem cap a Vall-de-roures a sopar i després cap a l’Hostal a dormir.