Aigua, fang i fred

Aquest matí era la cursa del Riu del Ripoll com cada dia de Sant Esteve des del 2002. He sortit de casa corrent, el terra estava moll, però encara no plovia. A la Ronda Zamenoff, un bon samarità (l'Orzo) ha tingut pietat i m'ha baixat en cotxe fins a les pistes.

Un cop allà em passo l'estona saludant a coneguts. Sembla que avui tothom s'ha posat d'acord per venir a aquesta cursa. Hi ha una cua enorme per recollir el pitrall. Per megafonia diuen que on es donarà la sortida fins que tothom tingui el pitrall. Decideixo escalfar en lloc d'estar-me allà parat. Quan veig que ja no queda pràcticament ningú m'hi apropo, recullo el pitrall i em poso al darrera de tot a punt per sortir. Encara hem d'esperar una bona estona.

Un cop passat el primer km. (més de 6 minuts) començo a accelerar el ritme i vaig així fins el km. 7 passant de 5-25 a 4-50, però aquí ja en tinc prou i em deixo anar fins al final, per acabar en 50-12,  un minut més que fa dos anys, la meva darrera participació a 5-28 el km. i el 439 de 551 arribats.

Està clar que no tinc ritme de cursa i necessito posar-me a entrenar amb una mica de seriositat si vull millorar el meu rendiment. Al llarg de la cursa no ha parat de ploure. La pluja i en conseqüència els bassals i el fang ha anat a més.

I un cop acabat, torno corrent cap a casa tot xinoxano sota la pluja que no para de caure en cap moment. Arribo a casa ple de fang, molt mullat i amb sensació de fred. Una dutxa ben calenta em reanima i em deixa a punt per encarar el dinar de festa d'aquest dia.

Relleus d'orientació

Han passat poc més de 4 hores del meu relleu de les 24 hores en pista i ja estic a Gavà per participar en el Campionat de Catalunya de Relleus d'Orientació.
És la meva primera participació en una cursa d'aquestes característiques.

Fa un dia fred, però amb un sol agradable. El Centre de competició és davant de la platja. Quan arribo, l'Iñaki, que fa el primer relleu ja està corrent. Participem en la categoria de Homes Veterans. Hi ha 20 equips inscrits. El Manel el segon rellevista està inquiet esperant l'arribada de l'Iñaki. Ja està aquí i el Manel arranca la seva participació.

 

Jo sóc el tercer rellevista, i últim. L'Iñaki en fa cinc cèntims del terreny i em dóna alguns consells a tenir en compte.

Estem situats en la posició 10. Hem de mantenir-la. No és un mal resultat tenint en compte el potencial dels equips. Escalfo una mica, no massa. Em noto cansat i les cames una mica encarcarades per l'esforç de la matinada.

Ja estic en la zona de sortida esperant al Manel. Per megafonia anuncien la desclassificació d'alguns equips per diferents errades. Decideixo assegurar les fites i no caure en errors que poden suposar la desclassificació de l'equip. Arriben els primers equips sèniors i veterans. Les primeres posicions estan en pocs segons. El tercer rellevista serà clau. Van arribant i finalment veig al Manel allà lluny. Em preparo.

Ja estic en carrera. Ja tinc el mapa: 6200 metres i 27 fites. La primera fita està lluny. Em costa imprimir velocitat a la meva cursa pels carrers de Gavamar. Passo a l'altra banda de l'autopista pel pont de vianants.
La primera dificultat està en la fita 5. Està en un matoll en una zona oberta. Arribo al matoll on crec que la trobaré però allà, hi ha una fita que no és la meva. Perdo temps cercant quin és el matoll correcte. Em torno a posar en marxa a estones corrent, però també a estones caminant.

En la fita 11 estic en el grup de matolls que toca, però no veig la fita. Està molt amagada i tinc que donar tota la volta. La 14 me la passo de llarg. Està en un forat i he passat pel costat sense veure-la. Trobo una fita que no és meva, em reoriento i ja tinc la 14. Segueixo endavant i tracto d'anar el més depressa possible. No tinc dificultats a trobar les fites, però les cames no poden anar més ràpid.

Després de la 19 torno a passar el mateix pas de vianants i encaro la darrera part de la cursa. Coincideixo amb un “llop” del xinoxano i anem gairebé junts fins el final, malgrat que no triem les mateixes opcions de ruta. La zona on cal córrer per la platja es fa dura i feixuga. Fem la 26 i la 27 junts, ell les passa primer. Esperonat al final per l'Iñaki i el Manel esprinto per avançar-lo. No pot ser i em guanya. Ens ho hem passat molt bé.

 

Ha estat 1-05-28, el pitjor temps dels tres relleus, per un temps total de 2-55-05 i 11ès en la classificació final.

Parlem una estona tots tres de les respectives curses i de les dificultats i errades en les mateixes. Ens ha agradat la experiència i ens agradarà animar als companys del club a participar en properes curses d'aquest
estil.

L'Iñaki i el Manel marxen, jo em quedo a la festa final de temporada de la FCOC on després d'un dinar fan el lliurament de premis tan de les diferents categories de la cursa de relleus com de la Copa Catalana. Així pujo al darrer podi de la temporada com a guanyador de la categoria H45.

Ara tocarà fer balanç de la temporada i començar a planificar la  següent.

Una hora nocturna en pista

Després de tants anys fent curses aquest diumenge ha estat ben especial: dues curses que eren tota una novetat per mi i en un interval de menys de 6 hores.

Només tenia dues experiències d'enllaçar dues curses en un cap de setmana. Van ser dos anys seguits per la Festa Major de Sabadell. El primer any vaig córrer el dissabte els 10 kms. de Matadepera i l'any següent la nit abans participava en la primera edició del Burriac Attak una cursa formidable.

Però aquesta vegada les dues curses eren el diumenge i les dues de  relleus. La primera eren les 24 hores per relleus d'una hora en pista dins dels actes organitzats per corredors.cat per acompanyar als valents de les 24 hores en pista per la marató de TV3. Els companys de l'es-k-mot vallesà amb qui fa anys que comparteixo entrenaments i curses després de molt pregar al final vam aconseguir fer un equip.

Em corresponia córrer de 5 a 6 de la matinada. He arribat a les  pistes mitja hora abans. Estava corrent la Mª Pau alma mater de l'equip de les 24 hores de l'es-k-mot. També estaven corrent els de les 24 hores i els de les 6 hores. Fa fred i a poc a poc a mesura que escalfo em vaig quedant amb la roba per córrer. Ja està tot a punt, a la següent volta es produirà el relleu. Arriba la Mª Pau i ens canviem el xip i apa a córrer.

És la meva segona experiència en pista. Correm pel carrer 6 al costat dels de les 24 hores. Els de les 6 hores corren pel carrer 1, en direcció oposada a la nostra, així que al llarg de l'hora ens creuem moltes vegades i puc donar ànims als coneguts.

La meva idea inicial era agafar-m'ho amb tranquil·litat però em vaig animant, sobre tot, quan veig a algun corredor al davant o quan algun altre em dobla. Les primeres voltes les faig entre 2-11 i 2-15, per després baixar el ritme i estabilitzar-lo entre 2-16 i 2-19. Però em torno a animar i en el darrer tram de la cursa faig les meves millors voltes entre 2-08 i 2-02. Acaben els de les 6 hores i dues voltes més tard acaba també el meu relleu.

Al final han estat 27 voltes en una hora, al voltant de 11,7 km. I a un promig de 2-13 per volta. M'ha agradat l'experiència i el proper any voldré repetir.

En Josep Massaguer de la Garriga puja al podi ha recollir la copa de tercer de les 6 hores. Està content i satisfet. Peto la xerrada amb companys i coneguts i torno a casa a descansar una estona abans de marxar cap a Gavà a participar en la segona cursa de la jornada.

La tradició del Farell

Arriba el darrer diumenge del mes de novembre i cap al Farell falta gent, a complir la tradició dels darrers 16 anys participar en la cursa de muntanya del Farell. És una cursa que m'agrada.
Encara que no es pot qualificar realment de cursa de muntanya hi trobem unes bones pujades i, sobre tot, els dos kms. de baixada ja a la part final de la cursa on es pot gaudir d'allò més.

L'afronto amb molt poc entrenament. De fet per diverses raons fa dies que no aconsegueixo ser regular i faig molt pocs kms. a la setmana.
Precisament aquesta darrera setmana no he sortit cap dia a córrer.

Malgrat les previsions no fa massa fred a la sortida. M'he oblidat el xip a casa. La falta de costum. Retrobo una bona colla de companys que feia dies que no veia després de tota una temporada dedicada a les curses d'orientació. Sense escalfar massa, ja estic a punt per la sortida. No tinc un objectiu clar, excepte fer la cursa sense patir massa.

En els primers kms. pel poble així com en la primera pujada tinc bones sensacions.

Arribo al final de la pujada amb 26 minuts, igual que en l'edició de l'any passat. 

Però a l'encarar la primera baixada ja veig que no tinc les cames per massa alegries.
Noto la falta d'entrenament, i començo a perdre temps. Passo la meitat de la cursa amb 35 minuts, dos minuts més que l'any passat. Aleshores agafo el meu ritme i em reservo per arribar bé al tram final de baixada i poder-la gaudir. Poc abans d'arribar-hi m'atrapa la Dolors.

Ja està ja només queda la baixada. Porto gairebé 55 minuts. Em llanço i començo a avançar corredors, però al poc de l'inici de la baixada noto una punxada al bessó esquerra i decideixo ser conservador i baixar xino-xano. No para d'avançar-me gent.

Tinc clar que tinc que començar a entrenar de forma planificada i no simplement quan en tinc ganes. Haig de pensar en cercar alguns objectius de curses de muntanya a part de les curses d'orientació que m'ajudin a planificar els entrenaments i al mateix temps en serveixen de motivació.

Enfilo els darrers metres de la cursa per acabar en 1-11-02, el meu pitjor temps de llarg en les 16 edicions de la cursa. 

Ho tinc fàcil en la propera edició per millorar el temps.

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: segona part

Matí agradable a la zona de l'anella olímpica, lloc farcit d'esdeveniments a part de la cursa d'orientació: una caminada del Barnatresc i la preparació del Palau Sant Jordi per l'Enduro que es celebrava a la tarda. He arribat amb temps i mentre esperava he pogut passejar per la zona i contemplar els darrers relleus de la cursa per equips.

Un cop acabats aquests ha arribat el torn per la resta de curses. Avui tocava córrer en modalitat score i 26 fites. Prometia ser una cursa ràpida i així ha estat.

No he sortit massa bé. He de millorar aquest aspecte en aquest tipus de curses. Tinc que ser més ràpid no pensar massa i sortir darrera dels més ràpids. Ja tindré temps per pensar després.
Aviat em marco una estratègia de cursa i passo ràpidament pels primers controls. Vaig a darrera d'una orientadora i un orientador. Creuem la carretera pel pas de vianants i després d'una forta pujada, l'orientadora queda enrere i a la següent fita també deixo enrere a l'altre orientador. Ara ja vaig sol.
Torno a travessar el pas de vianants. Aquest serà l'interval més llarg de temps. Segurament m'ha faltat anar una mica més ràpid en aquesta part de la cursa.

Allà lluny veig una fita i quan hi arribo comprovo que no és del meu circuït. Errada important de concentració: havia passat pel costat i no l'havia vist. Tinc a poca distància a un estranger que també participa en la cursa i un jove del COC.

A mesura que passo els diferents controls canvio d'estratègia cercant la millor opció. L'estranger es massa ràpid per mi, s'allunya i el deixo de veure. Al final serà el tercer. El jove del COC fa una elecció de fites diferent i queda enrere. Després de trobar-me amb una tanca que no puc travessar i que no havia previst acabo de perfilar l'estratègia de cursa fins al final.
Ja només em resten les darreres 6 fites. Es tracta de córrer el més ràpid possible. Així és, per acabar en 35-50, cinquè i satisfet de com m'ha anat. Realment he gaudit molt de tota la cursa. M'agraden aquest tipus de cursa.

Abans de marxar cap a casa assisteixo al lliurament de premis de la cursa per equips. La selecció catalana ha estat la guanyadora absoluta d'aquest trofeu per primera vegada en les cinc edicions per davant de la selecció britànica.

Fotos Ramon Casal

Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona: primera part

Aquest és un trofeu per equips que es disputa a Barcelona, però que també té curses opens per qui no té la possibilitat de formar un equip. Es disputa en la modalitat de dos dies: dissabte en cursa lineal i diumenge en cursa per relleus i score pels participants en la modalitat open.

La cursa del dissabte és a Collserola en el mateix lloc on al mes de gener es va disputar el Trofeu Francesc Matés. Feia l'open llarg que coincidia amb el circuït elit femení de la cursa per equips, per tan seria difícil. Eren 5200 metres, 18 fites i 365 de desnivell, sabia a més que era una zona amb desnivell molt forts. Calculava que necessitaria unes dues hores.

M'ha tocat sortir l'últim, i surto sense pressa. Asseguro les tres primers fites. Per arribar a la 4ª tinc una tirada llarga, però que no sembla difícil. Però aquí faig al primera errada del matí. M'oriento malament i arribo a un camí, però sóc conscient que no és el camí que buscava. No sé on sóc. Allà trobo una noia que fa l'open curt tan desorientada com jo. Arribo a una cruïlla i m'oriento. Quina volta que he donat! Què lluny que estic de la 4. Però ara ja veig clar el camí i allà vaig. Finalment ja la tinc, però han estat 24 minuts, quant segurament amb uns 10 ho podia haver fet.

La 5 un cop hi estic a prop no és fàcil de trobar. La 6 i la 7 em van força bé, però a la 8 torno a ensopegar. Baixo fins el que en el mapa està marcat com una riera la travesso i una mica amunt tinc que trobar la 8. Però un cop estic a prop no hi ha manera. Vaig massa cap a l'Oest i un detall del relleu em confon i tinc que desfer el camí. Una nova pèrdua de temps prou important. 9 i 10 són ràpides.

Ara bé la 11 està de nou ben allunyada. Cal triar un itinerari. M'ho rumio i em poso en marxa. Primer cal pujar fins trobar una carretera. Una mica més i me la deixo enrere. Després agafo per sota d'una línia elèctrica. Toca pujar i baixar fort fins arribar a un camí i pujara la carena per trobar allà la fita. Han estat més
de 20 minuts. He fet tot aquest tros amb un altre orientador i seguim junts fins a la 12 tot fent petar la xerrada sobre les curses d'orientació. La 13 ens la passem i jo opto per tornar enrere. Aquí ens separem Estava ben amagada. Havia passat al seu costat i no l'havia vist.

Un altre tram llarg fins la 14, però relativament fàcil. I a partir d'aquí  ja enllaço sense més problemes les fites que resten fins la 18. Tot de nou amb força pujada. Al final han estat 2-23-24 i 27 de 31 acabats. Crec que m'he agafat la cursa amb massa tranquil·litat, però ha estat una bona cursa.

Campió!!!!

Aquest matí m'envaïen tots els dubtes. Les previsions eren de pluja intensa i en el camí cap a Mataró hem travessat dues zones on la cortina d'aigua gairebé no deixava veure la carretera.
Arribem a Mataró i no plou. Tenim temps de recollir el pitrall i saludar a alguns companys sense mullar-nos. Però ja torna a ploure. Esperem el moment de la sortida dins del cotxe. Torna a parar. Així serà tot el matí. Ruixats forts amb estones sense pluja.

Puc escalfar sense mullar-me, però abans de començar la cursa ja es posa a ploure de nou. És la penúltima cursa de Copa Catalana i si faig primer i distancio al segon en la general ja tindré la primera posició assegurada. És per tant una cursa important.

La sorpresa serà al recollir el mapa a la sortida. És més curta del que hi havia anunciat a la web. Ha passat de 5100 metres a 4200 i de 20 a 18 fites.

Després de les dificultats que les primeres fites m'havien donat en les darreres curses ja havia decidit prèviament que sortiria lent i a assegurar. I així ha estat he corregut fins el triangle, però un cop allà m'ho he agafat amb calma per no cometre errades i començar amb bon peu. Estic a la fita 4 i sense errades i plovisquejant una mica.

Camí de la 5 trobo una fita que no és de les meves encara que també estava dins d'una rassa com la que cercava. Unes tanques i uns vivers propers em serveixen per reorientar-me i trobar la que busco. Comença
a ploure fort, però vaig molt concentrat camí de la 6 per sota d'una línia elèctrica. Cau un autèntic diluvi. Continuo bé fins a la 7 i a la 8. En aquesta em trobo amb el Mariano, el que va segon a la classificació i que havia sortit 18 minuts abans que jo. Ja ho tinc al sac. Ha parat de ploure. Només tinc que vigilar de no cometre errades greus.

Tot va bé. La 11 em costa una mica ja que confonc una pedra que trobo amb d'altres que estaven dibuixades al mapa, però rectifico. Ja la tinc i també la 12 i la 13. L'elecció d'itinerari per arribar a la 14 és important. Sospeso diferents alternatives i opto per la que em sembla més directe. Em va bé i entro en el tram final de la cursa. Camí de la 16 em despisto una mica. Però trobo de nou al Mariano i també al Josep Mª Dedeu que havia sortit 9 minuts abans que jo. Ara ja només es tracta de córrer fins arribar a les dues últimes. Un bon sprint i encara arribo un segon per davant d'ells. Guanyo la cursa i la Copa Catalana després de 13 curses i a falta d'esperar la publicació dels resultats oficials.

Ha estat una temporada llarga però la satisfacció final és gran.

42.195 metres i pujant a la Mola

Tot va començar quan vaig llegir que aquest any la marató de Sant Llorenç Savall pujaria a la Mola (Sant Llorenç del Munt). Fa més de dos anys i mig que no corro cap marató. La meva darrera va ser la Marató de Barcelona de 2006.

Em presento a la línia de sortida amb pocs kilòmetres setmanals (entre 20 i 30) des de mitjans de setembre, per tant la meva aspiració és simplement acabar-la el més dignament possible i sense grans patiments. No tinc cap objectiu específic de temps però calculo que 6 hores estaria bé. Això significa portar un ritme de 7 km. per hora. Serà la meva 14ª marató i la 3ª de muntanya. Les altres ja queden molt lluny en el record: la segon edició de la marató de Sant Llorenç de Savall el 1996 amb un temps de 4-25 i la mítica x-trem-marató de l'Aneto de 1999 en 7-37.

A la sortida em retrobo a un munt de companys amb els que feia temps que no coincidia, mentre recullo el pitrall i em preparo pel moment de començar aquesta nova aventura. El temps passa ràpid i ja estem en carrera. M'ho agafo en calma i porto al darrera les bicicletes que tanquen la cursa. En els primers kms. formem un grup força nombrós i anem petant la xerrada sense pressa.

 

Aquesta part de la cursa és força ràpida i la comparteixo amb el Dennis fins que arriba un moment que no puc seguir el seu ritme i em vaig quedant sol.

Porto dues hores de cursa. S'ha acabat la part més fàcil de la marató i afronto la pujada a la Mola. La faré sol, la major part d'ella caminant, però també corrent en alguns trams. Aquí trobem a molta gent que ha sortit a fer la seva passejada dominical. Passo la mitja marató aproximadament amb 3 hores. Això vol dir que al final seran molt més de 6 hores.

Ja soc al cim, amb 3-30 hores de cursa. Quan estava a punt per seguir arriba el Xavi i esperem l'arribada de Xavi Miquel i Pau.

  

Continuem fins el Coll d'Eres sense esperar que acabin el seu “avituallament especial”. Allà ens tornem a ajuntar. La baixada fins la Font del Llor es fa eterna i cal anar amb molt de compte ja que les cames no estan per baixar amb alegria i hi ha algun tram perillós.

A l'avituallament del Marquet de la Roca ens atrapa el Jaume, l'home de la organització que tanca la cursa. Prenem la decisió d'anar junts fins el final. Som 6: Xavi, Xavi Miquel, Pau, Jacint, Jaume i jo mateix. Sabem que ens esperen 12 kms. amb quatre pujades fortes i que anirem tancant els controls. Només hem de vigilar de no arribar fora de control.

A les pujades caminem, i a les zones de pla i baixada trotem. Els kms. de pujada ens surten entre 13 i 15 minuts i els de pla i baixada al voltant de 7. En els avituallaments ens reagrupem, sobre tot, el Xavi que porta un millor ritme que la resta ens espera amb paciència.
En Jaume és de gran ajuda pels seus ànims i per les explicacions que en tot moment ens fa del recorregut que tenim per davant.

Arribem al darrer avituallament i per fi trepitgem asfalt. Ja gairebé no sabíem que era aquesta superfície. Només falten 2 kms.

Fem els darrers metres pels carrers del poble tots junts i creuem la línia d'arribada en 6-53. Què bé que ho hem passat!

Trofeu Boti-farra

Aquest diumenge cursa a Vilassar de Dalt organitzada pels Farra-O amb 3.800 metres per endavant, 20 fites i 250 metres de desnivell. Tal com esperava i malgrat només participar dos del club tinc que passar per la taula d'incidències per recollir el pitrall. És fa llarga l'espera, però al final tot solucionat i amb temps per arribar a la sortida que per cert no és gens a prop. Gairebé hem de fer 1 km. Vertical per arribar-hi.

Com em passa sempre darrerament la primera fita amb dóna problemes. No entro bé al mapa, o potser vaig massa accelerat, trobo d'altres fites però no la meva i hi ha moments en que no sé massa bé on trobo. Per fi la trobo. Després a casa i sense la pressió de la cursa identifico clarament les errades i decideixo que en la propera cursa tractaré de sortir amb més calma i així  assegurar l'inici de la cursa. La tercera fita també em costa, per una mala interpretació del terreny amb la seva correspondència amb el mapa.

A partir d'aquí gaudeixo molt i molt de la cursa. Amb poca distància entre els fites es converteix en una cursa molt ràpida on en tot moment identifico els diferents elements significatius i vaig trobant fites de forma continua cada 2 o 3 minuts, fins i tot, malgrat que algunes es troben amb forta pujada.

L'excepció és de la 11 a la 12 que hi ha força distància (poc més de 10 minuts), però amb un itinerari clar i molt divertit amb un corriol amb forta baixada i des de la 16 fins a la 20 ja en zona urbana es tracta de córrer el màxim possible. Quina diferència entre les primeres fites que no m'anaven bé i la segona part de la cursa. He necessitat 30 minuts per fer les primeres 4, i en canvi, només 53 minuts per les 16 restants, per acabar amb 1-22-58 i en segona posició que em permet mantenir la posició privilegiada en la general de la Copa Catalana.

I al final de la cursa  mentre esperàvem el lliurament de premis, en aquest cas amb medalles ben singulars per la categoria elit varem poder gaudir d'una bona botifarra amb pa amb tomàquet i bon vi en porró.

Mal dia, però líder!

La de diumenge va estar una cursa en que no em vaig sentir còmode en cap moment. De fet ja fa unes quantes curses de copa catalana que les acabo amb aquesta mateixa sensació de que les coses no han sortit del tot bé. Va ser una jornada de males sensacions malgrat haver començat amb bon peu i localitzar les primeres cinc fites sense massa complicacions, però quan volia córrer em trobava pesat. La respiració era feixuga i em costava pensar i això va ser així al llarg de tota la cursa.

Tinc petites errades en la 6 i la 7, i no aconsegueixo concentrar-me en el mapa i en la cursa. Arribo al lloc on suposo que s'ha de trobar la 9. Tot quadra, però no hi és. Torno enrere i em reoriento. Ja torno a ser el mateix lloc on estava abans i allà estava. Com és possible que la primera vegada no hagi vist la fita ? He perdut molt de temps. Estic a mitja cursa, però el meu ritme és lent.

La 10 està molt lluny, a més d'un Km. i l'elecció d'itinerari és important. Malgrat trobar la manera d'arribar-hi no ajusto prou bé el recorregut i torno a perdre temps que es va acumulant. Està clar que no era el meu dia. Vaig anar trobant les fites però estava lent i moltes vegades encara que hi estava ben a prop em costava trobar-les.

Ja només en queden tres, però el camí cap a la 16 té un fort desnivell i em costa superar-lo. Bé ja soc a dalt i ara tracto de córrer per acabar com abans millor. Arribo amb gairebé 2 hores en concret 1-59-22 per fer 4800 metres i 18 fites. Mal resultat, però en la classificació general de la Copa Catalana de H45 aconsegueixo enfilar-me al liderat a falta només de tres curses per cloure la temporada.

Tinc que mirar de tornar a les bones sensacions de les curses de primavera per mantenir aquesta privilegiada posició.