diumenge, 4 de setembre del 2005

Cap de setmana atlètic

Per primera vegada he fet dues curses en 12 hores. La primera ahir a la nit: la Burriac Attac, era una cursa de muntanya nocturna de 17 km., tota una novetat. La segona aquest matí, una cursa de Festa Major de poc més de 6 km.
Era la primera cursa nocturna que correria. Vaig arribar a Vilassar amb temps per aparcar, recollir el pitrall i preparar-me. Mentre esperava el tret de sortida vaig poder xerrar amb un bon grup d’amics que també estaven per allà. Després del briefing amb una petita explicació del que serà la cursa encara tinc temps d’anar al lavabo a treure els nervis d’última hora i posar-me al darrera per sortir. Els primers quilometres són per asfalt i amb llum. Aviat arriba la foscor i comença la pujada, primer suau i encara es pot fer corrent (què valents!) i després tot dret i amb moltes pedres i pinassa on ja només puc caminar. És forma una bona filera de frontals tots esbufegant. Els corriols estan molt ben marcats i no hi ha cap possibilitat de perdre’s. També ajuda que anem tots molt juntets, sense avançar i seguint al que tenim al davant que ens fa de guia. Som una colla d’aprofitats.
En 43 minuts passem pel Turó de l’Infern. El nom ja fa por! Segueix la fosca i comença una baixada per un corriol en la que s’ha d’anar amb molt de compte per no caure. I a la poca estona una pista ampla amb trossos amb un fort desnivell de pujada, i per on ja baixen els que ja han fet el cim. Ja fa estona que veiem les llums del castell de Burriac que ens espera allà a dalt. Porto una hora de cursa. No veig clar baixar de les dues hores que era el meu objectiu inicial. Enfilo el darrer tram de pujada tot grimpant per un camí de grans pedres. A tot li diuen camí. Ja som al cim i veiem les llums del Maresme. Porto 1 hora i 6 minuts. Fa molta calor i humitat.
Ara ja tot es baixada, ens diuen. Es baixa fàcil per una bona pista. Es pot córrer. Amb poca estona ja entrem a Cabrera, uns carrers amb llum i asfalt. Però lo bo dura poc. Tornem a la foscor i a més s’inicia una petita pujada matadora. Malgrat la temptació de posar-me a caminar, segueixo corrent encara que poc a poc. Penso que aquesta pujada deu ser d’un miratge producte de portar tanta estona el frontal il·luminant el camí. Si a dalt el castell ens han dit que tot és baixada !
Arriba de nou la baixada, però ara per un dels corriols que ja havíem utilitzat per la pujada. Cal prendre precaucions de nou. És tota una sensació anar sol per un camí estret al mig de la foscor i corrent malgrat les pedres. S’ha d’estar molt atent d’on es posen els peus.
Entrem a Vilassar. Miro el rellotge. Si agafo un bon ritme encara faré les dos hores. Ho veig just, però tracto d’anar el més de pressa possible, malgrat que passem uns 300 metres per una riera on cal vigilar les pedres. S’ha acabat el mal camí, ja tot és asfalt i amb llum. Ja estic arran de mar. Agafo un grup que porta un ritme superior al meu, però malgrat córrer amb bones sensacions faig 2-02-11. Llàstima, per poc!
M’ho he passat en gran. Ha estat una cursa dura, però m’he divertit com un nen petit. Què gran és córrer ! i Què gran és córrer per la muntanya !
Un cop arribat una bona bossa i un bon avituallament, i comentar la "jugada" amb els companys. Cal felicitar a la organització. Ha estat molt bé i no era una cursa fàcil d’organitzar.
Va és molt tard i cap a casa! Dutxa i uns estiraments abans de dormir.

Després de la cursa d’ahir a la nit aquest matí tocava la Cursa de la Festa Major de Sabadell. No hi podia faltar. Amb la d’avui he participat 23 anys. Abans de començar m’he trobat amb un company amb qui vaig estudiar Batxiller Superior que suposo que és l’únic que ha corregut totes les edicions (27). Mentre escalfàvem he pogut saludar i parlar una estona amb una bona colla d’amics. Dóna gust córrer entre tants bons amics amb una afecció comuna.
Tal com havia decidit he sortit al darrera tot xinoxano i he fet una cursa de menys a més. He pogut acabar amb molts bones sensacions en els 1500 metres de pujada final fins al final, avançant a molta gent. Temps final 34-56, i satisfet d’haver complert el meu objectiu de fer dues curses amb tan curt període de temps.
Al llarg de la cursa m’he trobat a alguns alumnes i exalumnes. D’alguna cosa ha de servit tenir un profe que es dedica a això del córrer. Fins i tot, un d’ells ha arribat una mica abans que jo. Suposo que tindré que posar-li bona nota d’educació física. No us sembla ?