Dubitatiu

 

CAN VILALLONGA

H60 3,4 km. 12 fites 1-06-24 6è classificat de 13 participants

Dissabte passat arrancava la temporada de Rogaine i avui arranca la temporada d’orientació a peu en el mapa de Can Vilallonga, uns dels mapes que es va utilitzar pel mundial de veterans d’aquest estiu. Ha estat plovent gairebé tota la setmana, però avui s’aixeca amb sol.

La sortida està a dos quilòmetres del centre de competició. Aprofito el camí per escalfar. Surto dubitatiu. L’aproximació a la primera fita és per camins i corriols. Això serà una constant en tota la cursa. Tinc la impressió d’haver-me passat l’encreuament, però no ha estat així. Faig el que havia pensat, però he estat lent. Segueixo pels camins, però també segueixo dubitatiu. Quan deixo els camins per fitar la tercera fita tasto el terreny bosc a través amb molts troncs pel terra i amb una vegetació aspre, en el que costa moure’s.

Aquí em toca pujar primer pel mig del bosc i després per corriols. Sembla que m’entono i tracto d’anar de pressa. Supero el turó i després avall cap a la fita 4, sense problemes. Quan arribo a la fita veig al Santi que havia sortit abans que jo. Això m’anima. Al sortir de la 5 dubto d’anar per la riera, però un cop hi soc veig que porta força aigua i no ho veig clar. Això em farà perdre temps. Anar per la riera era una bona opció.

I de cop hi volta, aquesta tanca què hi fa aquí? No ho havia previst. Em costa saber on he anat a parar. Un cop ho veig ja em dirigeixo cap la 7. Està força amagada al mig de la vegetació, però el relleu em permet trobar-la. Hi arribo abans que el Santi, al que no havia vist des de la 4.

Em passa camí de la 8 i em diu que aquesta és fàcil. Li dic que no ens podem refiar. Arribo a un tàlveg que no veig dibuixat al mapa. El que busco és un petit tallat. A casa veuré que el tàlveg està tapat pel cercle fúcsia. Dubto però l’acabo trobant. M’havia passat! Allà es queda el Santi encara buscant la fita i marxo. Ja no ens veurem més.

Un cop al corriol de baix, busco el pas que permet superar el verd impassable i després busco la fita 9 que està en el llom. Ràpid cap la següent (10) seguint la xarxa de corriols. Penso anar cap a la 11 també pels corriols però a mig camí canvio d’idea i m’endinso pel bosc per cercar fer drecera, però travessar el bosc resulta massa lent. No ha estat una bona opció. I ara ja només em resta córrer fins la darrera fita en baixada i travessar un gran bassal per acabar la cursa. El fang i l’aigua que hi havia en alguns llocs no estat impediment per gaudir d’una bona cursa d’orientació.

Si obvio aquests dubtes inicials ha estat una bona cursa sense errades malgrat que sempre es pot millorar i arrancar uns segons i fins i tot algun minut en alguna de les fites. A la propera serà qüestió de ser més decidit i tractar d’anar més ràpid. Com gairebé sempre acabo amb la sensació que puc anar més ràpid.

Mullats com ànecs

 

Rogaine de Piera

20 km. 5-39-04  16-56 x km. 872 metres de desnivell positiu,

123 punts, 20 fites 2n d’ultraveterans i 3rs. de superveterans

Amb aquesta rogaine puntuable per la copa catalana comencem una nova temporada. Com altres vegades hem estat tota la setmana pendents de la previsió meteorològica. De ben segur que serà una Rogaine passada per aigua. En el viatge no ens plou, però quan ja ens acostem a Piera plou amb ganes. Ens diuen que aquí ha estat plovent tota la nit. I mentre preparem l’estratègia en un recinte tancat a fora segueix plovent. Al nord del mapa hi ha tres fites de 9 punts. Així doncs farem la volta per allà i ens deixem una zona amb força fites a prop de l’arribada per gestionar-la al final.

Sortim del recinte a cobert on estàvem i quina és la sorpresa. No plou! Ens posem en camí caminant ràpid per una pista en pujada i en una zona oberta al costat d’una petita construcció en runes tenint la primera fita (51). Un camí poc visible a vegades perdedor ens porta a la segona ruïna i a la segona fita (38). Comencen a caure gotes. La 81 se’ns resisteix una mica però la línia elèctrica ens és útil per localitzar-la.

El corriol que ens mena a la 75 ens permet trotar a estones. Un cop la tenim tornem al corriol. De fet aquesta serà una constant al llarg de tota la Rogaine. Poques vegades farem bosc a través. Només ho farem en petits trams per acabar de localitzar les fites. Tant en corriols com en pistes forestals caminem a les pujades i trotem a les baixades. Tota aquesta primera part de la cursa té més aviat tendència a pujar, però són pujades de poc desnivell.

A estones plou força, en altres moments ho fa lleugerament i també hi ha moments que són d’agrair i ho deixa de fer. Com és inevitable anem ben molls, però de moment no fa massa fred i això ajuda a fer-ho més suportable.

Amb poc més de dues i mitja fitem la 91, la primera fita de 9 punts i situada al Nord del mapa. Girem cap a l’Est i a les tres hores fitem la següent fita (62), encara al Nord del mapa. Tenim la sensació que ha baixat la temperatura. Anem del tot mullats i augmenta la sensació de fred. Podem trotar de pressa en la baixada que ens ha de conduir fins la 92i això ens permet entrar en calor. Però compte que ens hem passat el trencall on hi havia un corriol que havíem d’agafar a la nostra esquerra. Sort que hem reaccionat ràpid.

Seguim la nostra planificació inicial. En algun moment tenim dubtes d’enfilar pel dret i dirigir-nos a l’arribada, però de cop i volta tenim la impressió que el temps millora i que igual deixa de ploure. Però no és així. Ha estat un miratge i torna a ploure quan ja només ens falta una mica més d’una hora de rogaine. Seguim endavant. La 76 està en un arbre en una zona oberta. Està en el tercer arbre que visitem. Ja només ens resta baixar fins un corriol i dirigir-nos a l’arribada tot pinçant la 31 de camí. Tots els camins van curulls d’aigua. Ens sobra temps, però en cap moment ens plantegem anar a sumar més punts en alguna de les fites properes a l’arribada. Ja en tenim ben prop d’aigua per avui. Ha estat una rogaine ben passada per aigua.

Ens posem roba seca mentre van arribant participants. Mengem l’escàs avituallament final que ha disposat la organització per nosaltres. Sort hi ha del caldo ben calent que ens ajuda a escalfar-nos. Pugem al podi d’ultraveterans i superveterans i cap a casa, a esperar la propera. Ja porto 48 rogaines formant l’equip Som Mas-Sa amb el Joan. Aviat celebrarem les nostres noces d’or.