De buscar bolets a buscar fites

Dissabte, 30 de juny i diumenge 1 de juliol

Copa Catalana 2018 al Pla de les Forques

Dissabte llarga distància categoria H50 6,2 km. 11 fites 240 metres de desnivell 2-00-38 per fer 9,4 km. 8è. de 13 classificats

Diumenge curta distància H50, 3,5 km. 16 fites 120 metres de desnivell 1-11-45 per fer 4,9 km. 3er. de 17 classificats. En la suma dels dos dies 6è.

Dels dos Dies de Requesens demitjans de març que no hi havia competició de Copa Catalana. Al Pla de les Forques ja vaig córrer l’agost passat en el marc dels 5 dies de la Cerdanya. Malgrat no haver fet unes bones curses és un terreny que em va agradar, ideal per practicar aquest esport: boscos nets, poc desnivell i sense massa camins.

Comença dissabte amb la cursa de llarga distància. Surto amb l’objectiu de fer dues hores. M’ho agafo amb calma i més en la pujada que em mena a la primera fita. Després de dues fites més sense problemes, la quarta és una tirada llarga (1500 metres) que resolc força bé. És a partir d’aquí que comencen les pèrdues de temps. De la quarta a la cinc no aconsegueixo mantenir nivell . Baixo més del compte i trobo una fita en un element com el que cerco, un munt de pedres, però que no resulta ser la meva. D’entrada quedo descol·locat, però al mirar bé el mapa vegi que he anat molt més avall del que volia. Només haig de pujar. Perdo la concentració i no soc precís ni en l’elecció de ruta, ni en els atacs a les següents fites. Recupero les sensacions i també milloro la velocitat de cursa en la part final. Tanco gairebé amb les dues hores justes (2-00-38). Tinc la sensació de no haver-ho fet del tot malament, però que la part del mig de la cursa era molt millorable.

Hi ha un problema amb la impressió dels mapes. Pràcticament no es veuen els terrenys oberts pintats amb el símbol 403 i això indueix a no interpretar bé on s’està situat en alguns moments, ja que en el terreny estàs en una zona oberta que no es veu reflexada en el mapa.

Relive 'Morning Jun 30th'

El diumenge amb més fites i meitat de distància del primer dia em fixo l’objectiu de fer una hora de cursa. Surto concentrat, però la tercera fita em costa. Arribo al corriol que em fa de línia d’aturada sense haver-la trobat. Em ressituo i la cerco de nou. Ja és meva. Estic segur que de primeres hi he passat molt a prop. Enllaço molt bé les següent fites. De nou torno a errar un atac a nivell (fita 9), baixant més del compte, però com que era un bosc molt net no he perdut massa temps. La següent tampoc la faig massa bé. Potser per excés de confiança baixo ràpid fins el corriol però sense afinar massa la direcció i aleshores em cal rectificar-ho. Les tres fites que segueixen les enllaço molt bé, però em trobo lent. A la 14 torno a perdre temps. D’entrada me la passo de llarg i quan l’ataco ho faig des d’una zona amb molts matolls que m’impedeixen avançar i em costa trobar la millor opció. Em reservo per l’esprint final, on competim amb tots els del club. Malgrat la hora 11 minuts, estic més satisfet que ahir. De fet he estat molt més a prop dels primers.

Relive 'Morning Jul 1st'

En la suma dels dos dies quedo lluny de les zones de privilegi, en una categoria (H50) on cada temporada hi ha més competència. Caldrà esperar a mitjans de setembre per la propera cursa d’orientació.   

Per cert, en aquesta zona havia anat a caçar bolets amb els pares quan era petit. Recordo que era un lloc que ens agradava perquè el bosc era net i acostumaven a trobar-hi els primers bolets de la temporada a partir de mitjans d’agost. L’únic que no m’agradava era que era molt lluny: calia aixecar-ser de matinada i els revolts de la collada es feien interminables.

L’espectacle de la natura s’acaba. La Senda Camille VII: Lizara-Somport

Lizara-Somport  17,8 km.  6h. 55 min.

Temps de pas: refugi dels forestals 1-30; Port de la Verreda 3 hores: Ibon d’Estanes 4-40

Darrer dia de la Senda de Camille. Surto aviat amb la idea de ser a Somport com més d’hora millor.

Comença forta la pujada fins arribar a un petit pla herbat que serveix per prendre una mica d’aire  en aquest inici tan sobtat. Però de nou amunt que fa pujada. Ara a través d’un pedregar amb un torrent i unes cascades amagades que hi ha al mig d’una canal. La pujada es fa suportable ja que hi ha trams planers que serveixen per recuperar l’alè. Tot està farcit de flors de tots colors.

Fins al refugi dels forestals amb una arquitectura ben especial tot el camí ha estat a l’ombra.

A partir d’aquí comença el veritable espectacle d’avui: prats superverds, riuets, neu, grans pedres i cim a dojo. És un plaer caminar per aquí tranquil·lament i observar bocabadat tanta meravella natural com em rodeja.

Supero el port de la Verreda (2110 metres) i m’endinso en el Vall de los Sarrios. No hi ha paraules per descriure-ho. Molt millor són les imatges.

Abandono amb recança la vall dels Sarrios. Queda al meu darrera. Per un camí pedregós de mal caminar seguint el torrent per on desguassa tota l’aigua de la vall inicio el descens. Cal estar amatents ja que en un punt d’aquest corriol la Senda deixa el GR que seguia fins ara i es desvia a la dreta. Està molt ben assenyalant, però pot ser fàcil despistar-se.

Una mica més endavant ja es divisa l’Ibon d’Estanes, tota una atracció “turístic-excursionista” de la zona. Baixar i vorejar-lo no resulta senzill. El corriol és molt desagradable amb tanta pedra.

M’aturo i gaudeixo d’uns moments de tranquil·litat a la vora del llac, tot escoltant el so llunyà dels esquellots de les vaques. S’acaba la Senda. Suposo que aquest és el darrer moment idíl·lic de la mateixa.

Des d’aquí el camí ja és còmode fins el final. Tinc ganes de donar per acabats aquests 7 dies i opto per baixar fins el pàrquing de Samsanet en lloc de seguir l’itinerari que proposa la guia. Travesso de nou els boscos del primer dia i gaudeixo de la seva ombra.

Un cop arribat al pàrquing em toca fer un quilòmetre per la carretera ben poc transitada, ara ja de nou en pujada. Tinc sort i puc aprofitar-me d’alguns racons d’ombra. Els dos darrers quilòmetres de la travessa són al costat del torrent que baixa des de Somport pel mateix camí pel que vaig baixar el primer dia de la ruta.

Ja ho tinc! He complert amb tota la Senda amb bon temps i gaudint de caminar per aquest paratges tan esplèndids. Sens dubte és altament recomanable. Ja estic pensant en quina serà la propera travessa.

El gegant vençut. La Senda de Camille VI: Gabardito-Lizara

Gabardito-Lizara 9,5 km. més la pujada al Bisaurín 6h. 50 min.

Temps de pas: Coll de lo Foratón 2-30, Pujada i baixada al Bisaurín 3 hores i baixada fins el refugi una hora més.

Tothom es desperta i es lleva a bona hora. Esmorzo i preparo la motxilla i surto el primer del refugi. Són les 7.45. Això em permet fer la primera part del camí que transcorre per una pista i després per un corriol sota l’ombra del bosc que encara em rodeja a aquestes alçades.

Els primer raigs de sol apareixen en l’encreuament del corriol que mena al Sescun i que deixo a la meva esquerra.

Amb una forta pujada amb ziga-zagues supero una muralla de pedra i desemboco en una zona plana i herbada que segueix pujant, però ara ja més suaument. Dona gust caminar per sobre aquests prats farcits de floretes. M’aturo una bona estona per gaudir del moment i del lloc. A partir d’aquí tota la pujada és així fins arribar al coll de lo Foratón

Deixo la motxilla al coll i amb el José Luis d’Estella enfilo per fer el cim del Bisaurín. Són una mica més de 600 metres de desnivell. La primera part de la pujada segueix sent una zona herbada. La part més complicada és una zona de pedres grosses que puja molt i molt dreta. Un cop superada aquesta zona ja gira cap a la dreta i la pujada ja és més suau. Ens cal travessar una llengua de neu, però el camí ja està molt trepitjat i no resulta gens complicat. Encara resta un altre tram de neu abans de coronar el cim (2670 metres)

Com ets pot suposar les vistes són extraordinàries. Fa un bon dia i tenim al davant una panoràmica de 360 graus dels cims del Pirineus i també tota la plana d’Aragó i el Moncayo a l’altra banda d’aquesta plana. En plena terra manya em venen al cap les estrofes de l’himne de la llibertat de Labordeta

Habrá un día

en que todos

al levantar la vista

veremos una tierra

que ponga libertad.

Estem una bona estona al cim gaudint d’aquest gran espectacle i signem al llibre abans d’iniciar el descens.

En la primera part cal anar amb precaució tant per la neu com per les pedres que rellisquen molt. A la part de la zona amb herba gaudeixo de deixar-me anar corrent. Al final han estat unes tres hores entre pujar, baixar i gaudir del cim.

Menjo una barreta energètica al coll i avall fins el refugi en menys d’una hora.

Menjo un pinxo de truita que em fa goig, el meu fuet, ganyips i una cervesa abans de dutxar-me i instal·lar-me.

Tinc tota la tarda per endavant. Amb el grupet que fa la senda amb el guia ens arribem tot passejant a una cascada que hi ha ben a prop del refugi. Està espectacular!