Ruta dels 50 estanys del
Carlit
Tercera etapa: D’en Beys -
Bèsines
( 9,8 km. 5 hores 10 minuts 560 metres de desnivell positiu)
El terra està moll. Sembla que a
la nit ha plogut, però no massa. El dia s’aixeca emboirat. La idea està molt
clara: avui cal arribar al refugi el més aviat possible; res d’entretenir-se
pel camí.
Rodejo el llac i comença la
pujada suau. Només passar un parell d’estanyols el corriol ben fressat es
comença a complicar amb moltes roques que el fa desagradable i més avui que
està moll i relliscós. Cal anar amb compte.
Comença un plugim que malgrat
amenaçar en convertir-se en pluja, no ho acaba de fer del tot. És una llàstima
que estigui tot tan tapat i amb poca visibilitat. Els estanyols es deixen veure
alguns breus instants pel mig de la boira. Amb bon temps aquest camí i el
paisatge que l’envolta que avui tan sols puc intuir deu ser una preciositat. La
pujada segueix sense respir, en alguns trams per camí fàcil, però en altres
entre blocs de pedra que cal sortejar de la millor manera possible.
L’estany de Faury, gairebé no el
veig. Comença a fer vent que converteix la jornada encara en més desagradable.
En el coll de la Coma de l’Anyell finalitza la pujada. La visió és fantasmagòrica.
(ADVERTIMENT: En aquest
punt el mòbil va agafar connexió d’Andorra i aquest fet que en aquell moment em
va passar inadvertit em va acabar costant un bon dineral)
Passat el coll, la mala
visibilitat segueix, però al poc d’iniciar la baixada s’obre amb timidesa, i
després, per sorpresa meva, s’acaba d’obrir del tot. Resulta que a l’altra
banda de la muntanya fa molt bon temps. Ja només resta baixar per tota la vall de
la Coma de l’Anyell gaudint, ara sí, del paisatge que no he pogut veure en tot
el matí. I a més bressolat per la remor de l’aigua del torrent que segueix al
costat del corriol.
M’aturo una estona abans de
seguir per contemplar la vall en tot el seu esplendor. S’ha acabat la pressa.
Ja tan sols em resta una breu pujada per arribar al refugi i tancar la tercera
jornada de la ruta.
Avui faré el mos del migdia amb
birra inclosa. He arribat d’hora al refugi. Com que tinc temps i fa bo aprofito
la tarda i faig un passeig fins l’etang de Bésines, una hora i mitja entre anar
i tornar tot xixoxano.
A la taula de sopar hi ha un
madrileny, alemanys i francesos. Petem la xerrada una bona estona. Mostren molt
d’interès per saber el que passa a Catalunya.
2 comentaris:
Doncs, quina llàstima la primera part amb tan poca visibilitat!
Sempre dóna gust ser-hi a la muntanya, però... molt millor amb bones vistes.
Veig que has 'pringat' tu també amb les línies súper-potents d'Andorra.
Jo de fet segueixo amb PARLEM a casa i el mòbil de la meva dona, però per a mi he contractat una línia amb SIMYO, i m'està agradant força. Tens cobertura Orange (que té més cobertura a la muntanya catalana) i a més deixo el límit a p.e. 3€ de dades, i puc anar tranquil pel món (a més a més, pago només 7€/mes).
Veig que t'està costant acabar la ruta dels 50 Estanys del Carlit ;-)
Aquesta primera part sense vistes fa molt bona pinta. Però aquestes coses passen a muntanya.
Ara tinc molt clar que s'ha de vigilar quan t'apropes a Andorra encara que sigui de lluny.
Darrerament vaig lent amb tot: a les curses, amb l'orientació, i amb posar al dia els blogs, però no em preocupa gens. Ja només queda la darrera etapa de la ruta dels 50 Estanys.
Publica un comentari a l'entrada