Collserola de nou.

Han passat més de dos mesos de la Mega-Rogaining i ja en tenia ganes de tornar-hi. De ben segur que no era l'únic ja que hi ha una gran participació, amb tots els equips punters de l'especialitat, inclosos els campions d'Europa, així com alguns equips estrangers. 

Faré equip amb el Sergi. De nou ens espera Collserola. Serà la meva segona rogaining per la zona. En la primera edició de fa dos anys, vaig patir molta calor i no vaig acabar gens satisfet, amb alguna errada d'estratègia important.

Ha estat tot un luxe poder anar fins la cursa en transport públic. Aviat hem acabat els preparatius i després d'una mica de cua ja som al parc tancat esperant rebre el mapa. 

Amb el mapa a les mans aviat establim la nostra estratègia. Optem per la zona Sud-Oest del mapa on sembla que hi veiem més quantitat de fites. Ens col·loquem bé per evitar les aglomeracions de la primera fita i ho encertem. En menys de 3 minuts ja hem fitat. És una corrua continua d'equips que s'allarga fins a la segona, encara que aquesta en una clariana al mig d'un bosc és més difícil de localitzar. Sense anar ràpids enllacem la tercera fita en tals sol 17 minuts. Quan ens apropem a la 4rt. fita, la 31 veiem com surten l'equip d'El viejito i el gordito, un equip veterà que acostuma a fer bons resultats, i això ens fa canviar els plans: saltarem a l'altra banda del FGC i farem dues fites que no estaven en els nostres plans, la 44 i la 42. Ha estat tot un encert ja que sense gaire esforç, ni acumular massa desnivell hem sumat 8 punts amb els que en principi no contàvem. Encara no portem una hora de cursa i ja hem fet 6 fites i sumat 26 punts. No mantindrem pas aquesta mitjana al llarg de tota la cursa, però ha estat un molt bon començament.

Reprenem la planificació inicial i passem per les Planes per fer la 51 i dirigir-nos cap la 82, la primera gran pujada d'avui. D'allà i fent una mica de drecera pel mig del bosc anem cap la 94 des d'on podem contemplar una bona panoràmica de tot el Vallès. Desfem el camí i ja tenim la 66 al sac. Superem les dues hores de cursa.
Anem fent sense problemes. Aprofitem les baixades per anar trotant. Camí de la 71 ens plantegem anar a la 81 que en la planificació inicial no tenien del tot clar, però ens sembla una bona opció. Baixem per un corriol. Deixem passar als Hop Hop que van més ràpids que nosaltres. Sabem que ens queda a la dreta del corriol i els Hop Hop ens ajuden a trobar-la. Canviem de corriol travessant el bosc sense problemes i per un petit corriol perdedor per la vegetació podem arribar a la carretera i travessar-la. Planegem una bona estona amb tendència a pujar i finalment una forta pujada ens mena fins la 87.

Ara gairebé tot és baixada per corriols i per pista fins la 96. Estem en el punt més allunyat del mapa en direcció Oest i portem 3-32 de cursa. Comença el retorn cap a l'arribada tractant de recollir el màxim de punts possible i amb la clara intenció de no apurar massa el temps per no penalitzar al darrer moment.
La 52 no representa cap problema, així com la 85 que malgrat està força amagada a l'entrada d'una cova tampoc en fa perdre temps. Estem a tan sols dues hores d'acabar la cursa. Per assolir la 53 superem un fort desnivell per un corriol per una zona semi-oberta. L'esforç es fa notar. Un cop fitada toca tornar a baixar. Podem gaudir des d'aquesta alçada d'una bona panoràmica del delta del Llobregat així com de Sant Pere Màrtir que fa una bona estona que tenim davant nostra. En alguns moments recordem altres curses d'orientació per la zona i, fins i tot, alguns dels indrets en els que hi havia fites.
La 46 és la fita que més se'ns resisteix. Segurament el cansament ja fa estralls en el nostre cervell i no pensem del tot bé. Ara bé tampoc podem dir que hàgim perdut massa temps. Potser 10 minuts, primer a la cerca d'un corriol poc visible i un cop a prop de la fita no trobàvem els tallats. Tampoc era tan difícil, però ja se sap el que passa quan hom està cansat i l'oxigen no rega prou bé el cervell.
A partir d'aquí el nostre ritme ja es fa lent i tractem d'assegurar les fites per no perdre més temps. Fem la 73 a falta d'una hora per acabar i seguim endavant cap a la 45. Un petit dubte però també és nostra. Esn estem quedant sense aigua, i compartim la poca que tenim. Ens posem a pujar i pujar per anar a cercar la 54 i anem calculant a veure si encara tenim temps per alguna fita més. El nostre pas en aquesta pujada és lent i feixuc. Ja la tenim i encara resten 26 minuts. Ens dirigim cap a l'arribada valorem si sumar 3 punts més amb la 35 però ja en tenim prou i ho desestimem donant la nostra cursa per acabada després de 5-44-27, 124 punts gairebé 26 kms. i més de 1100 metres de desnivell positiu.
Estem satisfets de la nostra cursa. Hem fet el que havíem planificat i els canvis sobre la marxa en la planificació han estat positius. En la general som els 42 de 123 equips classificats i en la nostra categoria els 13è. de 21.
La temperatura primaveral ens ha acompanyat. Ha estat agradable. Hem pogut gaudir de bones vistes.

Mengem un dinar una mica escàs, recollim les nostres pertinences i no ens esperem pas al sorteig ni lliurament de premis. Cap a casa i fins la propera.

Als plans de Taravil, sí

Arriba una nova prova de la Copa Catalana d'Orientació. Dels dos dies de Berguedà només participaré en la cursa de llarga distància diumenge als plans de Taravil, un petit i allunyat poble del Berguedà. El mapa és nou i el terreny promet. El matí s'aixeca fred, però amb sol. De nou surto tard, passades les 11. 

El paisatge que ens envolta és majestuós, amb algun polsim de neu a les raconades, i algun animaló que ens observa encuriosit.

Foto Farra-O

Arribo amb el temps suficient per preparar-me, escalfar una mica, i anar cap a la línia de sortida. L'objectiu és clar, baixar de dues hores per primera vegada aquesta temporada. Em marco tres punts clau en la meva estratègia: no tenir errades al principi de la cursa encara que això signifiqui anar més lent, córrer el més ràpid possible per no acabar amb la sensació que a vegades tinc de que podia haver apurat més i finalment no aturar-me per assegurar el recorregut quan no és necessari.
Començo la cursa i tinc per endavant 6500 metres i 14 fites. Faig la primera fita caminant sense cap problema. Supero un tallat de pedra i em dirigeixo trotant cap un esperó on al final em tinc que trobar la segona fita al costat d'una roca. M'he passat una mica i aquesta em queda darrera meu.
Fins a la tercera, primer agafo un camí en baixada, i després per una zona oberta tot seguint les formes de relleu ben aviat trobo la fita entremig d'unes mates. Per cercar la 4 opto de nou en la primera part anar per camins, encara que faig drecera en una zona oberta. Tampoc tinc massa dificultat per fitar. La cinquena és ben a prop, però no afino massa i trigo una mica a localitzar el tàlveg on es troba la fita entre matolls.
Baixo fins a la carretera i des d'allà vaig a nivell en direcció a la 6 fins trobar un camí que segueixo fins el final. Abandono el camí i de nou a nivell tracto de trobar la fita entre dos tallats. En el primer intent no tinc èxit i retorno al final del camí, i ara si, rectificant el desviament del primer intent allà tinc la fita. Per cert, ben amagada.
Ara toca primer de baixada córrer per un camí el més ràpid possible per deixar-lo després i a través d'un bosc cercar un terreny obert amb un arbre. Vaig a parar al terreny obert que hi ha al costat de la fita, però de seguida se'm fa evident l'errada i rectifico.
Ara ve la tirada més llarga de la cursa d'avui, més d'un km. Escullo entre les dues opcions possibles: enfilo en forta pujada per un camí que abans havia fet de baixada, fins a una zona d'avituallament i un cop allà intento córrer a nivell per un bosc blanc increïble. M'agrada donar el màxim que puc per entre els arbres i trepitjant la tova catifa d'herba. Només per això ja paga la pena haver fet aquesta cursa.

Foto Farra-O

Com gairebé sempre que vaig a nivell acabo anant més avall d'on volia anar, però des d'allà és ben senzill i ben aviat tinc la fita 8 al sarró. Ja porto més d'una hora de cursa. Ràpidament enllaço les 3 fites següents que estan totes ben a prop unes d'altres.
Torno a travessar el bosc blanc d'abans gaudint de nou d'aquesta magnífica zona, per anar a la fita 12 que tinc molt clar on està ja que de camí a la 8 hi he passat a la vora i havia aprofitat per preveure la tornada. Només dues fites més que tampoc em costen gens, encara que la 13 me la passo de llarg de bones a primeres. Acabo ràpid i amb molt bones sensacions.
He necessitat tan sols 1-30, 17 de 26 classificats. Estic eufòric. He assolit el meu objectiu. No ha estat una cursa perfecte, però no he comés grans errades. Les pèrdues de temps en algunes fites han estat menors. Com a molt podria haver esgarrapat 5 o 6 minuts. No m'he aturat innecessàriament i he aprofitat al màxim la meva forma física, sobre tot, en el tram final en el que ja em movia segur en el terreny i en el mapa. Espero seguir així en els properes curses.

Pere Casacuberta: de pagès a campió del món

Córrer per Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Tenir un Parc Natural com el Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac al menys de mitja hora en cotxe de casa és tot un luxe pels que ens agrada córrer per la muntanya i l'hem acabat convertint en el nostre pati de casa on anem sovint a gaudir de l'entorn i de l'esport que ens agrada. Ja fa temps que el que més m'agrada és explorar nous camins i conèixer tot de racons que moltes vegades resten ben amagats.

Aquest llibre fa unes quantes propostes engrescadores de rutes d'entrenament pel Parc, en concret en proposa 15, totes elles ben atractives. 

M'agrada com s'explica i els mapes i els perfils ben detallats de cada un dels circuïts. Pràcticament tan sols em resta provar-ho. De ben segur que ho faré ben aviat, encara que igual amb algunes variants.

Millorant a les Roques Encantades

La tercera cursa de la Copa Catalana d'aquesta temporada 2013 serà a les Roques Encantades, un bell paratge situat a cavall de 3 comarques: Osona, La Selva i La Garrotxa.

Ja havia corregut allà fa un parell de temporades i el terreny em va agradar. Aquest cop el centre de competició està situat al Coll de Condreu. 

Sortim de casa amb pluja i aquesta ens acompanya fins més enllà de Vic. Un cop deixem la pluja ens trobem al mig de la boira, però per sort al Coll de Condreu ni plou, ni hi ha boira, tan sols fa fred. 

Porto dues curses amb errades importants i amb el mateix temps 2-03. Em fixo com objectiu no cometre errades importants i baixar de les dues hores. I amb aquesta idea m'enfilo fins a la sortida, a més de mitja hora del centre de competició.
Surto sense presses i tractant d'assegurar les primeres fites. Tinc per endavant 6800 metres i 18 fites. M'agrada el terreny. En alguns moments malgrat ja haver pres una decisió de la ruta m'aturo innecessàriament per reafirmar-ho. Això encara alenteix més el meu trot. Són breus aturades però trenquen el ritme. Em trobo còmode en tot moment i em resulta fàcil anar trobant les diferents fites. He fet una primera part de cursa de la que em sento satisfet i ara abordo un tram molt llarg de la 5 a la 6, gairebé 1500 metres en línia recta. Em costa 24 minuts. Sóc conscient que no vaig tot el ràpid que podria. Hauria d'apurar més la meva forma física.
En aquesta nova part de la cursa hi ha 4 fites més, dins d'un bosc amb total penetrabilitat i encatifat de fulles seques que fan molt de goig. Vaig lent però segur. Interpreto bé el relleu i m'estalvio fer més desnivell del compte.

Passo per darrera del triangle i després de la fita 10 entro en una vessant de bosc de molta inclinació que dóna entrada a la part més divertida de la cursa, la de les Roques Encantades. Aquí cal ser molt precís per trobar el lloc exacte de la fita. Segueixo lent  i concentrat intentant no desconcentrar-me per la presencia d'altres orientadors. Estic gaudint molt tant de les roques, com d'aquest bosc encantat. Em falta poc per la cursa i veig possible baixar de les dues hores. Només em falten dues fites i tinc marge. Però la 17 se'm resisteix i perdo més temps del desitjable. No he atacat pel cantó bo del turó i no l'he vist de bones a primeres, donant voltes innecessàries, molt a prop de la fita. Ha estat una llàstima.

Finalment 2-02-38. He estat tota la cursa al voltant de la posició 21 i 22, però en aquestes dues darreres fites he perdut 3 posicions, 25 de 31 classificats.
Estic satisfet de la cursa. No he fet errades importants i he estat molt a prop del meu objectiu de baixar de les dues hores. Ara bé un cop a casa veig clar que ho podia haver fet una mica millor en alguns trams i haver baixat temps, però potser el que més em cal és apurar el meu ritme de cursa i no aturar-me innecessàriament quan tinc clar on estic i cap on vaig. A veure com anirà la propera.

Al costat de casa

Una cursa d'orientació a 5 minuts de casa és tot un luxe.

A l'hivern a les fosques i també quan plou acostumo a entrenar pels carrers deserts de Can Gambús, el penúltim barri de Sabadell. Van urbanitzar la zona per a construir cases i pisos, però va venir la crisi i s'ha acabat convertint en un barri fantasma on l'únic que podem trobar és un magnífic parc i carrers buits. Moltes vegades havia pensat que podia ser un bon lloc per una cursa sprint o per una nocturna i finalment ja hi ha mapa i 4 dones elit de diferents clubs han organitzat la primera cursa.

Després d'uns dies amb unes magnífiques temperatures, aquestes han tornat a baixar i s'ha passat tota la tarda plovent, però poc abans de l'inici de la cursa ha parat. Em trobo els habituals d'aquesta modalitat de curses i xerrem una estona tot esperant l'explicació prèvia a la cursa. 

La cursa consta de tres parts: una primera part de 6 fites de memòria, una segona part lineal + score i una sorpresa final.

Sortim en massa per fer la primera part de memòria per dins del parc. Surto ràpid i vaig segur. No havia entès del tot la mecànica d'aquesta primera part i un cop sóc a la 4rt. fita rectifico i torno a la 2ª, ja que no ho estic fent bé. És una part molt ràpida amb un munt d'orientadors corrents en totes direccions pel mig del parc. Acabo la primera part i enfilo la segona part.

Deixo el barri de Can Gambús i travessant un pont m'endinso a la part de camps i bosc. Està ben enfangat i amb aigua escolant-se per les petites rieres i torrents que acostumen a estar seques gairebé sempre. Tinc bones sensacions i tracto d'anar el més ràpid possible. M'agrada córrer per llocs coneguts a la cerca de fites. Vorejar els camps de conreu suposa carregar de fang les sabatilles que augmenten de pes. Al baixar per alguns marges cal anar amb compte de no relliscar i posar el cul a terra. Acabo la part lineal i torno a la zona urbanitzada. Com que només queden 6 fites més intento anar a bon ritme, però ja em començo a notar les cames. 

M'espera descobrir la sorpresa: un petit laberint ple de fites al mig de la foscor on tinc que localitzar-ne dues  sense equivocar-me. I un petit sprint per donar per acabada la cursa i cap a casa a sopar i a dormir. Han estat 21 fites, més les 6 de memòria per fer 11 kms. i 1-40.

De ben segur que algun dia faré servir aquest mapa per entrenar.

Més errades

La segona cursa de Copa Catalana d’aquesta temporada és ben a prop de casa, cosa que s’agraeix. Utilitza el mapa de Sant Jeroni de la Murtra entre Santa Coloma de Gramenet i Badalona. És un terreny sorprenent força bo i divertit per una cursa d’orientació i ben prop de zones plenament urbanitzades.

El meu objectiu és millorar la cursa de fa dues setmanes. Surto amb precaució a les primeres fites per entrar bé al mapa i no fer errades des del començament. Malgrat que algunes no les enfilo directament en tot moment estic situat. Potser d’aquesta primera part de la cursa la pitjor és la 5, ja que dono massa voltes en una xarxa de camins per entremig d’un verd 3 fins sortir al camí principal, i un cop allà no aconsegueixo atacar-la per la via més curta.

Foto de Benet Tutusaus

Fins la 14 tot molt bé. Penso atacar la 15 arran de tanca, però rectifico amb la intenció d’estalviar-me desnivell i de fet me l’estalvio però trobo altres fites que em despisten. La descripció dels controls crec que no és del tot precisa i que pot induir a confusió: anant a nivell trobo dues fites abans de trobar la meva. Faig rumb cap a la 16. M’he posat com a línia d’aturada una tanca. A mig camí veig una fita sota un pi enorme, m’aturo i també veig una tanca. Em confonc i penso que m’he passat la fita. No ho acabo d’entendre. La tanca no em quadra amb el mapa, fins que m’adono que aquesta és una altra tanca passa força estona.

He perdut la concentració a partir d’aquí ja perdo temps gairebé en totes les fites fins el final. De nou he superat les dues hores de cursa: 2-03-26 per 6100 metres 20 fites i 245 metres de desnivell. De nou un dels últims de la meva categoria. Malgrat tot m’ho he passat bé, que de fet és del que es tracta.

Foto de Benet Tutusaus

Ritme lent i un parell d'errades

Ja recuperat de l’esforç de la Mega-Rogaining comença la temporada de Copa Catalana de curses d’orientació a El Bruc, en un terreny amb bones vistes cap a la muntanya de Montserrat. No m’ho esperava però tinc sensació que fa molt de fred. 

No sé si és pel canvi d’escala de 1/25000 de la Rogaining al 1/10000, però ja perdo molt de temps en la primera fita. La veritat és que no sabria explicar que és el que vaig fer. La següents fites em van bé, encara que a la 4 avanço lentament pel mig del bosc. Segurament hi havia una millor opció.

Arribo al corriol, que està per sobre de la 5, però no sé a quina alçada estic. Erro la meva percepció i em desplaço en la direcció contrària on estava la fita. Torno a perdre molt de temps. A partir d’aquí la resta em resulta fàcil. En alguns trams em vaig trobant amb el Bernat. És una zona en la que es pot córrer molt, però no tinc gas. No em trobo cansat, però no tinc velocitat i simplement només puc trotar. Gaudeixo de l’entorn i de la silueta al fons de Montserrat. M’hauria agradat poder imprimir un millor ritme però no ha estat possible. Acabo amb 2-03-47 per fer 6900 metres, 15 fites i 230 m. de desnivell.

Amb les dues errades del principi de ben segur que hauré perdut uns 20 minuts. No he doblat el temps del primer per ben poc. He estat l’últim classificat. Ho tinc fàcil per millorar aquesta temporada.

La Mega-Rogaining

Des del moment que el Felip em va dir que organitzaríem el campionat d’Europa de Rogaining a prop de casa, en concret a La Llacuna vaig tenir clar que era una oportunitat que no em volia perdre. Participar i al mateix temps formar part de la organització d’aquest campionat era tot un esdeveniment.

Ho vaig parlar amb el Joan Sanchez d’Aligots que va acceptar el repte. Mai havíem format equip abans i vam decidir provar-ho a la rogaining de les 3 valls. Malgrat la pluja constant la valoració de l’experiència va ser positiva i ens vam inscriure al ERC13. Ja tan sols quedava preparar-se física i mentalment per poder resistir una prova de 24 hores, i així ho vaig fer, fins i tot, amb el que podríem anomenar algunes simulacions de cursa.

A mesura que s’apropava el dia, els nervis afloraven. Feia temps que els dies previs a una cursa no em posava nerviós. Gairebé podríem dir que semblava un debutant. És el que m’acostuma a passar quan el que tinc a prop és quelcom nou i que considero que no serà una tasca fàcil.

Arribava a la Llacuna el divendres al vespre per ajudar en la organització. 
Dissabte, el gran dia, s’aixeca gris i plujós. Aquesta no l’esperava. Esmorzo amb el Joaquin i el Marcel dos companys de Terrassa que també participen i amb els que també he format equip en altres rogainings. Al bar de Cal Tiquets em retrobo amb el Jordi i la Marta, una parella amb la que vam coincidir a la Porta del Cel i que també han vingut a participar de la festa.

Ens preparem amb el Joan i recollim el mapa. Tenim dues hores per decidir la nostra estratègia de cursa. Ens instal·lem en el bar de la plaça Major de la Llacuna i despleguem el mapa. Quin mapa més gran! Estudiem el relleu i la situació de les fites amb més valoració i a poc a poc i amb paciència anem prenent decisions. Tal com ja havíem planejar per correu electrònic al llarg de la darrera setmana, establim dos recorreguts d’uns 30 km., un per avui i un altre per l’endemà, un cop hàgim descansat. Farem la cursa caminant ja que el Joan pateix una fascitis plantar que li impedeix córrer i que a més no l’ha permès entrenar massa darrerament i no sabem com respondrà a l’esforç físic llarg i continuat.

Sortim del bar quan ja falta poc per donar la sortida. Ja fa estona que no plou. Ha sortit un tímid sol i no fa gens de fred. La plaça Major bull de rogainers amb ganes de començar la gran aventura. Hi ha molts catalans, però també molts estrangers vinguts de tot Europa. Saludem a coneguts i ens fem fotos en aquests moments previs de nervis.

Quan a les 12 en punt el Felip crida un contundent “GO” tots ens posem en marxa. Deixem el poble. En la primera cruïlla de corriols no agafem el corriol que toca i fem drecera a traves del bosc per tal de desfer l’errada. Acostumar-se a la lectura d’un mapa a escala 1/25000 és el primer que cal fer. Ens agafem amb ànims la primera pujada i ben aviat entre unes roques localitzem la primera fita (52). Com era d’esperar ens trobem amb un munt d’equips. 

Travessem el bosc per baixar a un camí. Fem un segon intent de tornar a canviar de camí bosc a través però no sembla possible i seguim el corriol i després un camí més ample fins la segona fita (60) situada al mig d’un tàlveg, entre matolls. Refem un tros de camí i baixem fins a la carretera. Aquesta és en baixada i el Joan s’anima a trotar una estona per aquest terreny favorable. Deixem la carretera i per un camí arribem a unes vinyes que travessem. A l’altra banda i al mig del bosc localitzem la cabana on hi ha tercera fita (70). Portem una mica més d’una hora.

Ens enfilem per un corriol que puja força dret fins una pista que ressegueix la carena i que ens permet assolir dues fites més, 51 i 90. De moment trotem suament a les baixades. La 90 està situada en un entorn de roques magnífic que ens agrada molt. 

Abandonem la carena per baixar per un corriol que resulta una autèntica pista americana, ja que està ple de troncs d’arbres caiguts que hem d’anar sortejant una mica com podem, a vegades per sota, i altres vegades per sobre o, fins i tot, en alguns moments abandonant el camí per cercar un millor lloc per poder passar. A la 71 coincidim amb l’Àlex que està fent la de 6 hores i amb més gent. A partir d’aquí anirem força sols i les trobades amb els altres equips no sovintejaran.

Canviem el que havíem previst que era tornar pel mateix camí per evitar “la pista americana” anterior i ens aprofitem d’uns camps de conreu per anar fins a la 80. Portem un bon ritme de cursa.

Quan ens apropem a la 50, fem una incorrecta lectura del mapa i abandonem el camí, que se’ns estava fent llarg, abans del que tocava a la cerca del llom on creiem que estaria la fita. No la trobem. Ens ressituem i la busquem de nou. Creiem estar en el turó que toca, però no estem del tot segurs de la nostra posició. Seguim sense trobar-la. Decidim no perdre més temps i seguim endavant. Hem perdut temps i a més no hem aconseguit  sumar punts. Ens enfadem amb nosaltres mateixos però no hi res a fer, ja està fet.

El haver deixat perdre aquests punts fa que el camí cap a la 73 sigui més feixuc, però seguim el que tenim planificat sense defallir: 66, en una clariana al mig del bosc i 88 en una cabana prop d’un riera. Estem en el punt més allunyat per avui. Ara ja toca tornar cap a La Llacuna.

Veiem una opció per anar a la 65 que ens sembla més curta que els camins que havíem previst inicialment. Segurament és més curta però la zona semi-oberta que voreja una urbanització que està en l’extrem Nord-Est del mapa és de mal passar i alenteix la nostra marxa. Les gairebé 6 hores que portem es comencen a notar i baixem el nostre ritme. Ja passen de les 6 hores quan pincem la 65. 

Camí de la 91 ens cal encendre els frontals. Ja hem deixat de trotar i caminem a bon pas. Ja és fosc i ens costa una mica trobar l’entrada del corriol que en una forta baixada ens menarà fins la segona fita de 9 punts. En aquest corriol de baixada primer, i de pujada després, coincidim amb altres equips. La pujada es fa feixuga ja que el desnivell a superar és considerable. Ja portem una mica més de 7 hores i el nostre objectiu ara és dirigir-nos cap a La Llacuna a sopar i descansar.

Passem per la 74, la fita que ens havíem marcat per repensar què fer. Amb 7 hores 50 de cursa i ja tan sols ens resta anar a buscar els 8 punts de la 82 de camí cap a La Llacuna. Canviem la forma que havíem pensat atacar aquesta fita, i en lloc d’anar per dalt, anem per sota i encertem, ja que està situada sota d’un tallat de 7 metres en una zona força espectacular. 

Última fita abans d'anar a descansar

I d’aquí cap a la carretera que ens porta ja sense pressa fins a La Llacuna. Quan ens apropem al poble, observem unes llumetes que es mouen a la nostra esquerra. Miro el mapa i deuen venir de la 31. No ho havíem vist abans, i sense pràcticament donar més volta, nosaltres també hi podíem haver passat, però ara ja no en tenim ganes. Portem més de 9 hores quan arribem a la zona d’avituallament i descans. Allà estan els companys de l’organització que s’interessen per com ens va tot plegat. Mengem, estirem i revisem la planificació per l’endemà abans de cercar un racó per dormir unes hores.

Són les 4 de la matinada i ens aixequem. Estem cansats, però millor del que pensàvem quan ens van anar a dormir. Recollim els nostres estris i fem un bon esmorzar abans d’emprendre de nou la marxa. Coincidim amb l’equip dels companys de Terrassa. Ens abriguem i una mica abans de les 5 ja tornem a estar cercant fites. Hi ha una lluna plena magnífica. 

Caminem a bon pas. Devem estar prop de 0 graus però no notem massa fred. Hem previst que les primeres fites que haurem de fer de nit estan totes just al costat dels camins i això ens va molt bé. La segona fita de la matinada, la 88, està al costat d’uns murs d’un poblar ibèric. Ja no hi ha ibers, però si que hi ha uns equip de Bandolers, que ens volen impedir el pas. Els Serrallonga no han dormit i estan allà avituallant-se.

Seguim endavant i sense entrebancs fem la 87 i just quan ja estem arribant a la 79 ja comença a clarejar. 

El terreny ara és favorable fins la 93, el punt més allunyat del camí que hem previst per avui. Resten una mica menys de 3 hores i mitja i iniciem el camí de retorn fins a l’arribada, sense perdre de vista el rellotge en cap moment seguim la planificació prevista fins la 68 i la 89, que està dins d’una gran cova sota un impressionant tallat rocós.

Després d’haver passat moltes hores sols, a partir d’aquí ja és una constant la trobada amb altres equips. Tots estem apurant les darreres hores de cursa intentant sumar el màxim de punts possibles i al mateix temps evitar arribar tard per tal de no penalitzar.

Canviem una mica el nostre pla inicial i abans de la 78 passem per la 49 que queda força a la vora. Allà coincidim amb l’equip “Tierra Tragame” que seran els guanyadors del campionat d’Europa. Tant el Tommi com l’Aurelio manifesten que van morts. Un cop acabada la cursa el Tommi em dirà que això és inhumà. Segurament té raó.

La 78 serà la nostra darrera fita. Valorem passar per alguna altra (53 o 31), però la nostra condició física no està per aventures i pensem que és millor assegurar i ens encaminem sense pressa cap a la Plaça Major de la Llacuna. A mesura que ens apropem al poble, veiem com els camins s’omplen de rogainers tots en la mateixa direcció. En general, tothom està cansat, però hi ha bon humor.

Ja en els carrers del poble, trèiem l’estelada que porto a la motxilla i entrem fent-la onejar. 

Foto Teresa Bonfill

Han estat 23 hores i 37 minuts de Mega-Rogaining, 23 fites i 158 punts al sarró, i un molt bon record a la memòria.

Dinem, comentem la cursa i esperem els resultats. Hem estat els últims de la categoria i molt lluny (50 punts) de la resta d’equips, tots ells estrangers. Suposem que no es deuen haver aturat a dormir. Els guanyadors de la nostra categoria han fet 110 punts més que nosaltres. Increïble, quins superveterans amb més bona forma! 
En la general ocupem el lloc 134 de 169 equips.

Després del lliurament de premis, acabo de recollir tots els estris i cap a casa. 

Foto Albert Gil

Mentre recullo, hi ha un polonès que està demanant una senyera catalana a la organització per emportar-se-la al seu país. Parlo amb ell, i li mostro l’estelada. Li explico el que significa i en quina situació estem al país. També li explico que als catalans ens diuen “polacos”. No sé si ho acaba d’entendre, però li regalo l’estelada que viatja cap a Polònia. Tindré que comprar-ne una de nova per a la propera mani, ja que de ben segur que la necessitaré ben aviat.

Cròniques d'altres blocs:

Farra-O: crònica dels campions d'Europa de veterans 

Crónica de una muerte anunciada

David Tarrés: la temporada no comença massa bé

Entrenant amb premi

Segueixo amb el meu entrenament per l'European Rogaining Championship 2013 que ja s'apropa. Vull provar si sóc capaç d'un esforç físic continuat en el temps. Faré el que podria considerar-se una mena de simulació de cursa.

Agafo el cotxe i l'aparco a sota del castell de Gallifa. Utilitzaré el mapa de la Nigth Experience i la convertiré amb el meu personal Day Experience passant pels controls que no vaig visitar el dia de la cursa. Una mica després de dos quarts d'una ja estic en marxa. Fa un magnífic dia d'hivern amb gens de fred. Estic just al davant de la Mola de Gallifa.

Tresco en solitari per les pistes forestals i corriols i en algú moment també pel mig del bosc. Troto a les baixades i en el pla, i tracto d'anar el més ràpid possible en les pujades fortes. Vaig prenent decisions a mesura que avanço. Les sensacions són bones. Aviat tinc gana i sense aturar-me em menjo el primer entrepà que m'he preparat a casa aquest matí. 

Reconec alguns llocs que el dia de la Night Experience en la foscor em van passar absolutament desapercebuts. Veig el Farell que comprovo que està dins del mapa, malgrat no haver-hi cap fita. Passo pel costat de Sant Sebastià de Montmajor i després d'una forta pujada avanço per un corriol estret i planer en el que córrer és tot un plaer.
Enllaço amb una baixada que em permet anar força ràpid. Porto 2.30 hores d'entrenament i canvio d'estratègia. Aniré més lluny del que havia planificat des de casa. En alguns trams deixo els camins i corriols i faig un bosc a través prou divertit.
Passades les 4 hores encara em trobo prou fort per seguir trotant en el pla i caminant fort a les pujades. Passo per Sant Jaume de Vallverd. Hi vam estar el dia de la rogaining nocturna i ni tan sols ho vaig sospitar. Com canvien les coses a plena llum del dia! Caldrà tenir-ho en compte el dia del ERC13.

El sol ja s'amaga i passo per una fita que devia estar en un banc ben atrotinat que hi ha dalt d'un turó des de que s'albira una magnífica vista de l'estimat Sant Llorenç del Munt. Només uns minuts abans hi hauria contemplat una posta de sol d'aquells de postal. Potser caldrà tornar a aquest indret en un altre dia.

Lentament la foscor es va fent present i segueixo avançant per camins i corriols escoltant el silenci i les fresses del meu voltant. Necessito posar en marxar el frontal. La temperatura també baixa amb rapidesa. Ja és negra nit en la darrera mitja hora. M'agrada.
Passo balanç mentalment i m'ha sortit el que hauria estat una bona rogaining.
Ja de nou en el cotxe, m'abrigo, i menjo el segon entrepà del dia abans de posar rumb cap a Sant Cugat del Vallés on m'espera la nocturna del turró-O.
Arribo just a temps per començar la nocturna. Correré amb el David, un amic que fa la seva primera cursa d'orientació. Farem la curta. M'anirà bé després de portar tot el dia voltant per la muntanya i al mateix temps aprofitaré per anar explicant els elements bàsics d'una cursa d'orientació al David. Malgrat tot, avui no és una cursa massa normal. Ens han preparat un puzzle-O, una modalitat que no havia corregut mai.
Aquest és el mapa de la cursa amb les seves 10 fites i els seus 10 fragments del puzzle-O que cal anar col·locant mentalment al seu lloc per localitzar la fita corresponent.

Anem fent pel Parc Central de fita a fita. El David és molt més ràpid i hi ha moments que em costa seguir-lo, sobre tot, a les pujades on em noto molt pesades les cames. Ens ho passem bé resolent el puzzle. És una modalitat que m'agrada.
Per gran sorpresa nostra ja que tampoc hem anat massa depresa arribem els primers, després de poc més de 40 minuts. Comentem com ha anat. Al David li ha agradat molt i ja està pensant en repetir. Poc després de nosaltres arriba la primera noia del circuït curt i a continuació el Felip.
No ho sabia i malgrat ser una nocturna tenim premi: un turró de xocolata, com no ?

Després de descansar m'aixeco ben d'hora al matí per completar aquest entrenament. Surto a córrer dos hores més. Malgrat el cansament i tenir les cames pesades, les sensacions són bones i puc trotar a un ritme força acceptable. Amb això tanco el darrer entrenament llarg que m'ha de servir per afrontar amb certa garantia el Campionat d'Europa de Rogaining de la Llacuna del 26 i 27 de gener. Han estat 9 hores de cursa en 19 hores.
A veure si hi ha sort i assolim una millor posició que la medalla de xocolata. Després de tants i tants anys de curses correré per primera vegada un campionat d'Europa. Em fa il·lusió.