diumenge, 20 de juny de 2021

Una mica de tot entre roques

Les Santes Curses d’Orientació

Mitja Sant Feliu de Guíxols 1,8 km. 15 fites

56-54, 2.8 km. 20-59 x km. 104 m+ 2n. classificat de 3

Mitja de Santa Coloma de Farners 2,5 km. 14 fites

1-55-31, 5.6 km. 1-55-31 20-58 x km. 237 m+ Tercer classificat de 3.

Ha estat un cap de setmana de retrobament amb les Santes Curses d’Orientació tal com ho qualificaven els Aligots, el club organitzador. Amb aquestes curses torna la Copa Catalana. Havia corregut en els dos mapes i sabia que eren terrenys complicats amb moltes roques.

Surto el dissabte a Sant Feliu de Guíxols amb la idea de córrer poc i fer-ho gairebé tot caminant, i així ho faig. Vaig lent, però asseguro les fites i les trobo amb molt poques errades. Em trobo còmode en tot moment i ben situat. La veritat és que el terreny no permet pas córrer massa, però segurament hauria pogut anar una mica més ràpid i guanyar una mica més de temps al rellotge. Malgrat que 56 minuts per una cursa de mitja distància pot semblar massa, acabo prou satisfet. Potser podria haver retallat 5 o 6 minuts però poca cosa més.

El diumenge a Santa Coloma de Farners he decidit tractar d’anar més ràpid, i a la primera de canvi ja perdo temps i dono una volta innecessària per trobar la primera fita. 

Segurament havia passat pel seu costat de bones a primeres, però no l’he vist. Em caldrà posar més atenció. El terreny i els corriols són aspres, però puc anar força de pressa i de moment les vaig trobant. Sembla que ja m’he centrat. Però al sortir d’una fita erro el corriol i haig de tornar enrere per agafar el correcte. La fita és dalt de tot entre mig de dues roques de considerables dimensions. 

Baixo per l’altra vessant i de nou em despisto amb els corriols. Vaig a parar a una pista com jo volia, però resulta que no és la “meva”. Em dono compte de l’error però em costa molt re-situar-me. Realment no sé on soc. Estic una bona estona sense entendre massa res. Un cop ho entenc ja enfilo cap a la fita. Han estat 27 minuts. Una passada!

A partir d’aquí ja vaig desanimat. Torno a tenir dificultats per trobar una nova fita entre roques. Coincidim diferents orientadors a la zona. Finalment la localitzo i ja tot xino-xano encaro cap el final de la cursa. 

Gairebé dues hores ha estat massa temps, però miro els resultats dels meus companys de categoria i tampoc han estat tan diferents. El millor temps ha estat hora i tres quarts. Puc aplicar la dita castellana de “Mal de muchos, consuelo de tontos”

3 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

O aplicar "vístame tranquilo, que tengo prisa"
Potser la tàctica del primer dia era més efectiu que la del segon dia?!?

Dennis Teuling ha dit...

A propòsit, som una mica més rics que ahir, oi? 😀😀

Ricard Masferrer ha dit...

El més fundamental en l'orientació és estar molt concentrat, i també és clar que córrer sense sentit i sense saber on vas no és una bona tàctica. Cert, el que dius en segon comentari. No m'ho esperava pas.